Dels dels sons
Hauria pogut tenir
una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels segles dels segles
els encants
d'una filla com cal
però estimo massa
la meva petita i pobra llibertat
i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi respirar
l'aire que em plau
hauria pogut tenir una d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu cos
i la tebior dels teus llavis
i el calfred de les teves mans
color de mel
i malgrat tota la comoditat
que em profetitzen
vells assenyats
sé del cert
que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
aquesta petita lluita
sense ni crits ni plors
i aquesta espurna
de rebel·lia
a la punta de la sang.
(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 15-16).
Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1965 guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Plany a quatre veus i com a poeta ha publicat les obres Poemes (1967), Dels dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). Té poemes traduïts al portuguès, al francès, al castellà i al rus i obra dispersa en antologies poètiques com Antología poética de la lengua catalana (puesta en versos castellanos) (1965) o Poesia Catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència (1969). -Tret d'Escriptors.cat-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada