dimecres, 25 de novembre de 2009

contra la violència de gènere.

Us presente el treball de la bibliotecària de Cocentaina per al 25 de novembre,

dimecres, 18 de novembre de 2009

Josep Carner i el noucentisme

TRES NOIES

Passen tres noies, totes de blanc,
sota una pluja de sol batent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent.
Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap a on;
sembla que estrenin el goig de l'herba
i que refacin el cor del món.
Oh nova glòria, ben tots memòria!
Ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent!

Models de videolits: un del Benedetti

Disfruteu-lo.

dimarts, 17 de novembre de 2009

La violència de gènere: Culpa de l'home, de la societat o de la televisió?

Quan es parla de violència de gènere normalmente es parla del tema en els mitjans quan hi ha un homicidi o acte violent que deixa a la dona en estat crític o en coma.
Però el principal problema és que quasi no hi ha campanyes en contra de la violència de gènere. Ja sé que amb aquestes paraules pensareu que hi ha moltes campanyes que ixen en la publicitat pagades per l’estat per promocionar les mesures contra la violència de génere.
Però, quant de temps ens passem davant de la caixa boba veient programes masclistes i sense trellat?
Per exemple, qui no ha vist mai un capítol de “Els Simpsons” o “Pare de Familia” alguna volta en la televisió? Sí, és un dels iconos més representatius de la televisió però quantes voltes us haveu fixat en la personalitat del pare i la mare d'ambdós programes? Si us fixeu bé, voreu com la personalitat de Marge en “Els Simpsons” o de Lois en “Pare de Familia” es tracta d'una personificació d'una dona maltractada pel seu home, que sempre és el protagonista de la història. I si no ho creieu aneu a Youtube i busqueu videos dels dos programes.
I el major problema de tot això es que xiquets de pocs anys veuen eixe programa. I per supost o s’identifiquen amb Bart o Lisa, que eixe és un motiu pel qual els interessa tant encara que els temes siguen
per a adults. Doncs, per a que tanta educació i tants seminaris sobre la violència de gènere si tots els dies la majoria del xiquets reben una influència negativa indirectament durant una hora o més?

En conclusió, si volem eliminar la violència de génere i frenar tans homicidis, tantes denuncies i millorar el bé comú, deuriem pensar en tallar el problema des de l’arrel i millorar la nostra televisió, que com diuen moltes persones majors, “Sols ixen tiros, òsties i gent morrejant-se” o no vore-la directament i emprar eixe temps en alguna cosa mes productiva.

Text de José Manuel Mejias, de 2n de Bat.

dijous, 12 de novembre de 2009

dimarts, 10 de novembre de 2009

Hivern

Aquests dies ha canviat el temps, sembla l'hivern. Potser per aquest fred tan imprevist,  sembla oportú aquest videolit. Ens avancem una mica en literatura, però... Hivern és un poema  de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) que segur que us agradarà
La nostra amiga virtual, Oreto, ens l'ha mostrat. Gràcies, Oreto

diumenge, 8 de novembre de 2009

El final d'un conte de fades.

Aquests dies estem treballant cap el 25 de novembre, el dia contra la violencia de gènere. dins les propostes, l'alumnat de segon de Batxiller ha d'elaborar un text, qualsevol, de sensibilització. Us adjunte, ací, el d'Àlvaro. És una mica dur, però estem treballant per oferir-vos més coses des de la positivitat:
       Per al treball sobre la violència de gènere he decidit traduir una cançó de Domingo Edjang Moreno, mes conegut com "El Chojin", nomenada "El final del cuento de hadas". El Chojin no sols fa música rap, sinó que també es dedica a donar xarrades pels col.legis, a fer teatre i a escriure poesies. Aquesta cançó va ser elegida per AmnistíaInternacional pera una campanya en contra de la violencia de gènere i per això he decidit traduir-la, pot ser tinga alguna errada:

El final del compte de fades
Ell: Sé que no li agrade als teus pares, però ells que saben, no eres
tan nenuda i jo no sóc tan gran, t'he demostrat que t’estime durant
aquest temps, accepta el meu anell, casa't amb mi.
Ella: És preciós, clar que l’hi accepte, mi vida.

Ell: Oh, em fas tan feliç, sé que eres meua, estaves destinada a mi,
ho vaig saber des del primer dia, abraça'm, comparteix la meua
alegria.
Així va començar el conte de fades, rams de flors, bombons, passejos,
dolces mirades, el que opine la resta no importa, un home bo manté a
una dona enamorada. Els dies passen com en una rondalla, vestits de
novia, llista de boda, plans, nova casa, ella és la reina, ella és
l'ama, ella li estima, ella li aguanta...
Ella: Potser no hauries de beure tant...
Ell: M’estas dient borratxo?
Ella: No, no, clar?
Ell: Doncs cállate dona eh?, que jo sé el que faig, puja al cotxe i
esborra eixa cara
Ella: Clar...

Ella i ell es casen, el temps passa, una cridada...
Ella: Mamà, estic embarassada.
No hi ha major motiu per a ser feliç
que un xiquet, ell ho celebra
eixint amb els seus amics.
Ella: On has estat? Em tenies molt preocupada.
Ell: No comences...
Ella: Per què no agafes les meues cridades?
Ell: No comences!
Ella: És que sempre em deixes sola a casa i tornes a les tantes, a
més, olores a colònia barata?
Ell: Calla! (i li dóna una bofetada)
El primer colp va ser el pitjor, no tant pel dolor com pel xoc de la
situació, aquesta nit ell dormira en el sofà, ella no dormira res,
somnis trencats, llàgrimes en el coixí...
Ell: Perdona'm pel d’ahir, no se que va passar, es que... no sé, és
l'estrès del treball, el cansament, estava un poc borratxo, perdona'm,
saps que t'estime...
Després d'uns dies ella recorda el tema, com si fora un malson de fa
temps, va pensar en contar-lo a les seues amigues, però no ho
entendrien, a més, són coses de família.
Ella: Ell me estima, aquestes coses passen, i és veritat que de
vegades sóc un poc bocamolles...
Naix el bebé, una xiqueta preciosa, però ell volia un xiquet i tira la
culpa a la seua esposa...
Ell: Ho fas tot mal, i estàs grossa, com pretens que no me’n vaja amb altra?
Ella: Però...
Ell: Però res! Tot el dia a casa acumulant grasses i no eres capaç de
tindre el sopar preparat?
Ella: Però...
Ell: Calla!

Ella: Però...
Ell: Calla! Mira? no m'obligues que ho faça
Ella: Però...
Ell: Calla!... Et vaig avisar!... (i li dona un pallissa a l’hora que

ell crida: Parla! parla! parla! parla!... )
Aquesta vegada no es va saber controlar, ella acaba en l'hospital...
després de tres dies per fi escolta a les seues amigues, i denúncia a
la policia la seua tortura. La vida torna a somriure-li a poc a poc,
ella i la xiqueta refan les seues vides quasi del tot, un nou xic, un
nou treball, un nou futur, en un nou barri. Però el paper d'un jutge
no és suficient per a detindre a ell, i un dia de tornada al portal,
ell l'espera amb un punyal, i li apunyala dotze vegades...
Va ser el final del conte de fades. Un conte real que es conta en cada
ciutat, cada setmana, és la nova plaga, és el final del conte de
fades...

dilluns, 2 de novembre de 2009

Un relat de mar (14-02-2004)
Tot està es silenci,
com nou,
a punt d'estrenar

i, el petit so d'una paraula
ressona en l'espai minúscul de la cambra
mentre el sol del matí il•lumina un petit racó d'intimitat
donant-li essència i caliu

doncs a cau d'orella et dic:

"et desitjo"

Us presente una pàgina de relats i poesia. Feu una ullada, perquè fins i tot podeu animar-vos a publicar les vostres històries. Relats en català