Una de febles

Pronoms febles

PRONOMS FEBLES.

Els pronoms febles van sempre al costat del verb que complementen. Poden anar sols o combinats amb altres. Es col·loquen darrera el verb en infinitiu, gerundi i imperatiu. En els altres casos es posen davant. Quan es tracta de perífrasis verbals, la col·locació és opcional (però sempre aniran tots els pronoms junts, davant o darrera el verb):
Envieu-li per correu.
Me n’aniré demà.

Hi ha pronoms febles invariables (les, li, ho, hi), però d’altres poden tenir dues, tres i fins a quatre formes diferents (me / ’m / em / m’ ).

FUNCIONS

1ª PERSONA: CD, CI
Sing.: me, m´, em, ´m
Plur.: nos, ens, ´ns
2ª PERSONA: CD, CI
Sing:te, t´, et, ´t
Plur:vos, us
3ªPERSONA::CD, ATRIB., CI.

Sing.: lo, l´, el, ´l, la, l´
li (hi) (CI)
Sing./Plur.: se, s´, es, ´s
Plur.: los, els, ´ls, les, los, els, ´ls
NEUTRE O INDETERMINAT: CD, ATRIB.
Sing./Plur.: ho

ADVERBIALS: CD,ATRIB., CRV,CC, CI, CPRED.
Sing./Plur.: en, n´, ne, ´n
hi

Els pronoms es poden posar darrera del verb quan acaba en consonant o semivocal; sempre se separen del verb amb un guionet (doneu-me). I s´apostrofen quan el verb acaba en vocal (dóna'm). Si no van apostrofades, se separen del verb amb un guionet (torna-hi).
També es poden posar davant del verb. Quan comença en consonant, s’escriuen separades del verb (ens renya) i, si comença per vocal, es poden apostrofar (m'agrada). Si no van apostrofades, s’escriuen separades del verb (ho accepta).

Si el verb acaba en semivocal, no s´apostrofen; sempre se separen del verb amb un guionet (preneu-lo).

Les formes me, nos, te, vos, se, lo, la, los, les, li, ho, ne, hi s’anomenen plenes.
Les formes ‘m, ‘ns, ‘t, us, ‘s, ‘l, ‘ls, ‘n s’anomenen reduïdes .
Les formes em, ens, et, es, el, els, en s’anomenen reforçades.
Les formes m’, t’, s’, l’, n’ s’anomenen elidides.

Es recomana escriure la forma plena se davant els verbs que comencen amb el so [s] escrit s o c:
Se celebra cada any.