diumenge, 4 de setembre de 2011

II Diada d'Estellés.

4 de setembre de 2011: Felicitats!

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta...
Així comença una de les biografies d'Estellés (escriptors.cat) que podeu trobar a la xarxa. I podeu seguir buscant i trobareu moltes més. Us contaran com fou la seua vida, totes les obres , tots els llibres que va publicar i els  que es quedaren alçats als calaixos de casa seua i després trobà la família.
Però hui celebrem de manera comuna el seu naixement. A una convocatòria de Josep Lozano un bon grapat de persones i entitats li dediquem aquests dies un bon homenatge. Per segon any, com una consigna de paper. Ens reunim a sopar, a fer festa, o quedem en la xarxa per parlar d'ell, llegir els seus poemes, cantar-los i continuar emocionat-nos amb la seua poesia.
 
Jo  us propose hui una revisió dels videòlits que feren els vostres companys i companues de 2n de Bat el curs 2009-2010, gràcies als quals podem aportar hui els nostre especial homenatge.




La rosa de paper


6 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Honor i Glòria.
Salut i Terra

vpamies ha dit...

Penso que més important que tots els homenatges que se'ls puguin fer, el millor homenatge per un autor és ser llegit i treballat a les aules.

Mercè Durà ha dit...

El treball dels teus alumnes fou una font d'informació i d'inspiració per als meus. Gàcies. L'alumnat no fa un bon treball si no s'hi troba ben motivat i engrescat pel professorat, queda evident, a més no tinc ningun dubte, que tu ho aconsegueixes cada dia.
Besets Anna
Mercè

Anna Gascon ha dit...

Gràcies per passar-t'hi, Francesc, salut, poeta també tu de la terra.

Anna Gascon ha dit...

Víctor, pense com tu. La funció de mestra, a l'aula, és oferir allò que fora no troben. I per desgràcia, la nostra literatura no hi és. Gràcies pel teu acompanyament i pel teu compromís, n'ets un exemple.

Anna Gascon ha dit...

Mercé... mestra... gràcies per les teues paraules. Les dues intentem contagiar la nostra estima al nostre alumnat, cada dia. Sense això, difícilment aconseguiríem cap cosa. Salut, companya, fins aviat.