Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n bat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n bat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2013

Isidre Crespo: Estellés, una poesía plena de vivències.

“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres”

Divendres passat, 22 de novembre, vàrem anar a una eixida per Valéncia que ens portaria fins a la Plaça del llibre per a escoltar a una persona que ja coneixíem, Isidre Crespo parlant sobre Vicent Andrés Estellés.

Isidre va començar (com va començar l’altra vegada) amb la paraula “vida”. Ens va explicar que eixa paraula definia molt bé a Estellés, ja que en els seus poemes es reflexen vivències personals de l’autor. Ens va mostrar, utilitzant recursos com música i imatges, que Estellés era un poeta que invitava el lector a endinsar-se en els seus poemes plens de vivències. Ens va explicar que Estellés va ser un poeta molt lligat al poble mitjançant la lectura del poema “Un entre tants” en la qual va participar el nostre company de classe, Alex Higueras. Aquesta unió amb el poble la va relacionar amb la manera com Salvador Espriu  es sentia lligat al poble (Això el demostrava amb “El meu poble i jo”). Per últim, ens va mostrar -amb alguns poemes com el dedicat a son pare, que va llegir Olga Mykhaylyuk-  que Estellés escrivia des de la memòria, és a dir, la seua poesia esta plena de records personals.
Com a final, Isidre Crespo ens va llegir un poema que va compondre el dia després de la mort d’aquest autor, Vicent Andrés Estellés.
Ruben Megia, 2n Bat



dijous, 16 de febrer del 2012

50 anys ‘Nosaltres, els valencians’

La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha organitzat un seguit d’activitats amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de
  Nosaltres, els valencians (1962)

El primer acte  és la taula redona
50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012)’
dijous 16 de febrer a les 18 hores en l’Aula Magna de La Nau. Hui també s’inaugura, a les 20 hores, en la Sala Estudi General de La Nau, l’exposició ‘Joan Fuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012), que estarà oberta fins el 18 de març.
En la taula redona intervindran Joaquim Molas (catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans); i Antoni Furió (catedràtic d’Història de la Universitat de València), tots ells moderats per Ferran Carbó (coordinador de la Càtedra Joan Fuster).

Dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de La Nau, es realitzarà el concert Música a l’entorn de Joan Fuster. Els intèrprets són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Gràcia, piano. La programació inclou música per a poemes d’Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà, Miquel Duran, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster.

Dijous 1 de març, a les 12 hores, al Paranimf de la Nau, es lliuraran els XI Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. També hi haurà una conferència de Jaume Cabré, La creació del món
Per a més informació, podeu llegir el Tríptic informatiu

divendres, 25 de febrer del 2011

Amb l'Isidre Crespo

Ahir vingué Isidre Crespo al nostre institut a fer una xerrada a 2n de Bat.sobre Joan Fuster.
De la llarga  trajectòria professional del mestre,- professor  jubilat  de secundària, escriptor de llibres de text, treballador incansable per la nostra llengua i la nostra cultura...- destaquen  els seus treballs d'investigació sobre  Fuster, recollits en diversos llibres, com ara  RAONS I PARAULES, De Fuster a Pla amb camí de tornada, Aforismes de  J.Fuster(pròleg i propostes didàctiques)..
Vull remarcar, però, l'aspecte personal, didàctic, de l'Isidre,  pel que fa a la transmissió dels coneixements i la generositat amb què ho fa. A propòsit d'ell, Enric Sòria va dir:"(...) Isidre Crespo, qualsevol dia, ens redimirà a Fuster via emocional, rescatant escrits que mostren la seua gran afecció a la música que esdevé argamassa configuradora i aglutinadora en la construcció de les identitats nacionals". I diu bé. Quan Isidre parla de Fuster des de la seua admiració i estima, des del profund coneixent, es converteix ell mateix en objecte d'estimació. Parla, conta, a vegades fins i tot no sabem ben bé qui és qui. Quan diu Fuster i quan diu Isidre Crespo
Començà la conferència-xarrada amb un petit homenatge a Josep Iborra,  la mort del qual li havia estat comunicada minuts abans i va continuar en un diàleg gairebé continuat amb l'alumnat. Va anar i vindre entre anècdotes personals -la passió per la música, els néts, la seua vida a Riola, l'estima per la nostra llengua-, complicitats amb els seus oients i revisions de l'obra -i la vida- de Fuster. Aforismes -"quan dic sí, a què dic no?", filosofia -"La filosofia és agafar la vaca pels collons"- consciència de poble, identitat nacional, ofici d'escriptor "Fuster va nàixer per la lectura i l'escriptura"
.Tot plegat, el temps passà volant. Acabà gairebé com havia començat, llegint uns versos propis dedicats a la mort de Fuster. I, de nou, ens emocionà.
Per acabar, un petit fragment de "13 consells per la vida"

No plores perquè alguna cosa s'acabà, sinó somriu perquè va succeir."
Ai, els pessimistes! Sempre amb el rotllo que "Cualquiera tiempo pasado fue mejor". Un mínim de sentit comú ens fa veure, si no volen jugar a ser cecs, que cada segle les persones, en el seu conjunt, vivim millor. Cada època ens regala noves possibilitats de ser feliços i d'alleugerir les penalitats pròpies de l'aventura humana. Tampoc és tan difícil apanyar-se-les per trobar la medecina en cada moment que el mal pressiona.
Ser estudiant "fou" bonic, però ser mestre ho és més. Ser fill és preciós (per als pares), però ser pare és inigualable: I ser avi... que te'n podria dir jo?


dilluns, 25 d’octubre del 2010

Estellés

Aquests poemes són haikús. Formen part d'Antibes, publicat a 1976. alguns els cantà M. de M Bonet.EStan didicatas a les illes

tota la mar a mamelletes tota
jo no podia resistir
aquella mar de mamelletes ràpides. (Antibes)

ara torne li diu

però l'amor no torna i ho sabíem

ah crepuscles discrets de canes.

m'he enamorat d'una illa

però ella no em fa cas
em moriré de mala seguida.
com qui dibuixa sense alçar el llapis del paper

m'agradaria dibuixar el teu nu

des del cap fins els peus sense besar-te.

tant si vosté ho permet o com si no

aquest és el meu lloc

aquest és el meu lloc i el dels meus.
obres el pa

l'enrames d'oli cru amb un pessic de sal

després el torres una mica i basta.

he estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

Podeu escoltar aquests versos en tres accents distints si cliqueu ací, a poesia per cantar.


dijous, 23 de setembre del 2010

Sintaxi, de nou.

Al segon de batxiller ja comencem amb un mini repàs de sintaxi. Les coses de sempre que per alguna raó tots els anys repetim-ai, els currículums!-. Bé, de nou, els febles. Piqueu sobre aquest enllaç per trobar, de nou, una graella completa d'usos i funcions. l'he trobat al blog de Celobert. on podeu trobar també un recull de jocs per practicar el pronoms adverbials.

A més, algunes de vosaltres heu comentat que teníeu dificultats amb alguns complements. Per ampliar, mireu aquest document.

dimarts, 1 de juny del 2010

Proves PAu

Xiques, com havíem quedat, ací us deixe l'enllaç per l'examen Pau
Sort!

dilluns, 29 de març del 2010

A propòsit de Poseu-me les ulleres

Ahir vam anar a veure "Poseu-me les ulleres", l'obra de teatre que es representava fins ahir al Teatre El Micalet. Segons les paraules del seu director, l'obra és "un espectacle biogràfico-misical d'assaig, que repassa la vida de l'Estellés en ordre cronològic. Es basa en tres llibres autobiogràfics, El tractat de les maduixes, La parra boja i el Quadern del bonaire,  en unes entrevistes que concedí als anys 70 i en gravacions de la seua família i amics. Cadascun ofereix un punt de vista, segons la seua relació amb el poeta -familiar, literària i política."

Ens vam retrobar amb l'Estellés, el poeta, el ciutadà, el pare. Per alguns, va ser la primera vegada. Per altres, com per mi, va suposar un recorregut no només per la vida i obra de l'escriptor, quasi també per la meua. Els amants fou el primer poema en llegua catalana que vaig llegir. Escoltar, de nou, els poemes més significatius amb les veus de Pilar Almeria i Joan Peris, acompanyats pel Miquel Gil i la bellíssima dansa al fons fou un plaer.  Recordar vells professor -al documental, Jaume Pérez Muntaner o Vicent Salvador-, evocar alguns moments històrics -les lluites dels diaris valencians-, i recuperar paraules i futurs -el país de Fuster- fou emotiu -quasi sempre-, divertit -a estones-,i molt, molt recomanable tant per qui considerem Estellés com a part de les nostres vides com per les noves generacions. Un luxe.
 Un apunt, però, amarg, fou la lectura final del manifest dels actors i actrius valencians.És com si algunes de les situacions esmentades a l'obra retornaren. Amb la situació actual del sector, el futur dels professionals valencians, d'algunes companyies gairebé històriques -El Micalet, La Pavana...-  de les produccions pròpies -en valencià-  està en perillMolts ànims.


Em posareu...
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»
I que li donen una breu notícia:
«És el fill del forner, que feia versos.»
Més cultament encara: «El nét major
de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.Carena editors. València 2004. Pàg.128

dilluns, 8 de març del 2010

dues coses: dia de la dona i dialectologia....

Una: convocatòria pel dia de la dona

La segona, i contradictòria amb la primera per al grup de 2n. de bat, correccció dels exercicis -per fi va l'internet!Respostes de Les Activitats de Dialectologia Bloc                                                                      

diumenge, 7 de març del 2010

... i dos!

1.2. Anàlisi lingüística del text
. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en

dissabte, 6 de març del 2010

Recordant les PAU...

. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu

dimarts, 2 de març del 2010

divendres, 26 de febrer del 2010

A la manera de Fuster

Aforisme d'Àlvar:
Com deia Descartes: "Pense, aleshores existisc."
Existisc, aleshores sóc.
Sóc. Què més dóna el que?

divendres, 19 de febrer del 2010

L'aforisme

Els aforismes són un forma d'expressió amb una certa tradició en la Filosofia. A la nostra literatura Joan Fuster ha estat un -si no el més- conreadors d'aquest gènere. 

"Els aforismes, un assagisme de pot petit i bona confitura, són la mínima expressió de l'assaig, amb qui comparteixen llibertat d'enfocament de caises diverses, pretensió literària i intenció de milloradel viure de les persones; una forma literària de contingut bàsicament didàctic"  (Isidre Crespo, al  pròleg d' Aforismes, de Joan Fuster)

Alguns aforismes de Fuster

dimecres, 17 de febrer del 2010

dilluns, 8 de febrer del 2010

Més de dialectologia

Després d'uns dies de creació literària i de l'examen, tornem amb la dialectologia, que sembla que no us agrada massa. Això és que l'heu tastada poc!!
Podeu fer més exercicis  ací. Demà us incoporaré les respostes, no patiu.

dijous, 4 de febrer del 2010

Dia de la no-violència escolar i la pau

Poema col•lectiu de 2n. batxiller
Diem Pau i diem respecte, llibertat, amistat.
Diem pau i diem tolerància, igualtat. Empatia.
Convivència.
Parlem de pau i escoltem
fraternitat, -sororitat!- solidaritat, mutualitat.
Parlem de pau amb sinceritat, amb esperança, 
amb consideració.
Amb generositat, amabilitat i tranquil•litat.
Diem pau i diem alegria, 
dignitat.
Diem humanitat.
Parlem d’amor.
Parlem de pau i 
diem vida.

dimarts, 19 de gener del 2010

Les propietats del text.

Gràcies als i les nostres companyes, disposem un magnífic treball d'ampliació per treballar ls propietats textuals. cliqueu al Curs Superior de valencià per tal de fer una mirada.

dimarts, 12 de gener del 2010

Per Exemple, Vicent Andrés Estellés

Iniciem la visualització dels primers treballs al voltant de l'Estellés. Aquest l'han fet M. Àngels, Clara, Andrea i Sandra -i s'han oblidat dels títols de crèdit!-. Es tracta del poema Per exemple.

Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,

com no ho foren abans els tres anys de la guerra,
per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,
per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.
La postguerra era sorda, era amarga i feroç.
No demanava còleres, demanava cauteles,
i demanava pa, medicines, amor.
Anys de cauteles, de preocupacions i tactes,
de pactes clandestins, conformitats cruels.
Ens digueren, un dia: la guerra s'ha acabat.
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem alegres damunt tota la vida.
Acabada la guerra, fou allò la postguerra.
S'apagaren els riures estellats en els llavis.
I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.

Llibre de meravelles (fragment)
V. Andrés Estellés (1971)