dijous, 2 de febrer de 2012

Wisława Szymborska. Per recordar.

La poetessa polonesa Wislawa Szymborska, premi Nobel de Literatura el 1996, ha mort hui, als 88 anys.
SOTA UNA PETITA ESTRELLA
Demano perdó a l’atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m’equivoco.
Que no s’enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit.
Demano perdó als que clamen des d’un abisme pel minuet d’aquest disc. Demano perdó a la gent de les estacions per dormir a les cinc del matí. Dispensa’m, esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d’aigua.
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant, immòbil, sempre el mateix punt,
perdona’m, encara que només siguis un ocell dissecat.
[...]
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques, i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.


«Cebula», de Wisława Szymborska from blocsdelletres on Vimeo. Les lletres en versió original i català, ací
Wislawa Szymborska
Visita per més poemes Bibliopoemes