dijous, 18 de desembre del 2008

Bones festes per tothom!!!


Ací us deixe "material Nadalenc" per passar -o sobreviure- aquestes festes.


Consells per un Nadal més sostenible

El consum desmesurat de les festes nadalenques té repercussions socials, econòmiques i ambientals que podem evitar amb un consum responsable.
-Compra només el necessari i no et deixes seduir per la presentació dels regals.
-Un regal fet per tu té més valor sentimental que un regal comprat.
-Els treball manuals poden ser una font d’imaginació i aprenentatge dels nens i nenes: fes-te els ornaments, fanalets i tions.
-L’estima no es mesura amb el nombre de regals. No tot han de ser regals materials, regala cultura: teatre, circ, cinema, etc.
Una bona opció per passar-ho és anar al Teatre Talia, a veure el Musicall, de Yllana_Imprevís. Molt divertit. Per opcions familiars, El circo de la Mujer Serpiente, al teatre Principal, o al teatre de Campanar, Catarastroteatro.... Entre alres molltes opcions...

Elles comenten: Multiaventura als Pirineus

Tracta de uns xiquets que estan planificant el seu viatge de fi de curs per anar-se al dia següent als Pirineus catalans. Estaven molt il.lusionats contant a la seua mestra el que van fer el curs passat i el que els agradaria fer en aquest viatge. Quan van arribar als Pirineus van posar-se a fer excursions. Van escalar diverses muntanyes, fins que van parar a fer un descans i una xiqueta del grup va veure una cova, i va tindre molta curiositat. Llavors va decidir escapar-se per la nit per a descobrir-la . Un grup li va acompanyar per la nit a la cova . Ella deia que havia algun amagatall allí, però van descobrir que no havia cap, que sí vivien abans, però que ja no ho feien. l’únic que van descobrir eren unes cartes velles i arrugades de la xiqueta que vivia feia molt anys en aquesta cova. Eren exactament quatre cartes. Les van llegir: era perfectament una història d'enamorats. Quan van tornar al campament estaven molt contens perquè deien que tenien entre els seus dits uns fets històrics. Eixe viatge els va agradar molt perquè havien fer una cosa molt emocionant.
Comentari Personal: la veritat és que m'ha agradat molt aquest llibre. Mostra la vida diària de uns xiquets que es van de fi de curs, les ganes de descobrir coses noves, la innocència per a fugir de l'hotel per la nit i fer tants kilòmetres per arribar a la cova... El principi me va agradar molt, més que el desenllaç i el recomanaria a la meua cosina de vuit anys perquè a ella li agraden molt els llibres d'aventures i més de xiquets de la seua edat. Jo crec que el reflecteix la vida quotidiana de cadascú, i mes de la meua cosina, ja que té la mateixa edat..
Enviat per Sandra, de 4rt.A
Multiaventura als Pirineus
autor/a: Chapa, Josep
il·lustració:
edat recomanada:12: anys
Col·lecció:Esplai
Núm. de pàgines: 96
Preu: 8 €

dimarts, 16 de desembre del 2008

Comentari de textos Batxiller

Textos que podeu comentar aquestes vacances. (sense broma!!!)
Desolació
Amb còfia i faldilleta

dilluns, 15 de desembre del 2008

Amèlia.


Amèlia , Conte de Clara Bordes, alumna de 1r. de Batxiller, que va guanyar el 1r, premi al concurs literari La Memòria històrica.

La república va arribar a la primavera. De sobte, i sense sang, en tan sols 36 hores va substituir la monarquia. Un dia i mig per a la història. Coneguts els resultats de les eleccions municipals, Alfons XIII renunciava al tro i abandonava Espanya. Va nàixer, enmig del clamor popular, la Segona República.”
Julián Besteiro, primer president de les Corts Republicanes i rector de la Institució Lliure de l’Ensenyança .(Lavozdegalicia.com)


Deu anys abans de què ningú poguera haver escoltat aquestes paraules...
Plovia, però aquest no va ser un inconvenient perquè jo poguera marxar. Mentre recollia les meues poques pertinences vaig donar-li un últim cop d’ull a la meva habitació. Amb una xicoteta bossa a la mà vaig caminar lentament pels solitaris corredors que s’alçaven dins d’aquella escola.
La vesprada que arribí a aquest gran edifici jo plorava. Plorava com el cel que ara s’acomiadava de mi. Agafada a la brusa de ma mare. No em volia quedar encara que mon pare em va dir que seria el millor per mi. Ara tot allò era del passat. Tot allò havia acabat. Pot ser haguera guanyat molt en aquest col·legi. Per a la meua mare jo ja era tota una dona. Durant els set anys que va durar el mue aprenentatge en aquest recinte, les monges em van ensenyar moltes coses. Ara ja sabia cosir, fins i tot el punt de creu. Podia llegir, clar que només aquells llibres que tenien a la biblioteca de l’escola. Mai ningú hi havia llegit altra cosa, encara que totes les xiques estàvem assabentades de l’existencia de la biblioteca de la mare superiora. Tancada amb clau. També sabia les mil formes de netejar una casa i planxar les camises d’home sense que hi haguera cap arruga. En sabia un poc d’àlgebra i d’aritmètica. Dels rius d’Espanya i de les seves capitals de província. Però tot allò no era comparable amb les coses que no sabia de la vida i de les que prompte m’anava a assabentar.
Tenia quinze anys, era jove i ara, per dir-ho d’alguna manera, n’era lliure d’aquell col·legi que durant set dels meus anys havia passat reclusa al seu interior. Tenia ganes de tornar a la ciutat, vore a la meua família i poder començar els meus estudis a la Universitat.

Per continuar llegint, pitgeu el títol.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Més de varietats dialectals.

Aneu a aquest enllaç i trobareu una sessió pràctica de dialectologia.

Per trobar cançons amb diferents variants:
Obrint Pas, senyor pirotècnic, i Camals Mullats , de terres del Nord, Lexu's, S'està fent fosc. Del Central, Roger Mas amb una versió molt íntima de "ni una sola paraula", de la Paulina Rubio... Ah! i a la banda lateral, els d'Antònia Font, de Balears.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Dialectologia


Passejar per la xarxa és el que té. He trobat un blog específic de dialectologia, amb un grapat d'enllaços a youtube i propostes. Entreu-hi. A més a més, molta informació dels dialectes i subdialectes valencians, amb mapes específics, ací


dijous, 4 de desembre del 2008

La Renaixença Valenciana.


Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.
Qui oir pogués sa xiscladissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins,
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!



Selecció de poemes, ací


Per escoltar el poema per Paco Muñoz, cliqueu ací

Oda a la Pàtria
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
(1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa(1784-1847). Va ser publicada l´any 1833 en el diari "El Vapor".És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va ser considerat com l´iniciador del Romanticisme català i del fenòmen de "La Renaixença". Per si us extranya l'ortografia o el lèxic, recordeu l'any en què va ser escrita, abans del procés de normativització!

A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etrern, per lo color mes blau.

Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.

Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.

Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si lo cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?

En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.

Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.

Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.

En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.

Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

divendres, 28 de novembre del 2008

Un poc de poesia cada dia


ELS AMANTS

La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

dijous, 27 de novembre del 2008

L'infern de Marta i La màscara de l'amor.


Açò diu la contraportada del llibre:
"Quan va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en l'infern, i que d'ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com tractar d'escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la manera d'un trhiller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada; però també és la història d'una amistat a prova de bombes que captiva per la seva tendresa. El llibre es completa amb La màscara de l'amor, un text en què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per evitar caure en l'infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d'autoajuda"
Us anime a llegir-lo!

dimarts, 25 de novembre del 2008

Premis SAMBORI 2009



PRESENTACIÓ DEL SAMBORI 2009 I DE LA COL·LECCIÓ ARC DE SANT MARTÍ 2007
El proper dia 3 de desembre, a les 19 hores, es farà la presentació del XIé Premi Escolar de Literatura en Valencià Sambori i de la col·lecció Arc de Sant Martí 2007, al Club Diari Levante (C/ Traginers, 7 – Polígon Vara de Quart de València).
Cconfirmeu l’assistència als telèfons: 96 179 56 50 // 675 56 21 51 o al correu electrònic: fundacio@sambori.net

un poc de poesia cada dia

Per començar aquesta nova etapa, un poema de M. Mercè Marçal


Llengua Abolida

-
Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.
-
Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
- oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca -
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!

-
DIVISA
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.