dimarts, 12 de juny del 2012

M. Josep Escrivà. De mar compartida

Fa una mica de respecte escriure sobre alguna persona quan saps que l' arribarà, que llegirà el que has escrit. Però tampoc no vols deixar de fer-ho, a l'espera ingènua que aquella siga comprensiva i entenga  les teues limitacions. Allà vinc, doncs!
Com lectora  "inquieta"  havia llegit d'ella algun poema espars, sabia d'algun dels seus premis o la seua participació en  recitals poètics (podeu escoltar-la ací), havia tingut entre les mans algun dels seus llibres, però no ha estat fins que la vaig trobar i en parlàrem que ha arribat el moment de presentar-vos-la.
M. Josep Escrivà és, entre d'altres moltes coses, poetessa. Del Grau de Gandia. (El  seu currículum el podeu trobar, com no, si HI cliqueu.)
Ha publicat diversos poemaris propis, ( l'últim Flors a casa , 2007, Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2007),  traduccions (El codi de la pell  de Miren Agur Meabe, publicat per Edicions 96 entre d'altres) i ha estat inclosa en diverses antologies, entre elles, Vosaltres, paraules 25 anys de poesia al País Valencià (Ed Bromera, 2003), o Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008). I a més d'altres moltes coses, escriu al blog  La burrera comprimida -feu-hi un tomb!.


I ja va bé. Llegiu-la!
 (Podeu trobar més coses d'ella als enllaços de sota.) 


DE MAR COMPARTIDA


L'aire tremola amb cada vol d'ocell.
Cau la tarda i una dona camina
per platges desmaiades:
passos marcits, pell clara.
Amb algun convenciment camina
fins al límit abrupte de les roques.
Vacil.la un instant, escull la fita
exacta i llança al mar engrunes de pa
que trau d'alguna butxaca.
La dona riu, enfrontada a les ones,
quan els peixos s'acosten
a menjar-se-li el riure,
fins que s'apaga el desvari d'escates
i contempla en silenci com retorna la calma.
Així, cada vesprada existirà
un camí cara a cara amb l'últim sol.
Mentre la dona -pell
salada, passos clars-
crega que el gran motiu
per caminar se'l trau d'una butxaca.
I que no nedarien els peixos, si no fóra
amb l'única esperança de buscar-li les mans
felices i amples, com dues magnòlies.

Flors a casa, Barcelona, Ed. 62, 2007.

Més poemes a  Magpoesia
Podeu llegir  la seua opinió sobre la funció de la poesia i altres coses si cliqueu ACÍ
M. Josep  Escrivà a Saforíssims
Currículum bàsic a Valldigna poesia