dimecres, 30 de març del 2011

Dones que escriuen poesia: Coloma Lleal

Dels dels sons
Hauria pogut tenir
una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels segles dels segles
els encants
d'una filla com cal

però estimo massa
la meva petita i pobra llibertat
i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi respirar
l'aire que em plau

hauria pogut tenir una d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu cos
i la tebior dels teus llavis
i el calfred de les teves mans
color de mel

i malgrat tota la comoditat
que em profetitzen
vells assenyats
sé del cert
que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
aquesta petita lluita
sense ni crits ni plors
i aquesta espurna
de rebel·lia
a la punta de la sang.

(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 15-16). 


Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1965 guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Plany a quatre veus i com a poeta ha publicat les obres Poemes (1967), Dels dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). Té poemes traduïts al portuguès, al francès, al castellà i al rus i obra dispersa en antologies poètiques com Antología poética de la lengua catalana (puesta en versos castellanos) (1965) o Poesia Catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència (1969). -Tret d'Escriptors.cat-



dijous, 24 de març del 2011

Dones que escriuen: Anna Aguilar-Amat

Sobre la poesia: La poesia és un art infinit que es fa per tal de superar les limitacions del llenguatge i del pensament convencional i consensuat . (...) Jo diria que és l'art de la combinatòria i el reciclatge: l'habilitat de relacionar coses que existeixen per separat i que juntes formen molt més que dos.(...)
de

DIRAN
A la manera de Maram al-Masri

Diran que tu m’estimes només
perquè et dono el meu llit i
també les estances del meu cor.
Però jo sé que m’estimes perquè
allà endins, res no és teu, res meu.

Diran que jo t’estimo només
perquè tinc por de la soledat,
però tu saps que són molts els ocells
que visiten els meus dies
i marxen plorant
perquè t’escullo a tu.

Diran que tu m’estimes només
pels luxes que trobes en la meva
companyia, però jo sé com
et criden les cireres de bosc
des del fons del jardí,
vermelles com rubís,
demanant que les miris i les toquis.

Diran que tu i jo som diferents en tot,
mentre els nens que érem
juguen a la xarranca,
s’amaguen rere roques de suro,
fan rius de paper de plata
en un pessebre,
llancen pedres planes que boten damunt l’aigua
...
i riuen.

Podeu visitar la pàgina de l'autora su cliqueu ací i trobar la seua biografia al corpus literari de Joan Ducros.
A Barcelona review hi trobareu més poemes. Més informació de l'ultim llibre publicat, a La república Poètica

dilluns, 21 de març del 2011

Dia mundial de la poesia


Imatge trobada al bloc creure en el demà
HE HERETAT L'ESPERANÇA

He heretat l'esperança del avis
 i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.

Martí i Pol, Miquel. Obra poètica/1. 1948-1971


dijous, 10 de març del 2011

Dones que escriuen: Anna Montero

BUSQUE PARAULES

busque paraules per dir
la teua absència,
aquest estiu que un vent sense nom crema
.


busque paraules i et dic infinita,
infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle
i en llum que la nit amaga. 


busque paraules per dir el teu cos,
cristalls de llum
al fons d´una argila sense final.


busque paraules per dir-te i el temps
calla i és el buit del teu pas
murmuri o penombra.
busque paraules i et dic flama i terra,
vent i lluna, dic aire i amor dic.
i dic l´aigua antiga del teu somriure.

busque paraules per dir-te
i creix el nom de la tristesa
al llindar d´una tardor
que estranyament apunta.

 
"És possible que ja haja dit tot el que havia de dir". Amb aquestes paraules s'bri l'entrevista que publica hui  el Quadern (El País), on ens explica algunes coses del seu últim poemari : Telarinyes és el llibre que més s'acosta al que jo volia expressar". Així, de la manera d'escriure poesia, diu
"Em passa molt que em vénen al cap versos solts. I, és curiós, cada vegada se m'esborren menys. Continue funcionant per amalgama:elements visuals, poètics o de l'experiència em porten d'un poema a l'altre"
Per alguna raó, potser per algunes de les paraules que hi diu, el nostre homenatge des d'ací.

Anna Montero (València, 1954):Professora, poeta i traductora . Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna (Ed. Víctor Orenga, 1983), Arbres de l’exili (Gregal, 1988), Traç 45 (Plaqueta, 1990), La meitat fosca (Edicions Alfons el Magnànim, 1994), Com si tornés d’enlloc (Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).
Anna Montero i Isabel Clara Simó, premisliteraris Ciutat de Gandia 2010 
.Podeu continuar buscant i trobant poemes d'Anna Montero als diversos enllaços:
Quadern El Pais: article a propòsit de la publicació del llibre Telarinyes
terra i foc
poemes a Daltabaix poètic
a Poesia catalana d'ahir i de hui
a Barcelona review
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/anna-montero
 Homenatge a María-Mercè Marçal Empuries 1998 ISBN84-7596-625-X