Passejant Estellés. El recital

Estellés per les llengües del món: eusquera, llatí, francés, anglés, italià, rus, ucraïnés….

Maria Beneyto: L'engany

Una nova mostra del treball en poesia per al dia 25 de novembre. 
Hui, un poema de Maria Beneyto (València,  1925 - 2011) L'engany.

Trobada amb l'escriptor Enric Lluch

El passat dijous 21 de novembre, el grup de 2n C d’ESO va fer una excursió a València al centre OCCC amb la finalitat de conèixer l’escriptor Enric Lluch, aprofitant els dies de la campanya “Plaça del llibre”.

Només començar va mostrar la seua proximitat seient prop nostre i vam sentir-nos com en família. Durant tota la trobada ens va presentar llibres d’ell i d’altres autors que ens podien interessar. Sempre els relacionava amb experiències personals i anècdotes curioses. També ens animava a escriure, a llegir, a olorar els llibres i gaudir-los. Tots som número 1 ja que som únics al món i tots i totes podem ser els millors amb esforç i autoconfiança. Ell remarcava que ningú és profeta en la seua terra, ja que la majoria de la seua obra es llig a Amèrica, però a pesar d'això estava content que algú llegira les seues obres en valencià.

Per ell, qualsevol situació quotidiana podia acabar convertint-se en un relat de ficció. Ens va fer veure que fer literatura podia ser molt fàcil i aquest moment sempre li l’agrairem.

Durant la trobada coincidírem amb els reporters de TV3 i vam eixir per la tele! Ací està l'enllaç a la seqüència que emeteren al Telenotícies vespre.

Grup 2n C ESO

Contra la violència masclista. Torna-m’ho a dir.

Jo era molt jove… als vint-i-un no tens idea de res. El món és increïble i s’obri a tu, però… quan t’obris al món, la cosa canvia.

No pensava que anava a ser així, aquell xic ho tenia tot. Tot el que un xic ha de tindre.  Era tendre, intel·ligent i amable, però les aparences enganyen, veritat?

Qui m’anava a dir que tot el que em donava m’ho anava a llevar?

Apretares les cadenes del pardalet que feres de mi, d’una forma tan suau, que ni et vaig vore. Jurares, algun dia, els dos seríem lliures. Una altra promesa trencada, estimat. Tancada a la gàbia d’or que feres per a mi, no tinc més remei que continuar veient com acabes en tot el que un dia vaig somiar. A través dels barrots que m’imposares, recorde que alguna volta vaig imaginar que seria lliure i em pregunte ara si val la pena.

Lliure? Per tornar a viure aquesta vida de merda i que talles de nou les meues ales?

Açò no és vida, és captiveri. Un captiveri immoral al qual no vols posar fi.

Doncs, bé, intenta-ho de nou. Aquest rossinyol no cantarà una nota més, no tornaré a cridar. Quan em colpeges, mira’m als ulls i digues si et sents més home quan toque terra, desfeta en llàgrimes. Digues si la força de les teues cruels mans és més intensa que la dels meus crits de ràbia i tristesa.

Quan toque terra, jura’m que m’estimes amb la teua veu afectada per la beguda. 

Torna-m’ho a dir, perquè ja no et crec.

Carla, Maria i Anna, de 4C

Dia Internacional contra la violència vers les dones 2013

I un any més, continuem sumant  dones maltractades o assassinades en un nombre difícil de pair.
Nosaltres, des de l'aula, intentem sensiblitzar l'alumnat a través de la creació, amb l'esperança que potser no massa tard s'acabe tant de dolor.

Ací us deixe el videolit preparat per Laura, Rosa i Gemma, de 4t.

Us invite a llegir el manisfest del Moviment Feminista de ValènciaValència, 25 de novembre de 2013 i a fer una ullada a les xifres que des de fa deu anys ens aporta la Redfeminista.org.

Isidre Crespo: Estellés, una poesía plena de vivències.

“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres”

Divendres passat, 22 de novembre, vàrem anar a una eixida per Valéncia que ens portaria fins a la Plaça del llibre per a escoltar a una persona que ja coneixíem, Isidre Crespo parlant sobre Vicent Andrés Estellés.

http://www.flickr.com/photos/109457337@N03/11017616933/

Isidre va començar (com va començar l’altra vegada) amb la paraula “vida”. Ens va explicar que eixa paraula definia molt bé a Estellés, ja que en els seus poemes es reflexen vivències personals de l’autor. Ens va mostrar, utilitzant recursos com música i imatges, que Estellés era un poeta que invitava el lector a endinsar-se en els seus poemes plens de vivències. Ens va explicar que Estellés va ser un poeta molt lligat al poble mitjançant la lectura del poema “Un entre tants” en la qual va participar el nostre company de classe, Alex Higueras. Aquesta unió amb el poble la va relacionar amb la manera com Salvador Espriu  es sentia lligat al poble (Això el demostrava amb “El meu poble i jo”). Per últim, ens va mostrar -amb alguns poemes com el dedicat a son pare, que va llegir Olga Mykhaylyuk-  que Estellés escrivia des de la memòria, és a dir, la seua poesia esta plena de records personals.

Com a final, Isidre Crespo ens va llegir un poema que va compondre el dia després de la mort d’aquest autor, Vicent Andrés Estellés.

Ruben Megia, 2n Bat

Comunicat arran de l'anunci del tancament de RTVV i Canal 9 Ràdio

Des del departament de valencià de l'IES Federica Montseny no podem restar callades enfront de l’anunci del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana que tancaran RTVV.

Des del respecte a la tasca desenvolupada pels professionals que han treballat i treballen en aquesta televisió pública i la distància que volem marcar de les manipulacions polítiques absolutament barroeres que han guiat malauradament fins ara la marxa de l’ens públic, manifestem:

1. Les valencianes i els valencians tenim el dret a disposar d’uns mitjans de comunicació públics, democràtics i lliures en valencià que ens oferesquen una visió del nostre món i de la nostra llengua i la nostra cultura. I no només a nosaltres, sinó a la resta del món, en una època on la globalització fa més necessàries que mai les eines de supervivència per al nostre idioma i per a la nostra cultura.
2. Durant els anys que porta emetent RTVV ha contribuït a expandir el coneixement del valencià, si més no, a nivell de comprensió, en aquelles zones castellanoparlants del nostre territori (i més enllà) on fins ara no hi havia arribat mai.
3. Certs tabús, incomprensions i malfiances envers de l’ús digne de l’idioma s’han vist diluïts, quan no dissipats gràcies, entre d’altres coses, a les emissions de la tele i la ràdio valencianes.
4. Moltes generacions de xiquets i xiquetes valencians han pogut gaudir d’espais dedicats a ells en valencià i han tingut un cert alè de normalitat que ara se’ls vol escapçar de soca-rel.
5. La desaparició d’uns mitjans públics, valencians i de qualitat ens aboquen a la desaparició mediàtica d’una llengua i d’una cultura que ens fan ser el que som.
6. Ni el President Fabra ni el seu govern estan legitimats per a fer desaparèixer una televisió pública que hem pagat entre tots perquè no és seua ni del seu partit. Pertany al conjunt de tot el Poble Valencià.

Per tot plegat, demanem al Govern Valencià:

Que mantinga la RTVV com un instrument útil i necessari per a la projecció interna i externa de la nostra llengua i la nostra cultura. Que la RTVV puga continuar d’una altra manera: democràtica, lliure de pressions polítiques espúries, amb un control de la despesa i amb l’aprofitament com cal d’uns mitjans públics que compten amb professionals perfectament qualificats per a fer la seua feina. No podem deixar perdre una eina que posa en primer pla els nostres senyals d’identitat més importants. Considerem un atac contra tots nosaltres el tancament d’aquesta ràdio i televisió nostres.