Dia mundial de la poesia

Per alguna còsmica raó les últimes entrades han estat  dedicades a la poesia. Serà que és primavera, o que la poesia sembla més viva que mai, o que la xarxa eixampla la capacitat de comunicació del llenguatge ... vés a saber!. Tant fa,  hui li dedique,  l'entrada al Dia Mundial de la Poesia. Poesia, una altra vegada.





Per tal de celebrar-lo, Narcís Comadira , com en altres anys  han fet diversos poetes, ha escrit un poema, en llengua catalana,  Quatre paraules especialment per l’ocasió i que ha estat traduït a 20 llengües diferents, que podeu llegir si cliqueu a sobre de la imatge del poema.

Podeu aprofitar i anar al recital poètic amb intervenció musical de Cristina Martí i Àlex Velázquez, que tindrà lloc  Octubre Centre de Cultura Contemporània, a les 19'30. Informeu-vos ací

Per la meua part, un doble homenatge: a l'Estellés i al mestre Ovidi .... Disfruteu del dia!

Ovidi Montllor. 70 anys.

Ovidi Montllor, a més de cantant, actor i pallasso fou també poeta. Dos llibres apleguen la seva obra literària i gràfica:Poemes i cançons (Barcelona, Galba, 1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i el recull Poemes i dibuixos (Barcelona, Taller Picasso, 1985)

Ahir hagués fet 70 anys. Felicitats!

M'aclame a tu
(Vicent Andrés Estellés - Ovidi Montllor)

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.