Com lectora "inquieta" havia llegit d'ella algun poema espars, sabia d'algun dels seus premis o la seua participació en recitals poètics (podeu escoltar-la ací), havia tingut entre les mans algun dels seus llibres, però no ha estat fins que la vaig trobar i en parlàrem que ha arribat el moment de presentar-vos-la.
M. Josep Escrivà és, entre d'altres moltes coses, poetessa. Del Grau de Gandia. (El seu currículum el podeu trobar, com no, si HI cliqueu.)
Ha publicat diversos poemaris propis, ( l'últim Flors a casa , 2007, Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2007), traduccions (El codi de la pell de Miren Agur Meabe, publicat per Edicions 96 entre d'altres) i ha estat inclosa en diverses antologies, entre elles, Vosaltres, paraules 25 anys de poesia al País Valencià (Ed Bromera, 2003), o Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008). I a més d'altres moltes coses, escriu al blog La burrera comprimida -feu-hi un tomb!.
I ja va bé. Llegiu-la!
(Podeu trobar més coses d'ella als enllaços de sota.)
DE MAR COMPARTIDA
L'aire tremola amb cada vol d'ocell.
Cau la tarda i una dona camina
per platges desmaiades:
passos marcits, pell clara.
Amb algun convenciment camina
fins al límit abrupte de les roques.
Vacil.la un instant, escull la fita
exacta i llança al mar engrunes de pa
que trau d'alguna butxaca.
La dona riu, enfrontada a les ones,
quan els peixos s'acosten
a menjar-se-li el riure,
fins que s'apaga el desvari d'escates
i contempla en silenci com retorna la calma.
Així, cada vesprada existirà
un camí cara a cara amb l'últim sol.
Mentre la dona -pell
salada, passos clars-
crega que el gran motiu
per caminar se'l trau d'una butxaca.
I que no nedarien els peixos, si no fóra
amb l'única esperança de buscar-li les mans
felices i amples, com dues magnòlies.
Flors a casa, Barcelona, Ed. 62, 2007.
Més poemes a Magpoesia
Podeu llegir la seua opinió sobre la funció de la poesia i altres coses si cliqueu ACÍ
M. Josep Escrivà a Saforíssims
Currículum bàsic a Valldigna poesia