Un altre tema, per favor!

No a Nespresso (De la revista digital PICA'M)
16 abril de 2009 a Medi Ambient, vida

per Martí R. Electrique

Fa dies que li pegue voltes a una qüestió completament intranscendent i absurda, però que em serveix per deixar de banda la feina i els detalls de RasoirHouse: he de comprar-me una cafetera Nespresso?
A priori podria semblar que el fet de tindre una Nespresso a casa és una necessitat vital: les anuncia George Clooney, són boniques i esnobs i, sobretot, fan bon café.
Però si no la vaig comprar en el seu moment (i ja avance que tampoc ho faré ara) és perquè la llista d’objeccions que faig a este sistema de Nestlé és més llarga que la dels pros. I de bon tros.
En general, el sistema d’esta mena de cafeteres no només és antieconòmic: el preu de la màquina és massa car i el sistema de càpsules incompatibles amb altres marques t’obliga a estar lligat a Nestlé mentre tingues la cafetera i a consumir només el seu café (entre 0,33 i 0,37 euros per càpsula), sinó terriblement insostenible: genera gran quantitat de residus que no són ni reciclables ni retornables allà on no se’n produïen abans.
Però per si no hi haguera prou amb els inconvenients econòmics i mediambientals que planteja Nespresso i el fet que Nestlé no és precisament una multinacional compromesa (per no dir directament que explota els treballadors i els territoris allà on produeix el café), les maleïdes càpsules només es poden comprar a dos o tres botigues i no es distribueixen als supermercats, la qual cosa, a més de resultar incòmoda, obliga el client a gastar-se els quartos comprant-les per Internet.
Entenc que molts es puguen sorprendre, ja que no és propi d’una persona com jo renunciar a alguna cosa només perquè és cara, insostenible, esnob i incòmoda, qualitats que ben bé fan que qualsevol producte em resulte irresistible, però, i ja ho sent, la Nespresso no.

El vídeo mostra com un jove de braços atractius reompli les càpsules. Cutre, cutre, cutre.

R. Electrique és l’autor de Busca qui t’ha pegat