Ho tenia pendent, ho confesse, dedicar-li una entrada He descobert un fum poetes a partir de la seua antologia Eròtiques i despentinades, i les he disfrutades, però a ella no li havia arribat el moment. Potser calia arribar a l'estiu, compartir concert a la fresca i conversa sobre poesia de dones i estima per la llengua -propiciada per Rodamons- a les festes d'Alboraia, poble on viu Encarna. Com que només vull fer-vos una proposta -proposició-, un suggeriment, un tast perquè us vinga de gust llegir-la ia la xarxa hi ha molta informació sobre ella, només heu de seguir els enllaços.
Encarna Sant-Celoni i Verger (1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor). Treballa de traductora-correctora des de 1992. Escriu narrativa i poesia, fa de recopiladora i de "dinamitzadora lingüística". També d'activista cultural i literària.
Per saber més coses seues, pitgeu acíEls seus llibres de poesia -fins ara:
Sénia de petits vicis (1989)
Arran de pantomima (1991):
el dia ja s'acosta
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança
aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment
deixa'm veure't plenament
trimil.lenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang
no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena
n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa
deixares en mi
ben endins
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança
aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment
deixa'm veure't plenament
trimil.lenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang
no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena
n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa
deixares en mi
ben endins
la teua empremta
Dèria i fal·lera (1996) i
Sediments d'albaïna i maregassa (2002):
GÈMINIS
Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina.
Novel·les i narrativa breu:la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina.
Siamangorina. 1986.
Al cor, la quimereta. 2002;
La primera misiva, mais ce n'est pas la dernière. 1984.
Dotze contes i una nota necrològica. 1985.
Guarda't dels jocs del destí. 2005
Avern i edén, 2006.
Podeu continuar mirant coses seues a:
Poesia de la proximitat.
Antologia de narrativa
Entrevista amb l'autora: "El feminisme és una manera de viure que completa l'humanisme; i sí, em considere feminista, i nacionalista i ecologista i d'esquerres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada