dilluns, 7 de febrer de 2011

Dones que escriuen: Marta Pessarrodona

1941). PMarta Pessarrodona i Artigues (1941) poetessa i crítica literària. Diuen els crítics que la  seva poesia és realista,   sense massa artifici, i sovint sembla nàixer  del record, però amb compromís feminista. Escriu articles a Avui i El Temps, i últimanent ha publicat L'exili violeta, un assaig al voltant de l'exili de les dones artístes quan va acabar la guerra civil. Si cliqueu ACÍ podeu veure el video de la presentació del llibre.
Ací us deixe un parell dels seus poemes.
Coses que m’estimo
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia. Antologia. Editorial Meteora 2007


PER MARIA ANTÒNIA, CATERINA I CLEMENTINA I TANTES -NO MOLTES-D’ALTRES
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.

Sabia que vosaltres sabíeu
molt més del que vau escriure;
que vau ser més agosarades
que la valentia que us calia.

Sabia que hi havia,
rere tants frens, tantes traves,
tantes portes doctes i tancades,
una deu on apaivagar set i gana.

Sabia que teníeu bocins del tot
(ho he sabut gairebé sempre,
més enllà de silencis burletes)
que m’estalviaven mots de massa.

Sabia que calia cercar-vos
(furgar per edicions no gens assequibles)
llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,
precedents de la nostra mala vida.

Per saber més, seguiu aquests enllaços:
Marta Pessarrodona LletrA

1 comentari:

Laura Nereida ha dit...

Hola! Quina veu més profunda te aquesta dona! Molt bonics els poemes, el que més m'agradat, el de "coses que m'estimo". :)