Concursos de narrativa

Dues convocatòries, per a qui us agrada escriure:
Els microrelats del Federica




  

i el V CONCURS DE NARRATIVA BREU AMB ENFOCAMENT DE GÈNERE ISABEL DE VILLENA, promogut per l'ESPAI DONA de l'Ajuntament de Burjassot.

Si cliques damunt el cartell podràs llegir les bases.








A escriure!!

Trobades 2013.

Ja sé que han passat uns quants dies i que teníem ganes...
Moltes gràcies per la vostra participació. Què seria de les Trobades sense vosaltres!?

Demà, trobada.

Demà, com cada any des de fa ja uns quants, l'IES se'n va de trobada. Enguany repetim a Alboraia i ja tenim preparades les pancartes i els tallers.

A TORNALLOM teniu les activitats i l'itinerari, per si alguna persona vol apuntar-se a última hora.

Nosaltres serem a la porta de l'institut a les 9'30, perquè marxem en autobús tot@s plegades: l'AMPA, les professores del centre i un munt d'alumnes... però segur que queda un lloc encara per decisions d'última hora. Per si de cas esteu estudiant o teniu cap problema, podeu venir a dinar amb nosaltres i gaudir per la vesprada de l'actuació del grup Trencaclosques, vells amics nostres, que presentaran el seu nou disc, Petiteses.

Us ho perdreu?

MANIFEST DE LES TROBADES D'ESCOLES EN VALENCIÀ 2013 - LA VEU DEL TEU POBLE 

Les Trobades d'Escoles en Valencià 2013 estan dedicades al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Els seus missatges reivindicatius, convertits en versos, són l'eix vertebrador de les festes per la llengua que s'estenen de cap a cap de les nostres comarques durant la primavera.

Les Trobades són una veu lúdica i reivindicativa del nostre poble. Del poble que visualitza l'autoestima lingüística i que reclama als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial d'ús habitual per a tots i per a tot. Per aquest motiu el lema de les Trobades 2013 és La veu del teu poble, del poble que acull la Trobada a la teua comarca, dels pobles que participen en la teua Trobada.

La veu del teu poble és la veu dels milers de xiquets, xiquetes, pares, mares, docents i ciutadans, que s'esforcen a contracorrent per dur endavant un ensenyament de qualitat; que treballen per posar fil a l'agulla a les greus retallades en educació; que volen canviar l'actual sistema polític i econòmic, amb unes regles de joc que van en contra dels pilars propis d'una societat que ha d'aspirar a ser més honesta, més lliure i més implicada en les decisions col•lectives de futur.

Estem en crisi, una crisi social, política i econòmica, educativa i institucional, que no hem provocat nosaltres. Una crisi de valors. Cal que la crisi done peu al canvi, que siga una oportunitat per a desenvolupar idees que convertisquen aquest desficaci en una poderosa eina de canvi i de millora. De totes i de tots depén i cal que entre nosaltres organitzem una xarxa eficaç per emprendre accions concretes al respecte.

Ens enfrontem a un repte molt gran, defensar el model públic d'ensenyament en valencià i de qualitat, amenaçat d'una forma contundent. És fonamental el compromís de tots i de totes, dels docents i de les famílies. És important també que l'Administració educativa en prenga nota i que fem l'esforç d'arribar a una entesa per preservar drets educatius bàsics que ara perillen per l'augment de ràtios, per la pèrdua de llocs docents i la greu situació dels professorat interí, per les retallades en beques i serveis, per la manca d'inversió en infraestructures, per l'augment de l'IVA en el material escolar, per l'establiment d'un plurilingüisme de fum o per l'atac al valencià de l'Administració educativa.

Hem començat el curs amb un decret de plurilingüisme amb el qual estem en desacord, perquè no assegura l'objectiu últim del document: afavorir l'ensenyament de qualitat plurilingüe al nostre sistema educatiu. Sense marginar cap llengua. Sense marginar el nostre màxim tret d'identitat, el valencià.

L'avantprojecte de llei educativa, la LOMQE, tampoc afavoreix l'objectiu de vetllar per un sistema que garantisca l'educació a què aspirem. La democràcia participativa als centres, les metodologies de treball que haurien de ser pròpies d'una escola valenciana del segle XXI, es veuen greument amenaçades.

L'educació necessita de la inversió dels governs, i de governs que creguen que cal garantir una formació òptima per a tot l'alumnat. Perquè l'educació pública és la clau d'una societat madura i competent. Perquè l'educació de qualitat és un dret bàsic universal. Perquè l'educació al nostre País exigix un especial suport institucional que faça de la nostra llengua una eina imprescindible per a aprofundir en la competència del nostre alumnat en una societat plurilingüe. Per tot això, us animem a participar en la vostra festa d'estima per la llengua resumida en aquests versos de Vicent Andrés Estellés:

Baixa al carrer i participa. 

Participa en el ball, la festa, d

óna les mans al teu germà. 

No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu! 

Estellés, Isidre... amics que retornen.

Dijous,  7 de març, vindrà a l'institut Isidre Crespo, vell conegut per l'alumnat del nostre centre, que sempre que ha vingut ens ha aportat el seu coneixement i la seua experiència. Enguany ens parlarà de

Vicent Andrés Estellés, poeta de la vida

  «Només un mot que t’ho diria tot:

Vida. Només. Amb això bastaria...»

Com ja sabeu,  l'AVL ha declarat 2013 Any Estellés, la qual cosa significa  que durant l'any les activitats  i homenatges a l'autor arreu el país seran constants.
Nosaltres ja fa temps que tenim declarat V. A. Estellés autor de referència, però igualment ens sumem a   la commemoració.
De moment, podeu escoltar Coral Romput mentre treballeu les activitats que us propose.

1. Clica a sobre la imatge de sota i fes una ullada a la constel·lació de conceptes.
2. Segueix amb el món poètic i després
3. tria un dels poemes per treballar-los.
4. Per acabar, aneu al Taller de creació.

Un entre tants. Estellés sempre

Com ja sabeu, enguany l'AVC el dedica a Vicent Andrés Estellés pel 20è aniversari de la seua mort, i  ahir es van engegar  els actes oficials.

Nosaltres ens sumem a l'homenatge oficial amb diverses activitats que farem al llarg del curs  i que us anirem contant.

Que la veu del poeta s'escolte per tot arreu.

25 de novembre: un cant d'esperança.

UN POEMA de Nadià Anjoman en el

Dia internacional contra la violència masclista

Cap desig d’obrir la boca.

De què hauria de cantar jo...?

Jo, que sóc odiada per la vida.

Cap diferència entre cantar i no cantar.

Per què hauria de parlar de la dolçor, 

quan sent amargor?

Ai, el puny de l’opressor

colpeja la meua boca.

No tinc cap company a la vida

per qui puga ser dolça jo?

Cap diferència entre parlar, riure,

morir, ser.

Jo i la meua solitud cansada

Amb aflicció i tristesa.

He nascut per al no-res.

La meua boca hauria d’estar segellada.

Ai, cor meu, tu saps que és primavera

i hora de celebrar-lo.

Què hauria de fer amb una ala travada,

que no em deixa volar?

He estat en silencia molt de temps,

però no oblide mai la melodia,

perquè cada moment xiuxiuege

les cançons des del meu cor,

Que em recorden

El dia que reentaré aquesta gàbia

I volaré d’aquesta solitud i

cantaré com una malenconiosa.

No sóc pas pollancre feble

per a ser sacsat per qualsevol vent.

Sóc una dona afganesa,

cosa que només significa lamentar-se.

Del poemari Jo, que no he valgut més que els budells d'un gos, publicat per Edicions 96, a la col.lecció Razef. Versions de Josep Vicent Cabrera.

Del video:

Pepa Espasa, obra plàstica ‪http://www.pepaespasa.eu


Nadià Anjoman, poemes


Josep Vicent Cabrera, traducció i recitació ‪http://versostriats.blogspot.com


Maria Josep Escrivà, recitació ‪http://burreracomprimida.blogspot.com (bloc col.lectiu)
Marta Espinós, improvisació al piano ‪http://www.martaespinos.com


Edicions 96, publicació del poemari JO, QUE NO HE VALGUT ELS BUDELLS D'UN GOS ‪http://www.edicions96.com


Poesia en xarxa: Miquel Català

La xarxa i les tecnologies estan canviant moltes coses, ja ho sabeu: la manera de generar i compartir el coneixement, el temps lliure, les relacions. Algunes persones opinen que massa canvis, d'altres que és perillós, que  és això o allò.
Del que opine jo no cal parlar -ne, de sobres ho sabeu.
I hui vull compartir des d'ací una bona notícia:  un dels poetes de la xarxa que ja us vaig presentar fa temps, Miquel Català,  presentarà el seu primer llibre de poemes "en paper". I com que considere que és ben important compartir les coses bones, transcric ací la seua invitació

CARTA DE CONVIT

PRESENTACIÓ DE “POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA”

divendres,  9 de nov. 2012, 20 hores

Sala la Cotonera, Alzira

"Benvolgudes amigues, benvolguts amics,

Després de molt de temps de pensament i escriptura en la intimitat, vaig decidir començar a fer pública la meua poesia, a internet, primer al facebook, i després la vaig anar recopilant en un bloc. Animat per amigues i amics, finalment vaig decidir que la cosa valia la pena. I després em feren l'oferta des de l'Editorial Germania, d'Alzira, de passar a la publicació en paper. 

Bé, anem a veure que tal va aquesta aventura. Sembla que si no publiques en paper no ets un poeta de veritat. Per altra banda, jo mai me n'he considerat. Això sols ho dirà el temps i els lectors. Pense que la glòria de l'Olimp està reservada per a quatre elegits. Són ells els que passaran a la història de la literatura.

Malgrat això que dic, a mi em fa feliç escriure. I si a vosaltres també us hi fa llegir-me, doncs tots contents."


Els seus poemes els podeu trobar també al seu blog, Lletres en xarxa. Ara us deixe un dels seus poemes.

SÓC LA TEUA TRISTESA

a l'estil de la Marçal

brinde per la profunda solitud

de l'home nu

sóc la teua pluja

sóc la teua tristesa

brinde per una absència

que m'acarona

sóc el teu amant

sóc la teua illa

brinde per un voler

que ens dóna vida

sóc el teu desig

sóc el teu somni

Miquel Català

Diada Estellés

Un any més iniciem el curs amb una bona proposta, la celebració i l'homenatge a Vicent Andrés Estellés. I nosaltres, a més, tenim un motiu més d'alegria, ja que un dels nostres alumnes, Juanma, ha estat un dels guanyadors del concurs de poesia escolar, al qual també des d'ací li donem l'enhorabona. El seu poema el publicarem aviat.

Com ja sabeu, Estellés va nàixer al poble, un 4 de setembre d'ara fa 88. I d'ell ja s'han dit moltes coses. Ara cal continuar llegint-lo i, per esclafar orelles, participar a la festa.

"Burjassot, celebra la III Festa Vicent Andrés Estellés

 La III Festa Vicent Andrés Estellés tindrà lloc el 15 de setembre, dissabte. La jornada començarà a les 18h, amb un passeig estellesià que començarà en la Plaça d'El Pouet a través del qual, els passejants aniran recorrent els llocs de Burjassot que Estellés evocava en els versos que parlaven del seu poble.

 A les 20h, en la seu de l'Associació Cultural Bassot (C/ Pablo Iglesias, 49), se celebrarà un recital de poesia a càrrec dels 2 guanyadors del premi de poesia, dels poetes Eduard Ramírez, Lorena Cayuela i Isabel García Canet, i a més, amb la participació del públic.

 El sopar en honor al poeta de Burjassot, a base de productes típics i tradicionals de la comarca de l'Horta, serà a les 21:30h de la nit, en el carrer Pablo Iglesias, junt a la seu de Bassot. Per a assistir, amb un preu de 15 euros, és necessari confirmar assistència fins al 13 de setembre, en el correu electrònic cabassot@gmail.com.

La III Festa Vicent Andrés Estellés conclourà amb un íntim concert a càrrec del cantautor torrentí, Pau Alabajos. La III Festa Estellés està organitzada per l'Associació Cultural Bassot i compta amb la col•laboració de l'Ajuntament de Burjassot, l'IMCJB, la Fundació VAE i les associacions Els Socarrats, El Gat Negre i Bordissot."

#aPARAULA'm

Hui , 9 de maig, és la commemoració catosfèrica pel Centenari de la creació de la Secció Filològica de l'IEC. És la data de cloenda de les celebracions i que coincideix amb la seua primera reunió. I és, com no, Víctor Pàmies de qui ens arriba la proposta, una més!

Doncs bé. Amb dubtes, indecisions -quina, d'entre tantes?- M'he decidit per AGOMBOLAR.    No sabria ben bé explicar la raó, però  és com si la paraula m'hagués trobat a mi. Fa molt de temps  no l'escolte ni la llig pel meu voltant. i ara mateix tampoc no sé perquè aquests dies la tinc al cap. Tant fa, és la paraula que trie. M'agrada tant com sona i el seu significat...

Segons el Diccionari català-valencià-balear,  AGOMBOLAR o GOMBOLAR v. tr. I.
1. Prendre algú per donar-li protecció;
2. Cuidar, tenir esment a posar bé algú, a tenir-lo a pler.  .
3. Aconsolar. «Es dia que te n'anares, | tot lo dia vaig plorar; | no em podia agombolar | de sa pena que em donares» (cançó pop. Mall.).
4. Abrigar.  «Des que estic amb En Bartola, | ell amb sa neu s'agombola | i a mi me mata de fred» (d'una cançó popular de Llucmajor).
5. refl. Unir-se de bona voluntat una persona amb una altra per viure plegades o fer se companyia.


"Que només la claror agomboli, com un xal,
 la immensitat i el valor del teu futur".
Nu, Francesc Parcerisas

"Agombolem-nos:
El fred de la nostàlgia
ens fa més febles."
Memòria de l'any, Joan Mercader

"Oblit anyorat del somni acudeix !!!
 Com amant delerós al meu crit
Agombolem entre els teus braços
 Bressolem fins al infinit !!!"
Inquietud, Conxa Forteza

25a Trobada d'Escoles en Valencià

Un any més, ens anem de Trobada! i ja van...I un any més us convidem a participar-hi activament. A la pàgina de l'Institut trobareu la informació necessària per organitzar-nos: horaris, llocs de concentració...

Recordeu que és la nostra festa, i que enguany, a més, té un caire doblement reivindicatiu. 

No falteu!!!

Us deixe ací el manifest general d'Escola Valenciana

MANIFEST DE LES TROBADES 2012

Des de la primera Trobada, enguany farà 28 anys, les Trobades sempre han sigut un espai públic lúdic i reivindicatiu, on pares i mares, ensenyants, alumnat, ajuntaments i entitats socials diverses han unit esforços en defensa del valencià i d'aquells reptes educatius i socials valorats com a imprescindibles en cada moment.

 Les Trobades han sigut i són la suma voluntària i decidida dels qui fem i estimem el valencià, la nostra cultura, el nostre país. Així, les Trobades són motor anual de canvi social. Altaveu de reivindicacions. Recordem l'eficàcia, l'any passat, en aglutinar centenars de milers de voluntats per exigir una educació plurilingüe de qualitat i fer retirar una proposta infame del conseller de torn.

Enguany, com a conseqüència continuada del balafiament de recursos públics, l'administració ha decidit retallar d'on no cal, d'on ens fan mal: dels serveis públics, dels treballadors públics. L'escola pública valenciana no necessita retallades, necessita inversió, bona gestió, més valoració social.

 Els drets laborals, l'atenció adequada i de qualitat de l'alumnat empitjorarà greument si no diem junts, com més fort millor: NO A LES RETALLADES! SÍ AL VALENCIÀ!!
Des del març fins al juny assegurem que cadascuna de les 14 Trobades siga una manifestació popular més de les convocades exigint uns serveis públics de qualitat, suficients i que no conculquen els drets de la ciutadania. 

El nostre país necessita una depuració de responsabilitats i un impuls decidit de regeneració de l'ètica democràtica.
 Des d'Escola Valenciana us animem a emprendre un moviment decidit per tal d'organitzar, debatre i participar activament en les Trobades. Ens hi juguem molt, ara i en el futur més immediat.
 A les Trobades de 2012 demostrem que nosaltres, els valencians, cinquanta anys després de la publicació del llibre del mestre Joan Fuster, estem més vius que mai.
 Les Trobades són vostres, les Trobades sou vosaltres. Escola Valenciana sou vosaltres. I l'educació pública, de qualitat i en valencià..., sou vosaltres.

I seguim tocant! 25 d'abril

Hui celebrem, també,  un dia especial per nosaltres.
El dia de la derrota dels aliats maulets un 25 d’abril de 1707, que va iniciar una sèrie de fets polìtics, econòmics, socials i culturals, com l’abolició dels Furs, de conseqüències incalculables, que acabarien per confondre -i dissoldre- molts fets diferencials del poble valencià.

 Per saber més coses sobre aquesta data, podeu visitar el blog col.lectiu Des de la Mediterrània, 

I escoltar el Cant dels Maulets, una cançó ben festiva que ens recorda alguns dels fets d'aquells dies.



 Eixiu tots de casa que la festa bull,
 feu dolços de nata i coques de brull,
 polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d´Àustria ha jurat els Furs.

 Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
 aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

 Vine Pilareta que et pegue un saxó,
 els peixos en l´aigua i els amos al clot,
 i si no l´empara el Nostre Senyor,
 tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira en mal dels maulets
 vindran altres dies que bufe bon vent.
 Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
 Passeu-me la bota i seguiu tocant

23 d'abril. Dia del llibre

Aquesta setmana dues dates han estat -i són- importants per nosaltres. Una, el dia 23 d'abril. Sant Jordi. El dia del llibre. Segons la Viquipèdia, que tot ho sap encara que no sempre encerta, la UNESCO l'instituïa al 1995.

Té el seu origen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on a l'època medieval les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs on les dames eren obsequiades amb roses i flors. Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent i des de 1925 es regala també un llibre.

Un poc d'història:
Al 1926, Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616)  i  el govern espanyol (presidit per Miguel Primo de Rivera) va acceptar la proposta i el rei Alfons XIII va signar el Reial Decret que instituïa la Fiesta del Libro Español. Poc després, el 1930, es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de l'enterrament de Cervantes.

I també...

 Un 23 d'abril de 1616 del calendari julià (3 de maig de 1616 del calendari gregorià) també va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès. També és la data de la mort de Miguel Lluís Vives, Inca Garcilaso de la Vega, Josep Pla (1897-1981), el naixement de Maurice Druon, Vladimir Nabokov, Manuel Mejía Vallejo i Halldor Laxness.


De Josep Pla, Homenots: Joan Fuster  

"L'única manera de lluitar contra la terrible invasió de l'oblit, de crear una memòria col•lectiva és recordar, infatigablement, el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits."

 (Del llibre Homenots. Segona sèrie. Barcelona: Destino, 1970, p. 6)

Dia mundial de la poesia

Per alguna còsmica raó les últimes entrades han estat  dedicades a la poesia. Serà que és primavera, o que la poesia sembla més viva que mai, o que la xarxa eixampla la capacitat de comunicació del llenguatge ... vés a saber!. Tant fa,  hui li dedique,  l'entrada al Dia Mundial de la Poesia. Poesia, una altra vegada.





Per tal de celebrar-lo, Narcís Comadira , com en altres anys  han fet diversos poetes, ha escrit un poema, en llengua catalana,  Quatre paraules especialment per l’ocasió i que ha estat traduït a 20 llengües diferents, que podeu llegir si cliqueu a sobre de la imatge del poema.

Podeu aprofitar i anar al recital poètic amb intervenció musical de Cristina Martí i Àlex Velázquez, que tindrà lloc  Octubre Centre de Cultura Contemporània, a les 19'30. Informeu-vos ací

Per la meua part, un doble homenatge: a l'Estellés i al mestre Ovidi .... Disfruteu del dia!

II Dia de la poesia Catalana a internet

 Hui es celebra la segona convocatòria del Dia de la poesia catalana a Internet. Des d'aquest blog ens sumem a la convocatòria, com no podria ser d'una altra manera. I ho fem amb una doble proposta:
La primera, us invitem que entreu a twitter i seguir l'etiqueta  #jollegeixo: podreu disfrutar a petits bocins de milers de versos de la nostra poesia.



La segona, per als qui sou més de Facebook, aneu a la pagina II Dia de la poesia Catalana al Facebook. Allà hi trobareu, també, un bon grapat de poemes de poetes coneguts (Pere Bessó, Jaume Pérez Muntaner però també de  noves veus, o veus a les quals no tenim fàcil l'accés:




Montserrat Reig Massot, Miquel Català, XeloIProu, Laia Noguera, Vinyet Penella, Onatge, Francesc Mompó, Montse Assens, J. M Tibau...
 I encara em deixe! Perdoneu-me les absències, i si no us importa, corregiu-me-les!

El descobriment del dia  ha estat Helena Porteros, i segur que no acabarà sense conéixer unes quantes més!

De vegades, no encerto el cop
i el cap se me'n va,
i caic en la cacofonia fàcil
que em dóna la ce;
i cofoia catapulto els cràpules
i púdica captivo atzars
i incrèdula decapito el poem
a.

Poesia de dones per al 8 de març

Dimarts, 6 de març de 2012, 19.30 h amb motiu del

«8 de Març» Dia Internacional de les Dones

RECITAL DE JOVES POETES

Alba Camarasa i Baixauli,

Aina Garcia Carbó,

Ainoa Lorca

Coordina: Isabel Robles

A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Edifici El Segle, c/ Sant Ferran, 12. València)


A poc a poc us aniré completant la informació.

Alba Camarasa i Baixauli (Guadassuar -Ribera Alta-, 1987). És diplomada en Educació Social, i actualment és estudiant de Postgrau en la Universitat de València.Apologia dels dies va ser Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi Ciutat de la Vall d´Uixó, 2008.

D'ANTICS ESTIUS


Alba Camarasa Baixauli

L’estiu era
un estol de rantelles sobre el meló
d’Alger encetat després de dinar.
L’estiu corria
amb l’oreig suau del vent
a poqueta nit.
L’estiu eren les passejades
i les paraules creuades
pels veïns al trobar-se pel terme.
L’estiu anava pintat amb el blanc
de la calç dels corrals, tacats de morat
per les buguenvíl•lies amables.
L’estiu solia anar cobert de l’olor
embriaga del gesmil que entrava
d’amagatotis per les finestres obertes.
L’estiu seia al panerot a la porta de casa.
Allí recitava històries d’antics estius
més frescos, i més blancs, i amb menys pa al rebost.
L’estiu anava en bicicleta
sota el sol vitamínic de la vesprada
entre tarongers que dibuixaven el camp.
L’estiu nedava en la sèquia
lluitant contra el corrent, enjogassat,
entre insectes protagonistes de mil llegendes.
L’estiu era furtar nísprols i figues
mossegades pels ocells, que les feia dolces,
i fer cruixir la pell de les prunes que portava el pare del camp.
El punt àlgid de la vida de l’infant.

Buscar pedres arredonides i pintar-les amb pinzells secs.
Fer punt de creu a la part fresca de la casa en l’hora de més caliu.
L’estiu era la primavera vestida amb poca roba.
L’estiu era amarar-se de rosada per oblidar la calor.
L’estiu era estimar l’estiu i ballar-li les gràcies.

50 anys ‘Nosaltres, els valencians’

La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha organitzat un seguit d’activitats amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de
  Nosaltres, els valencians (1962)

El primer acte  és la taula redona
‘50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012)’, 
dijous 16 de febrer a les 18 hores en l’Aula Magna de La Nau. Hui també s’inaugura, a les 20 hores, en la Sala Estudi General de La Nau, l’exposició ‘Joan Fuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012), que estarà oberta fins el 18 de març.
En la taula redona intervindran Joaquim Molas (catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans); i Antoni Furió (catedràtic d’Història de la Universitat de València), tots ells moderats per Ferran Carbó (coordinador de la Càtedra Joan Fuster).

Dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de La Nau, es realitzarà el concert Música a l’entorn de Joan Fuster. Els intèrprets són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Gràcia, piano. La programació inclou música per a poemes d’Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà, Miquel Duran, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster.

Dijous 1 de març, a les 12 hores, al Paranimf de la Nau, es lliuraran els XI Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. També hi haurà una conferència de Jaume Cabré, La creació del món
Per a més informació, podeu llegir el Tríptic informatiu

Cinema en valencià

Dimecres 16 de novembre  marxem al cinema  dins la campanya Cinema en valencià  posada en marxa per  l’Oficina de Promoció del Valencià de Burjassot i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

És una oportunit gairebé única de anar al cine per veure pel.lícules d'actualitat -recordeu que Pa negre, per exemple, ha guanyat diversos premis de cinema i és la pel.lícula que representarà l'Acadèmia de cinema  als Òscars.

Totes les sessions són gratuïtes i  tenen  lloc al Centre Cultural Tívoli, els dimecres, a les 20 hores. L'entrada es pot recollir a la taquilla del Tívoli a partir de les 19 hores.


Pa negre: 16 de novembre.
The Road : 23 de novembre (VOS) '
El discurs del rei (VOS). 30 de novembre.

Montserrat Roig: in memoriam.

Una vegada més, Victor Pàmies ens convida a retre un homenatge simultani  des de la  "catosfera" una gran escriptora, Montserrat Roig, morta ara fa 20 anys. I sembla un tòpic, però... com passa els temps!

De la seua obra ja hi ha de veus crítiques i ben sabudes que n'han parlat, també els diversos premis que va guanyar. A mi, dues novel.les em van agradar especialment, Ramona, adéu  -tot un clàssic, ja- i l'hora violeta. 

Hui, per recordar-la, us propose un fragment breu d'un dels seus contes breus, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

"Però sóc aquí per pregar-te, ara que m'he mort, que resis una mica per a la salvació de la meva ànima. No sé si es pot dir que al llarg de la meva vida he comès algun pecat greu, però, si de cas, no voldria presentar-me allà dalt sense ningú que m'ajudi aquí baix. També voldria estar una estona xerrant amb tu, perquè em temo que aviat faré malves del tot; has estat com una germana i, veuràs, allà dalt no sé ben bé el que m'espera." 

Jornades de Burjassot Violència de gènere i família

L'Ajuntament de Burjassot ens ha fet arribar la convocatòria d'unes JORNADES DE PORTES OBERTES: "VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMÍLIA",  oferides per els/les educadores de SEAFI (Servei d'Atenció a la Família i la Infància) els DIMARTS a partir de les  18 hores al  CENTRE SOCIAL MUNICIPAL ISAAC PERAL:
-  8 de novembre: "Prevenció de la violència de gènere entre adolescents: el rol de gènere"
- 15 de novembre: Conflictes amb adolescents: prevenció de la violència.
- 22 de novembre: Com afecta la violència de gènere als membres de la família.
Són unes jornades gratuïtes i interessants. Us hi apunteu?

Per tots Sants, les olives a les mans.

Abans que la festa anglosaxona de Halloween s'instal.lara  entre els nostres costums i canviaren les dites com  

Per Tots sants,   
els camps verds      

i els cims blancs. 

pel "truco o trato" -algú sap què vol dir-  l'1 de novembre es celebrava la festa deTots Sants una de les més antigues en el món cristià.    A  primeries del segle VII  el Papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma ( el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter) el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtins,  disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts (costum de visitar als difunts és d'origen romà). Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, que en molts llocs reben el nom de panellets.

.  
Si voleu saber més coses dels costums del dia de Tots Sants, podeu visitar aquesta pàgina:  trobareu informació, la recepta dels panellets i alguna cançó popular.

UN DIA QUALSEVOL. Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.