Té el costum de compartir els seus poemes a través del blog, la qual cosa permet el diàleg i la interacció amb els i les lectores.
Us presente -amb el seu permís, és clar- alguns dels últims poemes publicats a la xarxa. Gaudiu.
M’HE PERMÉS TRENCAR ELS VIDRES
M’he permés trencar els vidres
de la finestra que dóna a la llar de les hores
per escarbotar amb tinta furtiva
el rebost dels teus secrets.
Aparte llibrells i flascons,
samarreta, setrill i pors,
fins que trobe entre els dies més íntims
aquelles llimes primaverals
que servaves en l’arbre dels somnis.
Em passege per la llar encesa
dels àtoms de la sang,
maride troncs i flames
en l’observació pura del foc.
Furte l’aigua i la sal
que hi havia a la lleixa més alta
dels prestatges de la pell
i em capbusse al gorg pregon
del misteri de les vocals.
M’he permés trencar els vidres,
ja sabràs perdonar-me.
Del poemari inèdit INSECTOSTOMIA
 |
| Jaume Bobet |
XXXVII
No sent
com les rantelles de la sang fan grafits als budells,
però
patesc la coïssor a la matinada. Falsa absència.
L
Al cim de la llum s’enarbora l’adela australis bronzejant la crida
de la críptica explosió de l’alfabet. Sageta de foc.
