Joana Raspall en lila.

Un dels últims regals d'aquest final d'hivern ha estat el llibre  Batec de paraules, de Joana Raspall, poesia lírica completa, editat per El cep i la Nansa Edicions. 

Com sabeu, Joana Raspall va morir el passat 4 de desembre, als 100 anys d'edat, després d'haver viscut un any d'homenatge: 13J Any Joana Raspall
Nosaltres volem dedicar-li  aquest Dia de la Dona de 2014.
Perquè continua sent una gran desconeguda, com moltes dones que escriuen molt i molt bé i no coneixem.
Perquè no figura en els textos de literatura, com tantes... Abelló, Salvà, Ardediu, Pessarrodona
Perquè no apareix a les prestatgeries de les grans llibreries. Com cap de les altres, ni de les noves.
Perquè ens agrada la seua poesia. Clara i fresca.
Perquè volem.

I per això, esta setmana són entre nosaltres els haikús de Raspall, que en 2n de Batxiller es convertiran en aforismes:

Cada mirada 

troba una hora distinta

al seu rellotge.

I en altres grups es transformaran en origamis o en imatges plàstiques, que us anirem mostrant.

“Estimo les lletres

que formen els mots

i els llavis que els diuen,

i el cor que els entén... 

perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent!”

(De la Joana Raspall als nens i nenes)

Els mitjans de comunicació i el 8 de març

Els mitjans de comunicació ens informen, ens conten històries, ens expliquen com és el món i ens  donen opinions. És a dir, d'una manera o d'altra, ens donen una versió de la realitat, dirigeixen els nostres gustos i el nostre pensament. Més, encara, "als mitjans construeixen  realitat"

N'esteu d'acord?

"Els mitjans de comunicació han de ser conscients que no reflecteixen la realitat, sinó que la construeixen, i, per tant, tenen el poder de difondre imatges socials que poden esdevenir estereotips. Existeix un procés entre l’esdeveniment i la seva transmissió informativa que requereix una reflexió en relació amb els missatges que es transmetran."

(Superar els estereotips en els mitjans audiovisuals, juliol 2013)

Si no t'hi veus, no t'hi veus.

El 28% de les notícies sobre dones les identifiquen com a víctimes. En el 38% no s'hi menciona nom ni professió: són veïnes, mestresses..

Al 2008, la quota de pantalla dels homes era de 78%, la de la dona un 23 %. Per contra, la dona continua sent la protagonista de la publicitat en totes les seues vessants. 

Les dones són  protagonistes en les notícies referides al món de la moda (33%) en política (15%) o en salut i ciència (9%)

(informació treta de Dones i Mitjans de comunicació)

Què es pot fer?

Alguns suggeriments:

Afavorir la presència de tot tipus de dones, de totes les edats i les condicions familiars i socials, sense atribuir-los uns rols predetermi- nats associats a la seva condició o circumstància familiar.

Prestigiar les tasques de cura (atenció personal, material i afectiva) pel valor que realment tenen per a la sostenibilitat de l’ésser humà i evitar ridiculitzar els homes quan les realitzen.

Afavorir que els homes apareguen assumint de manera natural i habitual les tasques domèstiques i no tan sols com a professionals i/o experts.

Donar autoritat moral i científica i reconeixement social a professions “feminitzades”.

Tractar de la mateixa manera homes i dones que desenvolupen la mateixa feina.

Podeu trobar més informació a l'observatori de les dones

La casa de la teua ànima, Dia internacional de les llengües maternes.

«La llengua del nostre pensament i de les nostres emocions és el nostre bé més preuat. El plurilingüisme és el nostre aliat per vetllar per una educació de qualitat per a tots, per fomentar la inclusió i per lluitar contra les discriminacions.»

(Irina Bokova, Directora General de la UNESC0, 2013)

Us deixe un poema en llengua maya, llengua amerindia  que té  734.611  parlants.  Es parla a Mèxic, -on és llengua nacional junt amb l'espanyol- a  Belice i a Guatemala.  

U NÁAJIL A PIXÁN 

A t'aane' u náajil a pixán.

Tumen ti' kuxa'an a laats'ilo'ob.

Ti'e' úuchben xa'anilnaj,

u k'aasal a kajtalil,

ti' ku p'aatal a t'aan.

Le béetike',

ma' wóok'tik u kíimil a wínklil,

mix a wóok'tik u kíimil a pixán;

a wíinklil,

máantats ku p'aatal ichil u yich a páalal;

a pixané,

máantats ku léembak ich u yich xuxil éek'ob

Jorge Miguel Cocom Pech

LA CASA DE la teua ànima.

El teu idioma és la casa de la teua ànima.

allà hi viuen els teus pares i els teus avis.

En eixa casa mil·lenària,

llar dels teus records, 

roman la teua paraula.

Per això,

no plores la mort del teu cos,

ni plores la mort de la teua ànima;

el teu cos

resta  en el rostre dels teus fills,

la teua ànima

es fa eterna en el fulgor de les estreles. 

Dades:

• Al món es parlen aproximadament 6.000 llengües.
• El continent europeu acull només el 3 per cent de les llengües mundials. Les llengües africanes i asiàtiques representen al voltant del 32 per cent en cada continent,les del continent americà el 15 per cent i les del Pacífic un 18 per cent. 
• La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234). 
• El 96 per cent de les llengües són parlades per només el 4 per cent de la població mundial, 
• Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició.

Pronoms febles. De tornada!

Tornem amb el pronoms febles!

Feu una mirada a la presentació de Miquel Benlloch que us servirà de repàs, per continuar amb els exercicis que ens proposa Robert Escolano. Primer, per substituir un pronom i després per combinar-los.
El procediment és el de sempre: Envieu-me  un correu amb el resultat dels exercicis.

Pronoms febles amb exemples from Miguel Benlloch

Si encara voleu treballar una mica més, per acabar de reforçar, podeu fer les activitats que ens proposa Aprendre llengua.

 


 

Taller de roses de paper

Dins les activitats que el departament va preparar per tancar l'any Estellés, Isabel Anyó ens va ensenyar a elaborar roses de paper.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
Homenatge a José Martí 

Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper, 
d'un paper vell de diari, 
d'un diari groc del temps. 

Ella volia una rosa, 
i un dia se la va fer. 
Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper. 

Passaren hivern i estiu, 
la primavera també, 
també passà la tardor, 
dies de pluja i de vent. 

I ella tenia la rosa, 
una rosa de paper. 
Va morir qualsevol dia 
i l'enterraren després. 

Però al carrer on vivia, 
però en el poble on visqué, 
les mans del poble es passaven 
una rosa de paper. 

I circulava la rosa, 
però molt secretament. 
I de mà en mà s'hi passaven 
una rosa de paper. 

El poble creia altra volta 
i ningú no va saber 
què tenia aquella rosa, 
una rosa de paper. 

Fins que un dia d'aquells dies 
va manar l'ajuntament 
que fos cremada la rosa, 
perquè allò no estava bé. 

Varen regirar les cases: 
la rosa no aparegué. 
Va haver interrogatoris; 
ningú no en sabia res. 

Però, com una consigna, 
circula secretament 
de mà en mà, per tot el poble, 
una rosa de paper. 

Passejant Estellés. El recital

Estellés per les llengües del món: eusquera, llatí, francés, anglés, italià, rus, ucraïnés….

Maria Beneyto: L'engany

Una nova mostra del treball en poesia per al dia 25 de novembre. 
Hui, un poema de Maria Beneyto (València,  1925 - 2011) L'engany.