dimecres, 24 de novembre de 2010

25 DE NOVEMBRE 2010.

MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE 2010.
CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER. NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!
En la última dècada, 629 dones han sigut assassinades , amb una mitjana de 63 per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de 2009. Des de l’1 de novembre del 2009 al 31 d’octubre d’enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d’assassins masclistes,amb una violència brutal:
estrangulades
asfixiades
apunyalades
esquarterades
degollades
atropellades
llançades al buit
enverinades
ofegades
decapitades
soterrades en calç viva
mortes a colps amb martells, barres, lligones...
La majoria han sigut assassinades per la seua parella o exparella, altres no mantenien relació sentimental amb l’assassí: són les que no entren en les estadístiques oficials.
De nacionalitat marroquina, boliviana, espanyola, anglesa, colombiana, bielorussa... amb ordres de protecció i sense. Joves i més grans. Assassinades a casa, al carrer, a soles o amb les seues criatures.
Aquest 25 de novembre, DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, tornem a dir que no volem més agressions.
Denunciem de nou que per a erradicar la violència maclista cal començar amb l’educació, perquè l’educació en igualtat és l’eina bàsica per a transformar l’actual societat capitalista i patriarcal en una societat igualitària i lliure.

Cal posar fí a la imposició d’un model de bellesa, d’una manera de ser, de vestir, d’estimar o de viure, perquè totes elles són diferents formes socials de violència contra les dones.
Volem un model social on no tinga cabuda cap tipus de violència sexual contra les dones i xiquetes. Que no permeta el tràfic de xiquetes i dones per a la seua explotació laboral o sexual, que repare les víctimes i perseguisca els delinqüents que es lucren amb l’esclavitud d’aquestes.

Per continuar llegint el manifest, vés-hi. També trobaràs informació d'altres accions i d'altres localitats.

Inauguració de l'any Valor

Ja està, ja li tocava de manera "formal" i institucional. Algun temps després d'aquell intent de recollir signatures per proposar Valor per al Nobel de literatura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua "ha designat l'escriptor i lingüista Enric Valor i Vives com a Escriptor de l'Any 2010 per commemorar el desé aniversari del seu traspàs (13 de gener de 2010) i celebrar, alhora, el centenari del seu naixement (22 d'agost de 1911)." Ja li tocava, dic. I ahir va ser la inauguració oficial d'aquest "Any Valor". L'exposició "Enric Valor, el valor de les paraules" , tallers didàctics, conferències, publicacions, unitats didàctiques.... tot un seguit d'actes i material per tal de recordar la figura i difondre l'obra del nostre mestre "exemple de compromís amb la gent, la terra i la llengua."

dimecres, 3 de novembre de 2010

Enric Valor

Ja tenim ací els treballs de 1r de Batxiller.



dilluns, 1 de novembre de 2010

L'auca d'Estellés

El nostre amic aucaire, mestre i cantant del grup de folk Esquirols, Joan Vilamala, ha elaborat ja l'auca del nostre poeta Vicent Andrés Estellés. Per veure-la, podeu accedir a la seua pàgina La paret de les auques
51
Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Mal de llengua: a propòsit de Màrius Torres

 Màrius Torres, poeta lleidatà. Enguany es celebra el seu centenari. Visiteu una completa pàgina on podreu trobar les activitats que s'han proposat per celebrar-lo, a més d'una magnífica antologia i un bon recull de multimèdia.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Valoriana: Planisses

Una de les activitats plantejades al Projecte Enric Valor -recordeu, enguany és el desé aniversari de la seua mort, el 2011  serà el centenari del seu natalici- ha estat la visita a un dels escenaris de la seua obra i  de la seua vida. En aquest cas, el mas de Planisses, on ens situa la narració "Contalles de la boira".
"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses..."
Nosaltres, uns quants anys després, -i una mica més còmodes- hem refet el camí.

Les fotos no estan encara ordenades, però podeu mirar-les JA

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Estellés

Aquests poemes són haikús. Formen part d'Antibes, publicat a 1976. alguns els cantà M. de M Bonet.EStan didicatas a les illes

tota la mar a mamelletes tota
jo no podia resistir
aquella mar de mamelletes ràpides. (Antibes)

ara torne li diu

però l'amor no torna i ho sabíem

ah crepuscles discrets de canes.

m'he enamorat d'una illa

però ella no em fa cas
em moriré de mala seguida.
com qui dibuixa sense alçar el llapis del paper

m'agradaria dibuixar el teu nu

des del cap fins els peus sense besar-te.

tant si vosté ho permet o com si no

aquest és el meu lloc

aquest és el meu lloc i el dels meus.
obres el pa

l'enrames d'oli cru amb un pessic de sal

després el torres una mica i basta.

he estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

Podeu escoltar aquests versos en tres accents distints si cliqueu ací, a poesia per cantar.


dijous, 21 d’octubre de 2010

L'amor de les tres taronges.


imatge trobada a L'Elefant Trompeta

Com ja sabeu, tots el nivells de secundària estan treballant l'Enric Valor. A 3r. ESO han fet la gravació de la rondalla meravellora "L'amor de les tres taronges". Ací teniu el resultat, tot i que haureu de passejar-vos pels tres enllaços per escoltar-la sencera.
Teniu paciència, perquè els del Goear han introduït publicitat. Si espereu uns segons, escoltareu la rondalla...



Les auques del Federica

Amb permís del mestre Valor, i de tots els i les aucaires -es diu així?- de la nostra cultura, L'alumnat de 1r. Cicle s'ha atrevit a fer les seues pròpies auques d'alguna de les rondalles del Valor. Algunes han eixit veritablement reeixides...

divendres, 15 d’octubre de 2010

Més auques, per favor!


il.lustració de l'auca de Mercé Rodoreda

Les meravevelles que permeten els amics -Rodamons, gràcies per la informació- i la  xarxa! Podem trobar joies com les auques de Joan Vilamala i Terricabras, mestre jubilat de Manresa, que al seu  lloc web http://www.auques.cat/ té un fum d'auques de temes diversos, des d'autors com Ausiàs MarchJoan Fuster o Estellés, a Medi Ambient, o gastronomia.
l

dijous, 14 d’octubre de 2010

L'auca d'Enric Valor

Seguim amb les auques. Us copie un fragment de la web de rodolins. Per saber més, aneu-hi.
"La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles."



I com no, l'auca del senyor Enric Valor, publicada per Jesús Huguet

dimarts, 12 d’octubre de 2010

ENRIC VALOR: EL DIMONI FUMADOR

El dimoni fumador, una de les Rondalles de Valor, en imatges. Una mena d'auca animada.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

I continuem amb el projecte Valor-Comenius.
Els grups de 1r. Cicle estan encarregats de realitzar auques d'alguna de les Rondalles de Valor.

Hi ha moltes maneres de fer un auca. Tot i que en origen tenien 48 il.lustracions, nosaltres podem posar-ne moltes menys, entre 9 i 12. Ací teniu una mostra d'auca senzilla a partir de la cançó "el tio Canya", del grup valencià Al Tall

divendres, 1 d’octubre de 2010

Les rondalles de Valor

 Rondalla: És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té  unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. 
A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

Per anar treballant les rondalles d'Enric Valor, hui us propose accedir a la pàgina de Rondalla.net . Hi trobareu unes quantes.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Enric Valor i la terra.

Us copie ací un fragment de text de  Vicent  Brotons, que podeu llegir complet si piqueu a sobre. 
"Enric Valor i Vives (1911-2000), escriptor castallut, narrador de mena –a més d’eficaç gramàtic i exemplar valencianista cívic- que al llarg de la seua obra de creació –novel·les i narracions curtes- i de recreació, és a dir, les 36 Rondalles Valencianes, basteix un monumental homenatge al territori mitjançant les descripcions i les referències paisatgístiques i toponímiques. Enric Valor, com ja hem explicat en altres treballs, situa les seues obres entre les comarques de la Vall d’Albaida, la Marina, l’Alacantí, el Vinalopó (Alt i Mitjà), l’Alcoià i el Comtat, prenent com a epicentre la seua Foia de Castalla nadiua. Viles, ciutats, camins, rius, barrancs, planes, valls i muntanyes d’aquestes terres del migjorn valencià tenen una presència exhaustiva en l’obra valoriana. I, lògicament, la serra de Mariola ocupa un lloc de privilegi en el microcosmos del rondallaire. Són precisament les rondalles les que donaran cabuda a totes les referències literàries que prenen la Mariola com a espai de l’acció narrada. Només en una breu història, “Contalles de la boira”, apareguda a Narracions perennes, trobem el cim de la serra: “Per damunt les serres de l’altra banda de la foia, si en hi giràvem, ja es veien pics que romanien amagats a les terres de baix: el poètic i remot Montcabrer, de la Mariola…” (Valor, E., 2000)."

dimarts, 28 de setembre de 2010

Planisses de Valor

El dia 6 d'octubre marxem a Planisses, el mas on Enric Valor situa la seua narració breu "Contalles de la boira" -dins Narracions perennes, publicat a l'any 1952.

Troba més fotos com aquesta a Un Entre Tants

dissabte, 25 de setembre de 2010

Nous blocs de Valencià

No sé si serà un suïcidi, però obrim dos blocs més de treball, un per 4rt d'ESO, on el grup s'ha compromés a publicar els seus treballs i les seues quimeres.El nom se l'ha posat una d'elles, El diari de 4C, segons ella, és poc original però "denotatiu".
L'altre bloc és de segon de Batxiller. També elles han considerat més efectiu tenir un bloc on la informació estiga centralitzada i puguen publicar els seus escrits. Espere que siga així i que els nervis de les PAU no les priven de cooperar en allò que han decidit. El nom del bloc és Podem. I punt, en referència a la ja cèlebre frase de l'Obana "Yes, we can". Amb eixa positivitat, iniciem el camí i el curs. Jo afegiria un altre slogan, conegut a través d'una coneguda marca de roba esportiva, però més antic: just do it!

dijous, 23 de setembre de 2010

Sintaxi, de nou.

Al segon de batxiller ja comencem amb un mini repàs de sintaxi. Les coses de sempre que per alguna raó tots els anys repetim-ai, els currículums!-. Bé, de nou, els febles. Piqueu sobre aquest enllaç per trobar, de nou, una graella completa d'usos i funcions. l'he trobat al blog de Celobert. on podeu trobar també un recull de jocs per practicar el pronoms adverbials.

A més, algunes de vosaltres heu comentat que teníeu dificultats amb alguns complements. Per ampliar, mireu aquest document.

dimecres, 22 de setembre de 2010

El relat digital.

Gràcies al meu mestre en aquests camins, Antoni de la Torre, i del seu magnífic treball, el grup de 4rt d'ESO elaborarà relats digitals del llibre d'Enric Valor Narracions perennes.
Us copie ací què és un relat digital. Per aprofundir, heu d'anar a peliverge, el wiki d'Antoni on explica i exemplifica tot açò.

"Un relat 2.0 és explicar un conjunt d'accions, paraules, imatges i sons, moltes vegades reunides amb una mica d'improvisació.

Els elements clau d'un relat 2.0 són:
•el punt de vista del narrador,
•les imatges,
•i el text (oral o escrit),
•(la música o les cançons que hi acompanyen.)"
Per continuar, http://peliverge.wikispaces.com/40-Tutorial+del+Relat+Digital

dilluns, 20 de setembre de 2010

En marxa.

Superats uns desesperants dies amb problemes tècnics -o tecnològics?- iniciem aquest nou curs 2010-2011 amb força. Ens esperen deu mesos de treball i aprenentatge i esperem que també de gaudi i esperança -ai, eixes PAU!.
En principi, tenim novetats al Departament, han marxat Vicent i Pep i s'incorpora Conxa a 1r de Bat. La resta som les mateixes: Sari, Àngels i jo, Anna.
La segona novetat des del nostre àmbit és la participació al projecte Comenius amb l'anàlisi de la figura d'Enric Valor, mestre i escriptor que morí fa ja 10 anys. Aquest homenatge serà el que vertebrarà tota la primera avaluació tant a nivell de treball com de lectures i comentaris. Els treballs que es vagen acabant els publicarem al wiqui d'Enric Valor i al del Comenius. Esperem la vostra participació.
I bé... ja no us avance res més. Ens veurem per ací.

diumenge, 11 de juliol de 2010

Tancat per vacances.

I bé, encara que amb retard, ens acomiadem per vacances. Us deixe, però, algunes coses per llegir, noves propostes, literatura intractiva per canviar el "xip". Feu una passada de ratolí per aquesta pàgina i ja em contareu...
Escola Virolai de Laura Borràs.

Isopoema

Bones vacances!!!

dissabte, 19 de juny de 2010

In memoriam

Un altre gran home. Un  altre gran, gran escriptor que ens deixa.
http://www.europapress.cat/cultura/noticia-jose-saramago-mort-senzillament-no-haver-estat-20100618145714.html


http://www.elpais.com/especial/jose-saramago/fotogaleria.html
Contes en xarxa:
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/por/saramago/cuentode.htm

dimarts, 1 de juny de 2010

Proves PAu

Xiques, com havíem quedat, ací us deixe l'enllaç per l'examen Pau
Sort!

dimecres, 5 de maig de 2010

Fira del Llibre

Dijous passat, dia 29, alguns grups de l'institut anàrem a la Fira del Llibre. Vam escoltar a Llorenç i compràrem llibres.

dilluns, 26 d’abril de 2010

XXV Trobades d'Escoles en Valencià

Un any més, s'han celebrat les Trobades.Un any més, de nou, nosaltres també vam ser-hi, a Bonrepós i Mirambell.
Les Trobades reúnen a 53.000 personas

25 d'abril de 2010

dijous, 22 d’abril de 2010

Celebrem el 23 d'abril: Llegir en Valencià

Com sabeu, el dia 23 d'abril és  el Dia del Llibre. Per celebrar-lo,  a més  de diverses activitats a l'Institut -intercanvi de llibres, participació en les activitats de la SAME,  alguns grups anirem a la Fira del Llibre per escoltar a Llorenç, el contacontes. Des d'ací us animem a fer una visita a la Fira, -és als Vivers, un agradable espai per passejar- i, de pas comprar algun llibre. Ah! Millor en Valencià!

diumenge, 18 d’abril de 2010

Trobada d'Escoles en Valencià

XXII TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ. BONREPOS I MIRAMBELL. 25 D'ABRIL
Un any més, i ja fan ... ens anem de Trobades.
Eixirem diumenge des de la porta de l'institut en autobús -gratuït, eh?- a les 9 del matí. Hem preparat uns quants tallers que us presentarem allí.
Esperem la vostra assistència i la des les vostres famílies.
 Totes les activitats les podeu trobar al Periòdic de la Trobada, Tornallom

Visiteu també els enllaços d'Escola Valenciana

dilluns, 29 de març de 2010

A propòsit de Poseu-me les ulleres

Ahir vam anar a veure "Poseu-me les ulleres", l'obra de teatre que es representava fins ahir al Teatre El Micalet. Segons les paraules del seu director, l'obra és "un espectacle biogràfico-misical d'assaig, que repassa la vida de l'Estellés en ordre cronològic. Es basa en tres llibres autobiogràfics, El tractat de les maduixes, La parra boja i el Quadern del bonaire,  en unes entrevistes que concedí als anys 70 i en gravacions de la seua família i amics. Cadascun ofereix un punt de vista, segons la seua relació amb el poeta -familiar, literària i política."

Ens vam retrobar amb l'Estellés, el poeta, el ciutadà, el pare. Per alguns, va ser la primera vegada. Per altres, com per mi, va suposar un recorregut no només per la vida i obra de l'escriptor, quasi també per la meua. Els amants fou el primer poema en llegua catalana que vaig llegir. Escoltar, de nou, els poemes més significatius amb les veus de Pilar Almeria i Joan Peris, acompanyats pel Miquel Gil i la bellíssima dansa al fons fou un plaer.  Recordar vells professor -al documental, Jaume Pérez Muntaner o Vicent Salvador-, evocar alguns moments històrics -les lluites dels diaris valencians-, i recuperar paraules i futurs -el país de Fuster- fou emotiu -quasi sempre-, divertit -a estones-,i molt, molt recomanable tant per qui considerem Estellés com a part de les nostres vides com per les noves generacions. Un luxe.
 Un apunt, però, amarg, fou la lectura final del manifest dels actors i actrius valencians.És com si algunes de les situacions esmentades a l'obra retornaren. Amb la situació actual del sector, el futur dels professionals valencians, d'algunes companyies gairebé històriques -El Micalet, La Pavana...-  de les produccions pròpies -en valencià-  està en perillMolts ànims.


Em posareu...
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»
I que li donen una breu notícia:
«És el fill del forner, que feia versos.»
Més cultament encara: «El nét major
de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.Carena editors. València 2004. Pàg.128

dilluns, 8 de març de 2010

dues coses: dia de la dona i dialectologia....

Una: convocatòria pel dia de la dona

La segona, i contradictòria amb la primera per al grup de 2n. de bat, correccció dels exercicis -per fi va l'internet!Respostes de Les Activitats de Dialectologia Bloc                                                                      

diumenge, 7 de març de 2010

... i dos!

1.2. Anàlisi lingüística del text
. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en

dissabte, 6 de març de 2010

Recordant les PAU...

. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu

divendres, 5 de març de 2010

En el dia de la dona

M'agrada la xarxa! Com diria la nostra amiga Oreto "Visca!"... aquesta gran "finestra" al món ens proposa  aquesta setmana -ja sabeu que dilluns es celebra el 8 de març- una mirada a la poesia feta per dones. I és per això que la xarxa es converteix en alguna cosa màgica que fa que de sobte, vés per on!, t'enteres que hi ha un fum de dones escrivint poesia en català i que potser l`única manera de poder-les conéixer és mitjançant aquesta via. Hui la bibliotecària de Cocentaina, al seu bloc de Poesia Infantil i Juvenil,  ens invita a fer un viatge cap un altre bloc, Tèrbol atzur -poesia de dones a la literatura catalana.

Frag mich warum
Pregunta’m el perquè d’aquell acord
que ens va tancar a tu dins, a mi dins
de les parets d’aquesta casa nostra,
pregunta-m’ho ara que retrobem,
mare, les claus de tantes inquietuds.
Res no han resolt els anys que ens han portat,
a tu, a esperar darrere la persiana,
a mi, a arribar sempre tard a les coses,
i aquella fam que has heretat d’un temps
de por, de guerra i cues impossibles,
se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam
i ni tan sols és por, mare, què és?
TERESA PASCUAL: 6 POEMES


Maria Beneyto
Després de soterrada la tendresa

vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.
Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.

Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.
Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
En secret el sepeli. Com calia.
(Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993.)

Una revista sobre ciència i investigació


Ciència, publicitat i propaganda:    «Els publicistes coneixen força bé la capacitat il·limitada de persuasió de la ciència quan es tracta de modificar conductes o quan es tracta d’induir decisions entre els públics potencials»


Etiqueta d’Anís del Mono, que a finals del segle XIX va utilitzar l’eslògan «Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento» per a promocionar el licor anisat.

«Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento». Aquest és l’eslògan publicitari, pels volts de 1870, d’una coneguda marca de licor anisat. La famosa etiqueta –no exempta d’ironia– mostra un homínid, la cara del qual evoca el rostre de Darwin, que proclama, en el marc del debat entre evolucionisme i creacionisme, la bondat d’aquesta beguda alcohòlica. Tot buscant la complicitat del consumidor, apel·lava a la infal·libilitat i la neutralitat de la ciència a l’hora d’assegurar l’excel·lència d’un producte –un destil·lat químic al cap i a la fi– que havia estat fabricat industrialment: sens dubte, la ciència en garanteix la qualitat perquè, entre altres coses, descarta qualsevol adulteració i prevé, en conseqüència, possibles intoxicacions.
En la societat de masses contemporània, la fabricació industrial ha fet servir com a reclam publicitari l’excel·lència científica dels seus productes en un mercat progressivament dominat per la competència. En aquest context, la ciència sembla l’única instància que pot generar un coneixement verídic i, per tant, vàlid. 


dijous, 4 de març de 2010

Gaudint dels contes amb Carles Cano

Amb més de cinquanta anys, com pot una persona viure del conte? Doncs amb paraules i bones històries, o almenys així ho fa l'escriptor i contacontes Carles Cano, que va visitar l'Institut Federica Montseny el passat mes de gener amb una maleta plena de sorpreses. Els alumnes de primer cicle d'ESO van gaudir de l'ingeni i la gràcia expressiva del prolífic autor de Godella, qui, a banda de delectar-nos amb el seu extens repertori imaginatiu, també va mostrar la col·lecció de poesia visual que conrea en l'actualitat.

Els alumnes van poder esbrinar totes les qüestions al voltant de la lectura de T'he agafat, Caputxeta!. Com se't va ocórrer la idea d'ajuntar els personatges de contes tradicionals?, Per què dicidires que el llop i la caputxeta acabaren casant-se?, A quantes llengües s'ha traduït el conte?, va ser algunes de les preguntes que el contacontes va contestar amb entusiasme. Una gran velada on el món del somni, la fantasia i les idees impossibles semblaren un poc més prop de la realitat. 

dilluns, 1 de març de 2010

La bogeria de gaudir amb el sofriment dels altres

—No hi ha res a entendre, tot plegat és una bogeria.
—El meu cosí no estava boig, n’estava ben tip, de totes les malvestats que li feien! –va cridar de sobte el xicot.
Ella es va refugiar en la mirada del Marc i va segellar els llavis.

—Qui ha estat? Qui ha induït al suïcidi el meu cosí?

La Isona continuava callada.

—Sé que en saps alguna cosa, amb la cara pagues.
Ella va acotar el cap i no va dir res.

—De què tens por? O, més ben dit, de qui? Qui són aquests tan poderosos que quedaran impunes després d’una malvestat com aquesta?

Les llàgrimes banyaven el rostre de la Isona.

—Si us plau, necessite saber què va passar.


Aquest fragment de La mosca, una novel·la de l'autora saforenca, Gemma Pasqual, versa sobre un dels problemes més fastigosos a què s'enfronta el món dels estudiants en l'actualitat: l'assetjament escolar. Com en tots els casos, la violència sol amagar covardia i por per part d'aquells que la practiquen.

Per tal de treballar aquestes idees, els alumnes de primer cicle del Federica Montseny assistiren a la projecció de la pel·lícula Covards, del director José Corbacho, que va tindre lloc al Teatre Tívoli de Burjassot el passat 9 de febrer.

Els joves tingueren l'ocasió d'identificar-se amb el seu protagonista, una víctima d'aquest tipus d'assetjament, i reflexionar al voltant de la crueltat, la covardia i la manca d'humanitat que demostren aquestes actituds.

divendres, 26 de febrer de 2010

A la manera de Fuster

Aforisme d'Àlvar:
Com deia Descartes: "Pense, aleshores existisc."
Existisc, aleshores sóc.
Sóc. Què més dóna el que?

dijous, 25 de febrer de 2010

Visita a l'institut de Feliu Ventura


El dia 12 de febrer va vindre a l'institut el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura per a contar la seua experiència artística. Ens va impressionar per la seua senzillesa i facilitat per a comunicar-nos les seues vivències.
També va tindre molta paciència amb nosaltres contestant les preguntes que li féiem. A pesar de no voler cantar en directe, va recitar un poema d'Estellés que ens va encantar. Gràcies a aquesta visita vam poder conéixer millor l'artista i la persona.

divendres, 19 de febrer de 2010

Literatura catalana de postguerra

Check out this SlideShare Presentation:

L'aforisme

Els aforismes són un forma d'expressió amb una certa tradició en la Filosofia. A la nostra literatura Joan Fuster ha estat un -si no el més- conreadors d'aquest gènere. 

"Els aforismes, un assagisme de pot petit i bona confitura, són la mínima expressió de l'assaig, amb qui comparteixen llibertat d'enfocament de caises diverses, pretensió literària i intenció de milloradel viure de les persones; una forma literària de contingut bàsicament didàctic"  (Isidre Crespo, al  pròleg d' Aforismes, de Joan Fuster)

Alguns aforismes de Fuster

dilluns, 8 de febrer de 2010

Més de dialectologia

Després d'uns dies de creació literària i de l'examen, tornem amb la dialectologia, que sembla que no us agrada massa. Això és que l'heu tastada poc!!
Podeu fer més exercicis  ací. Demà us incoporaré les respostes, no patiu.

divendres, 5 de febrer de 2010

Convocat`òries per al cap de setmana

Aquest dissabte el tenim complet. Pel matí, l'Encontre Carles Salvador -al qual és molt interessant que acudiu els de segon de batxiller: (Carles SAlvador és autor de entre a la PAU)
VII Encontre Carles Salvador
        JORNADA «Homenatge a Enric Valor»

Dia: Dissabte 6 de febrer del 2010
Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

PROGRAMA
10,30 h. PRESENTACIÓ: Isidre Crespo, Centre Carles Salvador.
 11 h. COMUNICACIÓ: «Enric Valor, estudiós de la llengua»
                 Per Josep Daniel Climent, Professor de Valencià, estudiós dels gramàtics
                 valencians.
 11.30 h CONFERÈNCIA: «EL SENYOR ENRIC VALOR DE CASTALLA:
                                   ESCRIPTOR I CIUTADÀ»
                 Per Vicent Brotons, Professor del departament de Filologia Catalana de la
                 Universitat d’Alacant, Vicedegà de la Facultat d’Educació i Director de la
                 Unitat d’Educació Multilingüe.
 12.30 h. PRESENTACIÓ de la xarxa de professors UN ENTRE TANTS


I per la vesprada, teatre, a les 19 hs. la lectura dramatitzada de l'obra "Les habitacions tancades", de Samuel Sebastián, que va ser guardonada amb el Premi Octubre de Teatre 2008.

Les habitacions tancades és la història d'una adolescent de catorze anys que es rebel·la contra el seu pare, que abusa sexualment d'ella. L'obra, que està narrada en temps real, comença en el moment en què pare ha vexat la filla i va fins l'hora de dinar de diumenge.

Dirigida per Isabel Caballero. Interpretada per Maribel Bravo i Àngel Fígols.

Més informació: http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1058