Després d'uns dies sense passar per ací -ja sabeu, final de trimestre, avaluacions...) de nou vinc per fer-vos una proposta relativa amb V.A. Estellés.
Divendres 14, a les 19 hs. el Centre Octubre ha programat l'espectacle
‘De mà en mà’
Francesc Anyó, actor i Juli Mekànica, músic
"De mà en mà és un espectacle on poesia i música es fusionen. Per una banda Francesc Anyó recita poemes del poeta mentre Juli Mekànika crea la música que li han inspirat els versos i la interpretació de l'actor. Amb una senzilla posada en escena, els intèrprets de veu i música, fan arribar a l'espectador l'essència dels poemes d'Estellés. Juli Mekànika fa servir el sintetitzador per tal de bastir distintes capes sonores i, sobre elles, Francesc Anyó declama versos estellesians amb una expressivitat singular i atractiva. A més, aquests poemes musicats han estat enllaçats com peces d’una mateixa maquinària, en un recorregut per la màgia lírica del poeta a sobre d’un tren musical sense estacions."
Teniu més informació a l'enllaç del OCCC. Allà ens veurem!
Hui aprofite el magnífic treball de Babel (Centre de recursos de la Universitat de Girona) per plantejar l'ampliació del tema 3 sobre el correu electrònic i la llengua a internet. Per què, quan una cosa està ben feta, per què modificar-la?
Demà faré vaga. Aquest blog farà vaga, també. Però hui no. Hui us deixe un caramelet amb gust de paraules amables i dita amb veu dolça i justa. Abans d'escoltar-les, però, recordeu que continuem amb la tuit-lectura amb l'etiqueta #lesratllesdelavida, i que us heu de reservardimecres dia 21 de novembre, de 6 a 9,per vindre a l'institut a prendre un café i a gaudir de la presència de l'autora, Raquel Ricart. Serà el moment de compartir amb ella fragments de lectura, comentaris, dubtes, ...
L'Horta és un paisatge fonamental a la nostra vida. La tenim -o la teníem- al nostre voltant (per alguna raó Burjassot pertany a la Comarca de l'Horta). Un paisatge que cal mantenir per la nostra supervivència, tant cultural com ecològica. Us invite a llegir el poema, a veure el documental de sota i, si teniu una mica de temps lliure, a visitar l'exposició al Museu de les Ciències (al Jardí dels Vivers de València)
Olor mullada dels horts.
Fotografia de Vicent Adell (Alboraia, València)
Olor mullada dels horts, tendre sospir de la terra! La riera i el canyar es van dient amoretes. Les paraules que s'han dit el bon llebeig les oreja, i va apagant la remor en el silenci del vespre. Només vola aquell sospir de goig que feia la terra: olor mullada dels horts! La riera va cantant i besa l'herba del marge. Amorosa, la segueix l'ombra fina de les canyes. Amb la fosca de la nit les canyes han fet marrada: entre els caminets dels horts ploren la seva enyorança. El seu plor silenciós munta com una alenada: olor mullada dels horts! Canyes altes del camí deixeu que es faci de dia. Fugiran el grill encès i l'estrelleta que brilla. Damunt les aigües del mar s'obriran alba i gavines i el camí us demanarà si ara la riera us crida. La riera us corferí. Quin alè de melangia: olor mullada dels horts!
(Del poemariL'ombra del lledoner)
Tomàs Garcés "... i se l'identifica amb la poesia neopluralista espanyola de García Lorca o Alberti. Creia en l'eternitat de la poesia i la seva temàtica: el destí, la felicitat, la mort, el pas del temps, l'amor i la infantesa. Considerava que la poesia ha de ser pura en el sentit més estricte. La idea de puresa presideix també les seves contribucions com a crític a la premsa. En la seva poesia la crítica distingeix tres períodes: l'inicial de tipus neopluralista; el segon, de caire simbolista; i el tercer, en què reflexiona més sobre el propi art. És una poesia feta de realitats íntimes, quotidianes, on reelabora temes del cançoner popular." Per llegir més
Gràcies a les xarxes socials arriben a casa nostra aires de l'Alguer. Una preciosa cançó guanyadora del primer premi del festival de la cançó en llengua minoritària SUNS Minority Languages 2012. Escolteu-la i mireu després el vídeo sobre la llengua que es parla a l'Alguer. Ben interessant.
Qui trista que es la tarda
CLAUDIA CRABUZZA E CLAUDIO GABRIEL SANNA - català de l'Alguer
Alguer, mare de gran falda, de quant t'he deixada; la mia genia hi és nada: Qui triste que és la tarda
La veu dels carrarols; lo so del campanil; lo cel de mil colors, fanen l'animo gentil.
Aqueix meu sentiment Diventa malaltia Allunt de la mia gent No viv en armonia.
Als braços de l'Alguer Jo tenc de tornar: la gent del meu pais jo vull tota abraçar!
Als braços de l'Alguer Jo tenc de tornar: la gent del meu pais jo vull tota abraçar!
Alguer, mare de gran falda, de quant t'he deixada; la mia genia hi ès nada : qui triste que ès la tarde. Qui triste...
La xarxa i les tecnologies estan canviant moltes coses, ja ho sabeu: la manera de generar i compartir el coneixement, el temps lliure, les relacions. Algunes persones opinen que massa canvis, d'altres que és perillós, que és això o allò.
Del que opine jo no cal parlar -ne, de sobres ho sabeu.
I hui vull compartir des d'ací una bona notícia: un dels poetes de la xarxa que ja us vaig presentar fa temps, Miquel Català, presentarà el seu primer llibre de poemes "en paper". I com que considere que és ben important compartir les coses bones, transcric ací la seua invitació
CARTA DE CONVIT
PRESENTACIÓ DE “POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA”
divendres, 9 de nov. 2012, 20 hores
Sala la Cotonera, Alzira
"Benvolgudes amigues, benvolguts amics,
Després de molt de temps de pensament i escriptura en la intimitat, vaig decidir començar a fer pública la meua poesia, a internet, primer al facebook, i després la vaig anar recopilant en un bloc. Animat per amigues i amics, finalment vaig decidir que la cosa valia la pena. I després em feren l'oferta des de l'Editorial Germania, d'Alzira, de passar a la publicació en paper.
Bé, anem a veure que tal va aquesta aventura. Sembla que si no publiques en paper no ets un poeta de veritat. Per altra banda, jo mai me n'he considerat. Això sols ho dirà el temps i els lectors. Pense que la glòria de l'Olimp està reservada per a quatre elegits. Són ells els que passaran a la història de la literatura.
Malgrat això que dic, a mi em fa feliç escriure. I si a vosaltres també us hi fa llegir-me, doncs tots contents."
Els seus poemes els podeu trobar també al seu blog, Lletres en xarxa. Ara us deixe un dels seus poemes.
Repassarem el verbs amb unes activitats proposades a la pàgina de l'Àngel.
Llegiu primer el poema, molt adient amb l'època que estem, i després féu les activitats que proposa ací: El verb.
Mentre treballeu, podeu escoltar la música meravellosa de Vivaldi amb una espectaculars imatges. Disfruteu! Tardor
El grup valencià Al Tall ens ha dit adéu.
I com que formen part de la nostra/vostra banda sonora, volia des d'ací acomiadar-los, amb la gratitud que devem als qui ens han oferit tantes coses, ens han acompanyat en tants moments i han lluitat tant per la nostra música, la nostra cultura i la nostra llengua.
Salut!
"Escriu, balla, cuina, cus, viatja, somia, blogueja, estudia i treballa com a professora de secundària(...) Ha publicat El mateix silenci (1995), Raïm de vent (1996), Cendres volades (2000) i El cercle de les ànimes (2005). Actualment viu a Vilanova i la Geltrú i dóna forma a un nou poemari mentre comença a treballar en un projecte de narrativa. Us deixe un parell de poemes, el primer tret de l'antologia de poesia valenciana actual Tibar l'arc . El segon (un fragment, només) del bloc d'Ernest Ferrés. Gaudiu-los!
Si alguna vegada perds la teua fe en mi sabràs que hem arribat al final del camí, al final d'aquest buit. Dibuixaria un mapa mut i em perdria pels carrers de Babilònia a la recerca d'una planta màgica que em cure les ferides de la incredulitat. Les dones no ploren però jo ja he jugat la meua vida a una sola carta que encara no he gosat destapar.
[El cercle de les ànimes]
"Els amors no són mai impossibles.
Impossible és el càntic africà de les sirenes,
criatures de mística llàgrima i mítica llegenda
que animen la dansa insomne i les albades de sal.
Impossibles són les llunes de Júpiter al voltant del coll de la Princesa
Dormida.
Impossible respirar l’absència cristal·lina de les teues paraules.
Hui els nostres alumnes estan de vaga en defensa del seu dret a una educació pública digna i universal.
Tot i que cada dia de pèrdua de classes ens preocupa, va per ells i per elles.
Podeu llegir la lletra si HI cliqueu.
També hi trobareu el video de l'autor original, Joan Manuel Serrat.
Les xarxes social tenen detractors. I defensors.
Algunes veus anuncien terribles mals amb l'ús de les tecnologies. Que s'acabaran els llibres, que són responsables que el nostre alumnat tinga faltes d'ortografia, que aïllen del món, que no estudien, que generen dependència... Potser sí un poc de tot. O potser no. No vull entrar en una polèmica que no em pertoca. Podeu, si us interessa, llegir l'anàlisi de pros i contres que us proposa Xarxes i educació
Però... existeixen. Hi són. I ja que els nostres joves -i no tan joves, no?- hi viuen, cal utilitzar-les per poder utilitzar-les d'una altra manera. I per això us deixe aquest video on Laura Borràs explica com es pot "vehicular la poesia a través de les xarxes socials". Ben interessant.
I un exemple. #lesratllesdelavida, de Raquel Ricart a Twitter. Us animeu???
Ja tocava. Quasi un mes després reproduïsc el poema de Juamma que va guanyar al concurs de poesia escolar en homenatge a V. A. Estellés. Li ho devia. I podeu trobar més poemes d'ell al seu blog, Poemes per tu, que espere que no deixe!
' EXILI
El teu puny i el meu puny, alçats mirant al cel aquell cel guerrer, ple de vides i cors. Vides i cors de gent, gent que lluità per "vos". Se senten crits de ràbia, crits dels nostres companys. Els rivals s'apropen, hem de fugir pel mar. Deixem la nostra terra, el País Valencià. Juanma Ruiz El poema va dedicat a tots els comunistes i republicans que hagueren d'exiliarse a l'època de la dictadura i també als companys que pergueren la vida, lluitant per un futur millor. Gràcies !
Hem iniciat un club de lectura!! (Si visiteu el blog del projecte Federicaconviu us assabentareu qué és això) I l'hem començat amb una novel.la ben actual, Les ratlles de la vida, d'una autora d'ací al costat,Raquel Ricart, que ens conta la vida d'una família -quatre generacions de dones com a protagonistes- i a través d'ella les coses que passen al poble.
Què anem a fer?
Agenda octubre-novembre 2012
3 d’Octubre: presentació del projecte i del llibre triat. Les ratlles de la vida, de Raquel
Ricart. Ed. Tres i Quatre. A la biblioteca de l’IES es poden trobar diversos
exemplars.
Durant els mesos d’octubre i
novembre
●dinamitzarem la lectura a través de
la xarxa, amb l’usuari @federicaconviu,
amb el hastag #lesratllesdelavida, #raquelricart. Amb tots el textos
enviats, així com les imatges s’elaborarà un document que lliurarem a l’autora.
●Elaborarem video-lectures. Totes
les persones que ho desitgen poden participar a la gravació col.lectiva. Els
fragments de lectura els gravarà Javier Romero al centre, en diversos horaris i dies que anirem anunciant.
La primera convocatòria, per als capítols 1 al 14 serà per al
dia 18 d’octubre, de 15’30 a 17 hs. Per participar només cal enviar un correu o
un tuit.
●Café amb lectura. A finals de novembre. Cada lector o lectora
triarà un fragment de llibre que l’haja interessat, emocionat o “despistat”
especialment, i després de llegir-lo i amb l’ajuda de l’autora aprofundir en
les diverses lectures de la novel.la.
Sonata per a Isabel He aixecat, mentre escrivia, el cap amb ulls cansats de la cal·ligrafia he vist enllà, amunt d'una tauleta que hi ha al racó del nostre menjador, entre papers i llibres que m'estime, com un ocell de ritme popular, com un gresol, una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies: tu i jo, Isabel, feliços d'un amor, i més enllà les Sitges del meu poble. La veig sovint i et recorde moltíssim, el cos esvelt, com un cànter de Nàquera i un breu ocell de tristesa als teus ulls. M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia entre papers i fortuïtes síl·labes. Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48. Tu vares fer que cregués altre cop i m'has donat la teua companyia, el teu discret silenci, el teu ajut. Aquesta nit t'he mirat novament. Et tinc i et veig com et veié el meu cor el dia aquell de la fotografia. Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. amb claredats i explosions de mar, per un amor que se'ns enduu plegats. En aquest gran silenci de la casa jo et vull deixar, amant, amats per sempre, un ram convuls de síl·labes de vidre. Al dematí potser et floriran entre les mans de timidesa invicta, i volaran des d'ell brisa i colomes. Creix el mural de calç i de coets, Secret amor, estendard lluminós, barres de sang sobre un blanc intocable, aquest amor salvatge d'un país que havem creuat, estimant-nos moltíssim, des d'Alacant a Castelló, amb els ulls plens d'una llum, una gota de llum. Dic el teu nom en aquest punt mateix. Dic Isabel i canten els canyars i pels carrers diversos de València passen amants que es besen a la boca, amb molt d'amor presos per la cintura, atarantats d'una olor de gesmils. Dic el teu nom i amb casta reverència el posaré en un pitxer amb aigua. Dic Isabel i seguesc el camí.
Un any més iniciem el curs amb una bona proposta, la celebració i l'homenatge a Vicent Andrés Estellés. I nosaltres, a més, tenim un motiu més d'alegria, ja que un dels nostres alumnes, Juanma, ha estat un dels guanyadors del concurs de poesia escolar, al qual també des d'ací li donem l'enhorabona. El seu poema el publicarem aviat. Com ja sabeu, Estellés va nàixer al poble, un 4 de setembre d'ara fa 88. I d'ell ja s'han dit moltes coses. Ara cal continuar llegint-lo i, per esclafar orelles, participar a la festa.
"Burjassot, celebra la III Festa Vicent Andrés Estellés
La III Festa Vicent Andrés Estellés tindrà lloc el 15 de setembre, dissabte. La jornada començarà a les 18h, amb un passeig estellesià que començarà en la Plaça d'El Pouet a través del qual, els passejants aniran recorrent els llocs de Burjassot que Estellés evocava en els versos que parlaven del seu poble.
A les 20h, en la seu de l'Associació Cultural Bassot (C/ Pablo Iglesias, 49), se celebrarà un recital de poesia a càrrec dels 2 guanyadors del premi de poesia, dels poetes Eduard Ramírez, Lorena Cayuela i Isabel García Canet, i a més, amb la participació del públic.
El sopar en honor al poeta de Burjassot, a base de productes típics i tradicionals de la comarca de l'Horta, serà a les 21:30h de la nit, en el carrer Pablo Iglesias, junt a la seu de Bassot. Per a assistir, amb un preu de 15 euros, és necessari confirmar assistència fins al 13 de setembre, en el correu electrònic cabassot@gmail.com.
La III Festa Vicent Andrés Estellés conclourà amb un íntim concert a càrrec del cantautor torrentí, Pau Alabajos.
La III Festa Estellés està organitzada per l'Associació Cultural Bassot i compta amb la col•laboració de l'Ajuntament de Burjassot, l'IMCJB, la Fundació VAE i les associacions Els Socarrats, El Gat Negre i Bordissot."
Som al juliol. Les classes fa un mes que acabaren, i amb elles l'excusa per escriure al blog. Aquests dies, però, han passat moltes coses. Les vacances. Bé! La "prima de risc", canvis en les proves de batxiller, rebaixa en les beques, pujada de l'iva al material escolar i als productes culturals... Sembla que millor no continue, no? De totes les notícies d'actualitat, una em resulta particularment dura per les repercussions que té a llarg termini i pel que afecta al vostre futur. El foc.
Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc? Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres, ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça, collat a la terra que el plora, negrós i ofegat?
Heu calat foc al bosc i la son no us deserta. Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds entre el plany d’agonia dels arbres. Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba, si la comparo amb la nàusea del vostres passos furtius.
Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda, el vent remorós també us parla, i esment us demana la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol, la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.
Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi, en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop
han fruitat:què hi trobaríem si es tornen arena i desert? Els boscos els guarden i criden la pluja amorosa amb fullosos dits. Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga, i lluita la vil escomesa dels seus assassins.