divendres, 9 de gener del 2009

Bon any per tothom. Si ens deixen...

De nou ja estem ací. Per sort per algunes persones, que hem/han pogut sobreviure als Nadals i a les rebaixes, i per desgràcia per a altres, que enyorem/enyoren el relax horari, les reunions d'amics i família... i no fer deures.
Bo, però com bé està allò que és breu, comencem l'any. Us desitgem -el Departament de Valencià- que siga profitós i que sigam capaces d'acomplir tots -gairebé tots!- els nostres bons propòsits del dia 1. Salut!

I per continuar, us propose un parell de comentaris per al grup de Batxiller. Com parlàrem ahir, l'any, a més dels regals de Reis en aquest racó del món tan confortable, han tornar a deixar-nos notícies de guerres i de mort. D'aquestes notícies, que a més d'imatges a la tele o d'articles per comentar, van deixant morts i destrucció, són aquests textos.
Les guerres
És un despropòsit parlar de la violència a Palestina tractant la qüestió com si fos un còmic d'Hazañas Bélicas on els d'un bàndol sempre eren radicalment bons i els altres rotundament dolents. La guerra és una brutal confrontació d'interessos i legitimitats diferents amb arrels profundes en el passat i amb projectes de futur oposats. Tendir a la simplificació és decantar-se cap a la propaganda, i jo em nego tant a ser pro israelià com a defensar Hamàs. No em sembla que sigui aquesta la qüestió.
De fet, ara la qüestió és determinar si Israel té dret a usar tan desproporcionadament la força després de negar-se a aixecar el bloqueig de Gaza, un gest perfectament justificable que podia haver acabat amb els llançaments de coets. I a mi em sembla que la resposta és que no, que no té cap dret a fer ús de tanta força. No es poden provocar centenars de víctimes i milers de malalts, no es pot esclafar una comunitat després d'haver promogut Hamàs quan els convenia i després d'haver dit arreu que la clau de tot estava en la desaparició d'Arafat, que, per cert, si més no contenia els extremismes latents. De fet, des del novembre del 1947, Israel no ha deixat ni un sol dia d'ampliar la seva presència a la zona amb el recolzament implícit d'Occident i comptant amb la històrica divisió del món àrab. I ho ha fet a sang i foc, tal com s'ha escrit sempre la història, de la qual els esdeveniments actuals són un altre trist episodi.
Israel actua massa sovint parapetat darrere l'Holocaust, com si aquells crims l'autoritzessin a ser brutals com els botxins nazis i els seus còmplices, perquè els seguidors de Hitler van tenir còmplices en aquells fets, només cal llegir Hannah Arent. En fi, els últimes dies del món de Bush ens fan caure la cara de vergonya i ens fereixen profundament.
Jordi Coca, Diari AVUI, 9 de gener 2009, versió digital

El segon comentari és un editorial, busqueu-lo a:
Errors i culpes de l'atac a Gaza