Una vegada més, Victor Pàmies ens convida a retre un homenatge simultani des de la "catosfera" una gran escriptora, Montserrat Roig, morta ara fa 20 anys. I sembla un tòpic, però... com passa els temps!
De la seua obra ja hi ha de veus crítiques i ben sabudes que n'han parlat, també els diversos premis que va guanyar. A mi, dues novel.les em van agradar especialment, Ramona, adéu -tot un clàssic, ja- i l'hora violeta.
Hui, per recordar-la, us propose un fragment breu d'un dels seus contes breus, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen
"Però sóc aquí per pregar-te, ara que m'he mort, que resis una mica per a la salvació de la meva ànima. No sé si es pot dir que al llarg de la meva vida he comès algun pecat greu, però, si de cas, no voldria presentar-me allà dalt sense ningú que m'ajudi aquí baix. També voldria estar una estona xerrant amb tu, perquè em temo que aviat faré malves del tot; has estat com una germana i, veuràs, allà dalt no sé ben bé el que m'espera."
1 comentari:
Anna, aquest Víctor no para de demanar i demanar... i vosaltres no pareu de donar i de donar. Moltes gràcies!
Per cert, deliciós el fragment del conte. Bona tria!
Publica un comentari a l'entrada