dilluns, 29 de març del 2010

A propòsit de Poseu-me les ulleres

Ahir vam anar a veure "Poseu-me les ulleres", l'obra de teatre que es representava fins ahir al Teatre El Micalet. Segons les paraules del seu director, l'obra és "un espectacle biogràfico-misical d'assaig, que repassa la vida de l'Estellés en ordre cronològic. Es basa en tres llibres autobiogràfics, El tractat de les maduixes, La parra boja i el Quadern del bonaire,  en unes entrevistes que concedí als anys 70 i en gravacions de la seua família i amics. Cadascun ofereix un punt de vista, segons la seua relació amb el poeta -familiar, literària i política."

Ens vam retrobar amb l'Estellés, el poeta, el ciutadà, el pare. Per alguns, va ser la primera vegada. Per altres, com per mi, va suposar un recorregut no només per la vida i obra de l'escriptor, quasi també per la meua. Els amants fou el primer poema en llegua catalana que vaig llegir. Escoltar, de nou, els poemes més significatius amb les veus de Pilar Almeria i Joan Peris, acompanyats pel Miquel Gil i la bellíssima dansa al fons fou un plaer.  Recordar vells professor -al documental, Jaume Pérez Muntaner o Vicent Salvador-, evocar alguns moments històrics -les lluites dels diaris valencians-, i recuperar paraules i futurs -el país de Fuster- fou emotiu -quasi sempre-, divertit -a estones-,i molt, molt recomanable tant per qui considerem Estellés com a part de les nostres vides com per les noves generacions. Un luxe.
 Un apunt, però, amarg, fou la lectura final del manifest dels actors i actrius valencians.És com si algunes de les situacions esmentades a l'obra retornaren. Amb la situació actual del sector, el futur dels professionals valencians, d'algunes companyies gairebé històriques -El Micalet, La Pavana...-  de les produccions pròpies -en valencià-  està en perillMolts ànims.


Em posareu...
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»
I que li donen una breu notícia:
«És el fill del forner, que feia versos.»
Més cultament encara: «El nét major
de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.Carena editors. València 2004. Pàg.128

dilluns, 8 de març del 2010

dues coses: dia de la dona i dialectologia....

Una: convocatòria pel dia de la dona

La segona, i contradictòria amb la primera per al grup de 2n. de bat, correccció dels exercicis -per fi va l'internet!Respostes de Les Activitats de Dialectologia Bloc                                                                      

diumenge, 7 de març del 2010

... i dos!

1.2. Anàlisi lingüística del text
. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en

dissabte, 6 de març del 2010

Recordant les PAU...

. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu

divendres, 5 de març del 2010

En el dia de la dona

M'agrada la xarxa! Com diria la nostra amiga Oreto "Visca!"... aquesta gran "finestra" al món ens proposa  aquesta setmana -ja sabeu que dilluns es celebra el 8 de març- una mirada a la poesia feta per dones. I és per això que la xarxa es converteix en alguna cosa màgica que fa que de sobte, vés per on!, t'enteres que hi ha un fum de dones escrivint poesia en català i que potser l`única manera de poder-les conéixer és mitjançant aquesta via. Hui la bibliotecària de Cocentaina, al seu bloc de Poesia Infantil i Juvenil,  ens invita a fer un viatge cap un altre bloc, Tèrbol atzur -poesia de dones a la literatura catalana.

Frag mich warum
Pregunta’m el perquè d’aquell acord
que ens va tancar a tu dins, a mi dins
de les parets d’aquesta casa nostra,
pregunta-m’ho ara que retrobem,
mare, les claus de tantes inquietuds.
Res no han resolt els anys que ens han portat,
a tu, a esperar darrere la persiana,
a mi, a arribar sempre tard a les coses,
i aquella fam que has heretat d’un temps
de por, de guerra i cues impossibles,
se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam
i ni tan sols és por, mare, què és?
TERESA PASCUAL: 6 POEMES


Maria Beneyto
Després de soterrada la tendresa

vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.
Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.

Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.
Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
En secret el sepeli. Com calia.
(Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993.)

Una revista sobre ciència i investigació


Ciència, publicitat i propaganda:    «Els publicistes coneixen força bé la capacitat il·limitada de persuasió de la ciència quan es tracta de modificar conductes o quan es tracta d’induir decisions entre els públics potencials»


Etiqueta d’Anís del Mono, que a finals del segle XIX va utilitzar l’eslògan «Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento» per a promocionar el licor anisat.

«Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento». Aquest és l’eslògan publicitari, pels volts de 1870, d’una coneguda marca de licor anisat. La famosa etiqueta –no exempta d’ironia– mostra un homínid, la cara del qual evoca el rostre de Darwin, que proclama, en el marc del debat entre evolucionisme i creacionisme, la bondat d’aquesta beguda alcohòlica. Tot buscant la complicitat del consumidor, apel·lava a la infal·libilitat i la neutralitat de la ciència a l’hora d’assegurar l’excel·lència d’un producte –un destil·lat químic al cap i a la fi– que havia estat fabricat industrialment: sens dubte, la ciència en garanteix la qualitat perquè, entre altres coses, descarta qualsevol adulteració i prevé, en conseqüència, possibles intoxicacions.
En la societat de masses contemporània, la fabricació industrial ha fet servir com a reclam publicitari l’excel·lència científica dels seus productes en un mercat progressivament dominat per la competència. En aquest context, la ciència sembla l’única instància que pot generar un coneixement verídic i, per tant, vàlid. 


dijous, 4 de març del 2010

Gaudint dels contes amb Carles Cano

Amb més de cinquanta anys, com pot una persona viure del conte? Doncs amb paraules i bones històries, o almenys així ho fa l'escriptor i contacontes Carles Cano, que va visitar l'Institut Federica Montseny el passat mes de gener amb una maleta plena de sorpreses. Els alumnes de primer cicle d'ESO van gaudir de l'ingeni i la gràcia expressiva del prolífic autor de Godella, qui, a banda de delectar-nos amb el seu extens repertori imaginatiu, també va mostrar la col·lecció de poesia visual que conrea en l'actualitat.

Els alumnes van poder esbrinar totes les qüestions al voltant de la lectura de T'he agafat, Caputxeta!. Com se't va ocórrer la idea d'ajuntar els personatges de contes tradicionals?, Per què dicidires que el llop i la caputxeta acabaren casant-se?, A quantes llengües s'ha traduït el conte?, va ser algunes de les preguntes que el contacontes va contestar amb entusiasme. Una gran velada on el món del somni, la fantasia i les idees impossibles semblaren un poc més prop de la realitat. 

dimarts, 2 de març del 2010

dilluns, 1 de març del 2010

La bogeria de gaudir amb el sofriment dels altres

—No hi ha res a entendre, tot plegat és una bogeria.
—El meu cosí no estava boig, n’estava ben tip, de totes les malvestats que li feien! –va cridar de sobte el xicot.
Ella es va refugiar en la mirada del Marc i va segellar els llavis.

—Qui ha estat? Qui ha induït al suïcidi el meu cosí?

La Isona continuava callada.

—Sé que en saps alguna cosa, amb la cara pagues.
Ella va acotar el cap i no va dir res.

—De què tens por? O, més ben dit, de qui? Qui són aquests tan poderosos que quedaran impunes després d’una malvestat com aquesta?

Les llàgrimes banyaven el rostre de la Isona.

—Si us plau, necessite saber què va passar.


Aquest fragment de La mosca, una novel·la de l'autora saforenca, Gemma Pasqual, versa sobre un dels problemes més fastigosos a què s'enfronta el món dels estudiants en l'actualitat: l'assetjament escolar. Com en tots els casos, la violència sol amagar covardia i por per part d'aquells que la practiquen.

Per tal de treballar aquestes idees, els alumnes de primer cicle del Federica Montseny assistiren a la projecció de la pel·lícula Covards, del director José Corbacho, que va tindre lloc al Teatre Tívoli de Burjassot el passat 9 de febrer.

Els joves tingueren l'ocasió d'identificar-se amb el seu protagonista, una víctima d'aquest tipus d'assetjament, i reflexionar al voltant de la crueltat, la covardia i la manca d'humanitat que demostren aquestes actituds.