Lot, d'Espiral

Us deixe ací una entrada del blog de lectura Nosaltres llegim perquè us en feu una idea :

Espiral
14-06-2010 publicat per Cèsar

Títol: Espiral
Autor: Manuel Baixauli
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 125
ISBN: 978-84-8256-102-8
Preu: 17 €
Aquesta setmana va arribar com a novetat a la biblioteca on treballo aquest llibre de relats, Espiral, de l’escriptor i pintor valencià Manuel Baixauli. El vaig agafar perquè fa un parell d’anys vaig llegir la seva novel·la L’home manuscrit i em va agradar molt, és d’aquelles lectures en les que has d’estar atent, que conviden a una reflexió.
I en certa mesura, Espiral també és una lectura d’aquest tipus. És un recull de relats molt breus rescrits per l’autor -va ser la seva òpera prima amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona l’any 1998- que té com a fil conductor, però no l’únic, la mort vista des de diferents perspectives i els miralls, o espills, com a joc o recurs per mostrar records i reflexions.
Trobareu a Espiral relats onírics, altres de fantàstics, altres amb un final que us sorprendran. N’hi ha d’altres, els més breus, que dóna la sensació que estiguis llegint petits poemes en prosa. Tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tan bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast us recomano a continuació l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:
Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.
Meravellós, oi? No em vull oblidar de fer una última menció a l’epíleg del llibre. Consisteix en un diàleg entre l’autor que va escriure l’òpera prima i l’autor que ha reescrit els relats, un joc de miralls fantàstic! No us ho perdeu.
Us deixem amb un vídeo on l’escriptor Manuel Baixauli llegeix un fragment del seu llibre Espiral.

Totes les cançons parlen de tu. 1

A la Fira del Llibre

Dijous passat el grup de 4t d'ESO va fer camí cap a la Fira del Llibre, que enguany ha fet ja 48 edicions -quasi res!- i ha estat plena d'activitat de tota mena. Nosaltres van passejar i "adoptar" una llibreria -ja us passarem les fotos- i van gaudir dels contes de Valentí Pinyot.
"Heu de saber i entendre, entendre i saber que una vegada hi havia un narrador que es deia Valentí Piñot cantava cançons i a les xiquetes i xiquets animava. 
Rondalla va, rondalla ve, contes d’arreu del món us contarà."

Dones que escriuen : Isabel Garcia Canet

L’OFICI DE VIURE

Viure és cercar el plaer de l’ofici
treballar les hores com l’artesà la forma,
l’ermità el silenci,
el vianant el trajecte,
l’amant la fosca.

Predir el vol llunyà de la tempesta com l’au,
emigrar amb l’agilitat de l’ull
que apadrina el paisatge
desposant-lo al calaix amb el desordre just
per vèncer la misèria.

Emfilem-nos a l’heura de ferro
i dibuixem el color del vi,
fermentats ens sabrem al moll de la paraula
tastarem el blanc, el negre, el rosat,
parlarem de l’ofici; si en calen més hores.

Isabel Garcia Canet va estar la guanyadora del XII Premi Vicent Andrés Estellés amb el poemari L'os de la Música, el llibre que es presentarà la setmana vinent.

Hem après amb el temps a saber esperar:

a garbellar el fruit

                          i destriar-ne la corfa,
i ara ens sorprèn l’art d’estimar:
gremi que s’extingeix a colps de colze tosc
damunt la taula coixa.

El poemari es presentarà dijous 16 de juny, a les 20 h, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10).    A més de l'autora, hi intervindrà l'escriptor, professor i assagista, Vicent Alonso.

 Per llegir alguns dels seus poemes, podeu anar a la pàgina de Magpoesia dedicada a l'autora.

Dia mundial de la poesia



Imatge trobada al bloc creure en el demà

HE HERETAT L'ESPERANÇA

He heretat l'esperança del avis

 i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer

girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci

i cada vespre escolto el cant de les sirenes

des del terrat de casa.

Martí i Pol, Miquel. Obra poètica/1. 1948-1971



Poema d'amor multilingüe.

Vull compartir amb vosaltres una proposta  treta del bloc de Sàlvia, ja sabeu, la meua bibliotecària preferida,  Poesia infantil i Juvenil. Es tracta d'un poema traduït a gairebé totes -si no totes, quasi- les llengües del món. Podeu escoltar-lo en diverses llengües, i llegir-lo en d'altres més "exòtiques", rares o llunyanes: ameríndies,  africanes, índies, asiàtiques -ací l'escoltareu en japonés!... Teniu per navegar una bona estona, i, sobretot, per anar descobrint la quantitat, riquesa  i varietat lingüística del nostre planeta, les diverses grafies i sons.

La teva imatge al mirall

és el meu més bell poema

però afanya't, s'esborra.

És el meu darrer t'estimo!

La glace (podeu escoltar-lo en francés si cliqueu ACÍ)

Any Enric Valor

Des de l'Editorial Tandem ens conviden a celebrar amb ells l'any Valor. Com ja sabeu, nosaltres ja ho fem, però volem difondre també la seua proposta.

"Celebrem el Centenari d´Enric Valor

Benvolguts amics i amigues,

L´any 2011 es celebra el centenari del naixement del gran escriptor i gramàtic Enric Valor. Des de Tàndem edicions creiem que un dels millors homenatges que li podem retre és difondre la seua obra narrativa i rondallística i transmetre tota la seua riquesa. És per això que, cada mes, rebreu un tandemnews que us ajudarà a conéixer millor l´obra i la figura de l´escriptor de Castalla.

Us convidem a que llegiu la seua obra!"

Podeu llegir-la/comprar-la en format digital per un preu molt reduït:

 L'ambició d'Aleix

Valoriana: Planisses

Una de les activitats plantejades al Projecte Enric Valor -recordeu, enguany és el desé aniversari de la seua mort, el 2011  serà el centenari del seu natalici- ha estat la visita a un dels escenaris de la seua obra i  de la seua vida. En aquest cas, el mas de Planisses, on ens situa la narració "Contalles de la boira".
"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses..."
Nosaltres, uns quants anys després, -i una mica més còmodes- hem refet el camí.

Les fotos no estan encara ordenades, però podeu mirar-les JA

In memoriam

Un altre gran home. Un  altre gran, gran escriptor que ens deixa.
http://www.europapress.cat/cultura/noticia-jose-saramago-mort-senzillament-no-haver-estat-20100618145714.html


http://www.elpais.com/especial/jose-saramago/fotogaleria.html
Contes en xarxa:
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/por/saramago/cuentode.htm

Estellés

Aquests últims dies de classe treballarem l'Estellés
La proposta dels videolits s'inicia amb la recerca: de coses de la seua vida, del seu temps, del seu -i vostre- poble, dels seus poemes. Ací us deixe un mostra.

"Des de la meua bruta i trista petitesa,

vull donar-te les gràcies, Senyor, per aquests noms,
per la vida, pels homes, pels dols i les desgràcies,
per l'esperança, per les coses que no es poden
anomenar, pel grill que hi ha sota la pedra,
per tot allò que hi ha dessota una paraula
pares, carrer, Itàlia, mort, diumenge, llum, Déu...
Ho escric. Et deixe escrit el meu agraïment
en un paper ratllat, ara que és ben de nit,
ara que dormen tots. Ho deixe ací, en silenci.
Si pogués posaria una pedra damunt.
Gràcies per la vida. L'he descoberta ara,
com és, aquesta nit: com si m'hagués posat
la mà en una monyica i hagués trobat, de sobte,
entre totes les venes, el tic-tac del meu pols.


El poema sencer el trobareu a
http://www.cancioneros.com/nc/3929/0/coral-romput-part-iii-vicent-andres-estelles-toti-soler

Josep Carner i el noucentisme

JOSEP CARNER (1884 - 1970)

TRES NOIES

Passen tres noies, totes de blanc,
sota una pluja de sol batent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent.
Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap a on;
sembla que estrenin el goig de l'herba
i que refacin el cor del món.
Oh nova glòria, ben tots memòria!
Ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent!

Models de videolits: un del Benedetti

Disfruteu-lo.

Hivern

Aquests dies ha canviat el temps, sembla l'hivern. Potser per aquest fred tan imprevist,  sembla oportú aquest videolit. Ens avancem una mica en literatura, però... Hivern és un poema  de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) que segur que us agradarà
La nostra amiga virtual, Oreto, ens l'ha mostrat. Gràcies, Oreto

et desitjo !!

Un relat de mar (14-02-2004)

Tot està es silenci,
com nou,
a punt d'estrenar

i, el petit so d'una paraula
ressona en l'espai minúscul de la cambra
mentre el sol del matí il•lumina un petit racó d'intimitat
donant-li essència i caliu

doncs a cau d'orella et dic:

"et desitjo"

Us presente una pàgina de relats i poesia. Feu una ullada, perquè fins i tot podeu animar-vos a publicar les vostres històries. Relats en català

Cadena de poesia por Benedetti.

Vosaltres direu què fa Benedetti al bloc de valencià. Ha arribat al correu una proposta que no podem deixar de banda. Sembla que Benedetti s'ha posat malalt i que una amiga ha proposat des del bloc de Saramago fer una cadena de poesia per la seua salud. I ací estem, amb un gran poeta, formant part de la cadena, "rodeando" Benedetti.

El mail que circula diu senzillament:
"Mario Benedetti está pasando horas malas. Hemos pensado que podíamos ponernos a leer sus poemas por todo el mundo y así ayudarlo en este momento. Un poema, por si no tenéis algún libro suyo a mano. Y por si queréis pasarlo a otros amigos.

HASTA MAÑANA
Voy a cerrar los ojos en voz baja voy a meterme a tientas en

el sueño.

En este instante el odio no trabaja

para la muerte, que es su pobre dueño la voluntad suspende

su latidoy yo me siento lejos, tan pequeño que a Dios invoco,

pero no le pido nada, con tal de

compartir apenas este universo que hemos conseguido por las

malas y a veces por las buenas.

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo que este mundo de

muerte

a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:

me duermo débil, sueño que soy fuerte, pero el futuro

aguarda. Es

un abismo.

No me lo digan cuando me despierte.

Per continuar, podeu picar ací (un millón de amigos) o al quadern de José Saramago

Coses de la Fira de Llibre 2009

La Fira del Llibre arriba cada any com la primavera, com les al·lèrgies i els finals de curs. És cita obligatòria per a molt i moltes de nosaltres. A més d'un passeig agradable, suposa un retrobament amb persones, amb llibres que havíem perdut -o prestat, que sovint és el mateix-, amb novetats editorials o amb llibreries. De les bones, la majoria. De les de sempre, que sembla que han desaparegut amb tanta "gran superfície".

Amb llibreters i llibreteres de "tota de vida", amb ofici, amor i plaer pels llibres.

Si llegiu açò, seguiu la meua recomanació: si voleu un llibre, si us engresca una proposta nova o un consell lector, aneu a una d'aquestes llibreries i pregunteu. Si mireu bé, si no us deixeu anar per les presses, estan ací. Deixeu-vos seduir.

L'infern de Marta i La màscara de l'amor.

Açò diu la contraportada del llibre:

"Quan va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en l'infern, i que d'ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com tractar d'escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la manera d'un trhiller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada; però també és la història d'una amistat a prova de bombes que captiva per la seva tendresa. El llibre es completa amb La màscara de l'amor, un text en què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per evitar caure en l'infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d'autoajuda"

Us anime a llegir-lo!