Com la primavera

Com la primavera, però una mica menys poètica, ja ha eixit la convocatòria dels exàmens per la Junta Qualificadora.

• Informació sobre la prova de grau mitjà. Si hi llegiu fins el final trobareu exemples de prova.
• matricula a través d'internet: http://www.cece.gva.es/doc046/jqcv/val/

Estellés, Isidre... amics que retornen.

Dijous,  7 de març, vindrà a l'institut Isidre Crespo, vell conegut per l'alumnat del nostre centre, que sempre que ha vingut ens ha aportat el seu coneixement i la seua experiència. Enguany ens parlarà de

Vicent Andrés Estellés, poeta de la vida

  «Només un mot que t’ho diria tot:

Vida. Només. Amb això bastaria...»

Com ja sabeu,  l'AVL ha declarat 2013 Any Estellés, la qual cosa significa  que durant l'any les activitats  i homenatges a l'autor arreu el país seran constants.
Nosaltres ja fa temps que tenim declarat V. A. Estellés autor de referència, però igualment ens sumem a   la commemoració.
De moment, podeu escoltar Coral Romput mentre treballeu les activitats que us propose.

1. Clica a sobre la imatge de sota i fes una ullada a la constel·lació de conceptes.
2. Segueix amb el món poètic i després
3. tria un dels poemes per treballar-los.
4. Per acabar, aneu al Taller de creació.

Presoner en busca d'una abraçada

Hui vull compartir amb vosaltres un poema tret del bloc col·lectiu Des de la Mediterrània. És un poema de Hossain Mechaal. Disfruteu-lo.

PRESONER

Obro l’armari del temps,


Surt una brisa.


Suposo que és hivern,


Tinc l’ànima freda

,
diuen que hi ha crisi,


no m’atreveixo a sortir.


A l’horitzó, on arriba la mirada

,
m’imagino com un cargol,


que obra camí entre la pluja,


quin riure!


M’imagino cavalcant,


Sobre una fulla,


La fulla està en una branca,


La branca en un arbre,


L’arbre en un jardí,


Aquest jardí no existeix.


Només, en la meva imaginació.


També tinc somnis,


Tots en tenim,


I també es queden a la imaginació.


Busco un raig de sol,


Com un viciós de la claror,


No el trobo,


Maleïts li han tallat el camí,


La meva habitació és interior.


Observo un trosset d’espelma,


Que es crema lluitant I lluita cremant ,


La foscor desapareix.


La flama recalca la meva ombra,


I penja el meu cap a la paret.


el fred despara la meva imaginació,


Torno a veure el cargol,


Caminant, caminant…


On no hi havia camins.


Ningú l’espera a dinar,


No importa l’hora de la seva arribada.


No vull sortir de l’habitació,


Potser em convenço ,


Que sóc un cargol.


Agafo el què em queda d’esperança,


Obro la porta de l’habitació,


I surto al carrer com un desesperat,


A buscar el caliu d’una abraçada.

Llegir per conviure: les ratlles de la vida

Us deixe la presentació-resum de l'experiència de lectura de Les ratlles de la vida. 

Aquesta proposta no hagués estat possible sense la participació d'un bon grapat de persones -alumnat, famílies i companys i companyes, Raquel Ricart- que han llegit, tuitejat i participat en cadascuna  de les activitats proposades.

  Gràcies.

Espere que us agrade, i anime qui no s'ha llegit la novel·la a fer-ho.

Pel plaer de compartir: Miquel Català i XeloiProu

Ja fa temps us vaig parlar d'una sèrie d'escriptors i escriptores que comparteixen els seus textos a través de les xarxes socials. Recordeu Montse Assens, Carles Duarte...
Aquest fet  ha donat una embranzida important a la lectura i a la visibilització dels i les autores que prèviament a la publicació "tradicional" -a paper- han pogut contrastar i dialogar amb els i les lectores  la seua obra. Així, l'experiència lectora esdevé una experiència dialògica que genera nous vincles, lluny dels clàssics i llunyans autor-lector, les distàncies es dilueixen i la complicitat s'amplia.
Per això, des d'aquesta vinculació  de lectora "entusiasta", vull compartir dues bones notícies.

D'una banda, un videolit amb el poema de XeloiProu, que aviat presentarà de nou el seu llibre, Guarda'm el secret a la Marina.

D'altra, la presentació del llibre  Poemes de la nina libel·lula, de Miquel Català a València. La seu de l'STEPV plena d'amics i amigues, de poesia i música.
Podeu llegir la crònica completa en Lletres en xarxa

GUAITA                                                                          entre la Bonet i la Marçal

guaita, estimada

som ben iguals

el món és ple de mans

ple de pells suaus
de mirades delicades

preludi del goig etern

dóna'm la mà, amor
Miquel Català

Arriba la nit.

Txarango

Sota la pluja que renta les mentides
tants homes com formigues obren les llums del son
sota la pluja que renta les mentides
la ciutat adormida amb tants senyors com pors
Arlequins i clowns ploraners prenen els carrers vetllen la son
trapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc

Dorm...

Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Sota la pluja que renta les mentides
porpra la nit somia que ara és taronja de malsons
Papers als bassals mollats, cartes perdudes, balcons, somnis i terrats,
un laberint d'històries, un mim perdut entre els teus ulls i el mar

Dorm...

Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Potser demà el matí
tot haurà canviat
potser demà el matí
tot s'haurà acabat

Si els teus ulls s'obren de matinada
vull que em vegin somiar d'aprop
sent la pluja saltant de les teulades
escombra el teatre dels malsons

Si els teus ulls s'obren de matinada
vull que em vetllin la son d'aprop
sent la pluja saltant de les teulades
escombra el teatre dels malsons

Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Potser demà el matí
tot haurà canviat
sóc menys pallasso que ahir
no vull fer-me gran

Normes de Castelló.

Revisem alguns dels conceptes que estem treballant aquests dies tant a 4rt d'ESO com a 2n de Bat.

Normalització lingüística "LING És aquell procés a través del qual una llengua que ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seues potencialitats recupera l’estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per constituir un instrument de comunicació, de cultura i de construcció del món apte per a totes les necessitats modernes. El terme fou encunyat per J. V. Aracil". Per seguir llegint, cliqueu ACÍ.

Normativització lingüística:  Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Revisar aquests conceptes implica recordar, en principi, la tasca de Pompeu Fabra  

Pompeu fabra from emparvidal

la base perquè a 1932 es pugueren consolidar unes Normes que unificaren criteris i serviren per reforçar la nostra llengua: Les Normes de Castelló.

Però...."normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que el fet de crear un instrument apte per a tots els usos lingüístics no implica que aquest instrument es faça servir." (tret de Paterols)