dimecres, 21 de març del 2012

Dia mundial de la poesia

Per alguna còsmica raó les últimes entrades han estat  dedicades a la poesia. Serà que és primavera, o que la poesia sembla més viva que mai, o que la xarxa eixampla la capacitat de comunicació del llenguatge ... vés a saber!. Tant fa,  hui li dedique,  l'entrada al Dia Mundial de la Poesia. Poesia, una altra vegada.





Per tal de celebrar-lo, Narcís Comadira , com en altres anys  han fet diversos poetes, ha escrit un poema, en llengua catalana,  Quatre paraules especialment per l’ocasió i que ha estat traduït a 20 llengües diferents, que podeu llegir si cliqueu a sobre de la imatge del poema.

Podeu aprofitar i anar al recital poètic amb intervenció musical de Cristina Martí i Àlex Velázquez, que tindrà lloc  Octubre Centre de Cultura Contemporània, a les 19'30. Informeu-vos ací

Per la meua part, un doble homenatge: a l'Estellés i al mestre Ovidi .... Disfruteu del dia!

dimarts, 20 de març del 2012

Per 1r eso: accentuació

Hui aprofitarem que sou poca gent per anar a l'aula d'informàtica a repassar els conceptes d'accentuació. Aneu a aquest enllaç i feu les activitats 34, 35, 36, 37, 38 39 i 40. vigileu que en algunes activitats hi ha errades en la correcció.

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm

dissabte, 17 de març del 2012

II Dia de la poesia Catalana a internet

 Hui es celebra la segona convocatòria del Dia de la poesia catalana a Internet. Des d'aquest blog ens sumem a la convocatòria, com no podria ser d'una altra manera. I ho fem amb una doble proposta:
La primera, us invitem que entreu a twitter i seguir l'etiqueta  #jollegeixo: podreu disfrutar a petits bocins de milers de versos de la nostra poesia.



La segona, per als qui sou més de Facebook, aneu a la pagina II Dia de la poesia Catalana al Facebook. Allà hi trobareu, també, un bon grapat de poemes de poetes coneguts (Pere Bessó, Jaume Pérez Muntaner però també de  noves veus, o veus a les quals no tenim fàcil l'accés:




Montserrat Reig Massot, Miquel Català, XeloIProu, Laia Noguera, Vinyet Penella, Onatge, Francesc Mompó, Montse Assens, J. M Tibau...
 I encara em deixe! Perdoneu-me les absències, i si no us importa, corregiu-me-les!

El descobriment del dia  ha estat Helena Porteros, i segur que no acabarà sense conéixer unes quantes més!

De vegades, no encerto el cop
i el cap se me'n va,
i caic en la cacofonia fàcil
que em dóna la ce;
i cofoia catapulto els cràpules
i púdica captivo atzars
i incrèdula decapito el poem
a.

dijous, 8 de març del 2012

8 de març.

Poètic dia de la Dona!

Hui us presente a Blanca Llum Vidal,(Barcelona, 1986). D'ella hi ha poca informació a la xarxa, però visitar-la al blog Poètica crapulística, on trobareu propostes diverses. Feu una visita!
SEXTINA TEVA MEVA
Que si vinc vingui de nina.
Que et faci el nin, gitanet, i jo, vella,
que et sigui el nord, un tall, l’estella mare
que tot ho mou: el fill, l’home, la dona,
la cosa nostra, una altra i la més teva.
Que et vingui endins, arran, com si fos meva.

Així em vols, estranya i meva,
girant, giravoltant, com si una nina
amb una por tibés, trenqués, la teva
i en fes, d’aquesta por, que ja era vella,
germana, parenta, mestressa i dona
de la nit que s’estreny quan toca mare
i que el mal, el fa de mare.

Llavors em véns, cantant, la cançó meva:
que sóc petit, la criatura, dona
amb dona i l’home sol que sembla nina,
cor meu, la humana pena i ser la vella.
I la cançó, valent, te la fas teva.

I amb el riure a casa teva
l’estimar, te l’inventes, i amb la mare
de déu de l’empenta me trobes vella,
a mi, que ara sols tinc l’esquerda meva
i un monstre, clauficat, que em treu la nina,
em deixa sola, seca, i me diu «dona!».

Tu que vols, que no vols dona,
vine’m a prop, si vols, prò amb l’ànsia teva
i si véns, fes-ho amb ulls, des de la nina,
com qui neix, com el qui et peix, com ta mare
•t va parir o com vulguis, que jo, meva,
seré nostra i, llavors, de l’ànsia vella.

Dona nova. Dona vella.
Dona animal i el nom, ni el nom de dona.
Dona lluny. Dona res. Dona mig meva.
Dona et prens. Dona et dons. Dona et fas teva.
Dona fill. Dona amb l’altre, i l’altre, mare.
Dona véns. Antiga. Partida nina:

que vingui el nin, alat, de mare vella,
que sigui amb mi, de tu, de dona nina,
que fent-me teva, em vols, volent-me meva.



Blanca llum, maig/juny 2011

dimecres, 7 de març del 2012

Josep Maria Espinàs. Per molts anys!

Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927)

  Hui farà 85 anys, i a l'arallegim  l'han felicitat amb un recull de 85 freses seues. Ací en teniu alguna, encara que podeu continuar llegint-ne si visiteu la pàgina de l'ara


. Només poden sentir-se incompresos els que pateixen aquest greu defecte: voler ser compresos.
. No m'alimento del passat, no ja de l'infantesa, sinó d'abans d'ahir.
. No tinc "tècnica d'inspiració". Deixo, senzillament, que l'aire de les coses entri en mi.
. La idea que una pregunta obliga sempre a una resposta és una creença que converteix l'educació en coacció.

 Ha publicat  una vuitantena de llibres : novel·la,  crònica de viatges,  llibres reportatge,  memòries i articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico.

Per saber més coses d'ell, visiteu la seua pàgina a escriptors.cat.

A més a més, formà part dels Setge Jutges durant la transició. Escolteu-lo.

dilluns, 5 de març del 2012

Poesia de dones per al 8 de març

Dimarts, 6 de març de 2012, 19.30 h amb motiu del
«8 de Març» Dia Internacional de les Dones

RECITAL DE JOVES POETES

Alba Camarasa i Baixauli,
Aina Garcia Carbó,
Ainoa Lorca
Coordina: Isabel Robles
A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Edifici El Segle, c/ Sant Ferran, 12. València)


A poc a poc us aniré completant la informació.

Alba Camarasa i Baixauli (Guadassuar -Ribera Alta-, 1987). És diplomada en Educació Social, i actualment és estudiant de Postgrau en la Universitat de València.Apologia dels dies va ser Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi Ciutat de la Vall d´Uixó, 2008.

D'ANTICS ESTIUS


Alba Camarasa Baixauli

L’estiu era
un estol de rantelles sobre el meló
d’Alger encetat després de dinar.
L’estiu corria
amb l’oreig suau del vent
a poqueta nit.
L’estiu eren les passejades
i les paraules creuades
pels veïns al trobar-se pel terme.
L’estiu anava pintat amb el blanc
de la calç dels corrals, tacats de morat
per les buguenvíl•lies amables.
L’estiu solia anar cobert de l’olor
embriaga del gesmil que entrava
d’amagatotis per les finestres obertes.
L’estiu seia al panerot a la porta de casa.
Allí recitava històries d’antics estius
més frescos, i més blancs, i amb menys pa al rebost.
L’estiu anava en bicicleta
sota el sol vitamínic de la vesprada
entre tarongers que dibuixaven el camp.
L’estiu nedava en la sèquia
lluitant contra el corrent, enjogassat,
entre insectes protagonistes de mil llegendes.
L’estiu era furtar nísprols i figues
mossegades pels ocells, que les feia dolces,
i fer cruixir la pell de les prunes que portava el pare del camp.
El punt àlgid de la vida de l’infant.

Buscar pedres arredonides i pintar-les amb pinzells secs.
Fer punt de creu a la part fresca de la casa en l’hora de més caliu.
L’estiu era la primavera vestida amb poca roba.
L’estiu era amarar-se de rosada per oblidar la calor.
L’estiu era estimar l’estiu i ballar-li les gràcies.

Videolit 1

Ací us presente el primer videolit del grup 1rB. És d'un poema de Clementina Arderiu