Ens vam retrobar amb l'Estellés, el poeta, el ciutadà, el pare. Per alguns, va ser la primera vegada. Per altres, com per mi, va suposar un recorregut no només per la vida i obra de l'escriptor, quasi també per la meua. Els amants fou el primer poema en llegua catalana que vaig llegir. Escoltar, de nou, els poemes més significatius amb les veus de Pilar Almeria i Joan Peris, acompanyats pel Miquel Gil i la bellíssima dansa al fons fou un plaer. Recordar vells professor -al documental, Jaume Pérez Muntaner o Vicent Salvador-, evocar alguns moments històrics -les lluites dels diaris valencians-, i recuperar paraules i futurs -el país de Fuster- fou emotiu -quasi sempre-, divertit -a estones-,i molt, molt recomanable tant per qui considerem Estellés com a part de les nostres vides com per les noves generacions. Un luxe.
Un apunt, però, amarg, fou la lectura final del manifest dels actors i actrius valencians.És com si algunes de les situacions esmentades a l'obra retornaren. Amb la situació actual del sector, el futur dels professionals valencians, d'algunes companyies gairebé històriques -El Micalet, La Pavana...- de les produccions pròpies -en valencià- està en perill. Molts ànims.
Em posareu...Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»
I que li donen una breu notícia:
«És el fill del forner, que feia versos.»
Més cultament encara: «El nét major
de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.
2 comentaris:
POSEU-ME LES ULLERES
Clara Bodes García
Fa poc anàrem els alumnes de Segon de Batxillerat a veure una obra de teatre en valencià “Poseu-me les ulleres” y com ja el seu cartell ens indicava “Basat en la vida y l’obra de Vicent Andrés Estellés”. Un breu resum del seu pas per la literatura Catalana i per la vida de molta gent. Testimonis reals dels seus familiars pareixien de cop i volta projectades en mig del teatre, contaven coses quotidianes mostrat altra cara de l’Estelles aquella que als llibres de text no apareix i que a voltes trobar-te-la a la seua obra no es tan fàcil. L’ambient de la mateixa obra de treatre també ajudava a reflectir-lo, un bar de Burjassot, el seu poble natal, i una conversa entre amics. Ell mateix, Estelles, qui ens conta que ha sigut i que és, que ha viscut i com aquestes vivències li han ajudat a confeccionar l’estesa obra que ens ha deixat. I tot això acompanyat per la música i els poemes cantats i recitats pels mateixos actors. I mesclant la música, la poesia, la conversa, inclòs, el ball amb harmonia. Un pas per uns moments històrics desconeguts per a nosaltres els jovens que segurament ens ajudarà a comprendre el seu pensament i la seua obra i a veure amb més claredat el perquè de tot allò. A més una bona manera, per als estudiants especialment, de conèixer la poesia sense tindre que obrir un llibre amb versos per tot arreu que et fan badallar, una manera dinàmica que veig molt interessant per a aquells que tenen que estudiar aquest autor de fer-ho.
POSEU-ME LES ULLERES
Clara Bodes García
Fa poc anàrem els alumnes de Segon de Batxillerat a veure una obra de teatre en valencià “Poseu-me les ulleres” y com ja el seu cartell ens indicava “Basat en la vida y l’obra de Vicent Andrés Estellés”. Un breu resum del seu pas per la literatura Catalana i per la vida de molta gent. Testimonis reals dels seus familiars pareixien de cop i volta projectades en mig del teatre, contaven coses quotidianes mostrat altra cara de l’Estelles aquella que als llibres de text no apareix i que a voltes trobar-te-la a la seua obra no es tan fàcil. L’ambient de la mateixa obra de treatre també ajudava a reflectir-lo, un bar de Burjassot, el seu poble natal, i una conversa entre amics. Ell mateix, Estelles, qui ens conta que ha sigut i que és, que ha viscut i com aquestes vivències li han ajudat a confeccionar l’estesa obra que ens ha deixat. I tot això acompanyat per la música i els poemes cantats i recitats pels mateixos actors. I mesclant la música, la poesia, la conversa, inclòs, el ball amb harmonia. Un pas per uns moments històrics desconeguts per a nosaltres els jovens que segurament ens ajudarà a comprendre el seu pensament i la seua obra i a veure amb més claredat el perquè de tot allò. A més una bona manera, per als estudiants especialment, de conèixer la poesia sense tindre que obrir un llibre amb versos per tot arreu que et fan badallar, una manera dinàmica que veig molt interessant per a aquells que tenen que estudiar aquest autor de fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada