En el dia de la dona

M'agrada la xarxa! Com diria la nostra amiga Oreto "Visca!"... aquesta gran "finestra" al món ens proposa  aquesta setmana -ja sabeu que dilluns es celebra el 8 de març- una mirada a la poesia feta per dones. I és per això que la xarxa es converteix en alguna cosa màgica que fa que de sobte, vés per on!, t'enteres que hi ha un fum de dones escrivint poesia en català i que potser l`única manera de poder-les conéixer és mitjançant aquesta via. Hui la bibliotecària de Cocentaina, al seu bloc de Poesia Infantil i Juvenil,  ens invita a fer un viatge cap un altre bloc, Tèrbol atzur -poesia de dones a la literatura catalana.

Frag mich warum
Pregunta’m el perquè d’aquell acord
que ens va tancar a tu dins, a mi dins
de les parets d’aquesta casa nostra,
pregunta-m’ho ara que retrobem,
mare, les claus de tantes inquietuds.
Res no han resolt els anys que ens han portat,
a tu, a esperar darrere la persiana,
a mi, a arribar sempre tard a les coses,
i aquella fam que has heretat d’un temps
de por, de guerra i cues impossibles,
se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam
i ni tan sols és por, mare, què és?
TERESA PASCUAL: 6 POEMES


Maria Beneyto
Després de soterrada la tendresa
vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.
Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.
Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.
Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
En secret el sepeli. Com calia.
(Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993.)