dilluns, 25 de maig de 2015

24 de maig. Naixen primaveres


Naixen primaveres 

Aspencat


Quan sembla esgotada tota possibilitat
Totes les vies tancades al pas
Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat
Perden les paraules tot el seu significat
Quan el vent no bufa de cara
Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l'horitzó de hui

A la cerca d'un oasi en un país de nits fredes
Per establir allí el nostre punt de trobada
Agafar impuls i preparar noves eines
Per reviscolar una freqüència oblidada
Quan el vent no bufa de cara

Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.

Predir l'impredictible
Unir el cor i la raó
Fer una pasta indestructible
És el "kit" de la qüestió
Apuntar ben alt i donar el salt
Donar totes les passes i completar les fases
El nostre somriure……
Combustible essencial per a viure
Redirigir el dirigible
Fer un cop en el timó
Fer una pasta indestructible
És el quid de la qüestió


Més lletres  d'Aspencat a Viasona

dimarts, 12 de maig de 2015

DEUTE. Espiral

Vaig compartint amb vosaltres les videolectures  de l'alumnat de 3R d'ESO del llibre Espiral, el llibre que ja us he presentat en l'entrada anterior,





dilluns, 11 de maig de 2015

Lot, d'Espiral




Us deixe ací una entrada del blog de lectura Nosaltres llegim perquè us en feu una idea :

Espiral
14-06-2010 publicat per Cèsar
Títol: Espiral
Autor: Manuel Baixauli
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 125
ISBN: 978-84-8256-102-8
Preu: 17 €
Aquesta setmana va arribar com a novetat a la biblioteca on treballo aquest llibre de relats, Espiral, de l’escriptor i pintor valencià Manuel Baixauli. El vaig agafar perquè fa un parell d’anys vaig llegir la seva novel·la L’home manuscrit i em va agradar molt, és d’aquelles lectures en les que has d’estar atent, que conviden a una reflexió.
I en certa mesura, Espiral també és una lectura d’aquest tipus. És un recull de relats molt breus rescrits per l’autor -va ser la seva òpera prima amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona l’any 1998- que té com a fil conductor, però no l’únic, la mort vista des de diferents perspectives i els miralls, o espills, com a joc o recurs per mostrar records i reflexions.
Trobareu a Espiral relats onírics, altres de fantàstics, altres amb un final que us sorprendran. N’hi ha d’altres, els més breus, que dóna la sensació que estiguis llegint petits poemes en prosa. Tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tan bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast us recomano a continuació l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:
Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.
Meravellós, oi? No em vull oblidar de fer una última menció a l’epíleg del llibre. Consisteix en un diàleg entre l’autor que va escriure l’òpera prima i l’autor que ha reescrit els relats, un joc de miralls fantàstic! No us ho perdeu.
Us deixem amb un vídeo on l’escriptor Manuel Baixauli llegeix un fragment del seu llibre Espiral.