Poesia de cada dia

Seguim preparant l'antologia de poesia "tòpica".
Que què és això? El projecte poètic d'enguany que intentarà recollir els tòpics amorosos a través del temps i de l'espai. És un projecte en companyia de Jesús -el professor de Llatí i grec-, de les companyes d'anglés i francés, -Joa i Eva- i de Zoraida, la professora de música.
La mostra intenció és compartir amb vosaltres les troballes amb un recital poètic al mes de gener, tot i que abans podreu escoltar-los en forma de podcast.
Però bé, això serà més endavant.
Ara llegim, busquem, investiguem... I tenim la sort que algun dia Isidre ens visita i podem gaudir dels seus coneixements i de les seues històries. Gràcies!

Pots veure la resta de fotos si cliques ACÍ

Deixa de ser una trista princesa

Esta és la força del coratge, de Gaza a València

que planta cara al món salvatge,

no necessita lideratges, d’ací a Kobane

segura defèn el missatge.

Tres mil cinc-cents milions de lluitadores incansables que no s’aturen mai, conquereixen espais

Sou la font de vida i la flor de tots els pobles que han unit el seu cant, caminant.

Tres mil cinc-cents milions de il·lusions emancipades creuaran tots els mars per seguir endavant.

Sou llengua materna, sou trinxera i sou la sang,

sou cada xiqueta que esta nit ha de somniar.

Deixa de ser una trista princesa,

camina la nit encesa.

Trenca els miralls i els cànons de bellesa

i les cadenes que et fan presa.

Anem al teatre: El fandango de MArx

Ja fa dies d'això, però ara ha estat el moment de publicar-lo. 

Els grups de 3r i 4t d'ESO anàrem al teatre Micalet per veure El Fandango de Marx, de la Companyia Patricia Pardo. Després vam fer una passejada pels jardins de l'Hospital,  tot passant per la Llotja i la plaça de la Mare de Déu.
Podeu veure algunes de les imatges del dia si cliqueu ACÍ

El Fandango és una proposta que vol ser  "un homenatge i, alhora, un retret als nostres pares, obrers lluitadors als anys 80 que ara miren amb temor els que, com ells abans, busquen l’avanç i l’equilibri."

Papallones contra la violència cap a les dones

Com cada any, el departament de valencià se suma al treball de sensibilització i visibilització  de la violència cap a les dones.
Enguany recordem l'origen del dia Internacional per l'eliminació de la violència cap a les dones, decretat per la ONU en 1999 amb papallones poètiques.

"El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Es va elegir precisament el 25 de novembre per a commemorar el violent assassinat de les tres germanes Mirabal (Patricia, Minerva i Mª Teresa), conegudes també com "Las Mariposas", tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 en la República Dominicana.

Podeu llegir  ACÍ el MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE "DAVANT DELS MALTRACTAMENTS, TOLERÀNCIA ZERO" 
I veure les fotos d'alguns dels grups que van participar en l'activitat: Fotos

Volem poesia

A contratemps, perquè el final de curs està ple d'activitats acadèmiques encara no ho hi sou vosaltres, volia compartir el naixement d'un altre blog del departament: Volem poesia.

Aquest és un blog distint, ja que està configurat com una antologia de poemes actuals, classificats per la seua temàtica i pels autors i autores, que ha seleccionat i compartit  l'alumnat de 3r. 
És, també, un blog generat pel desig -bàsicament el meu, siguem realistes!- de compartir el ric  i vivíssim univers poètic de la literatura en la nostra llengua.

No sabem si l'antologia continuarà creixent -jo espere que sí, tot i que el curs vinent haurem d'ampliar o canviar el títol i posar: seleccionat per l'alumnat de 4t ESO!

Voleu passar-hi?

http://volempoesia.blogspot.com.es

Lectures dialògiques de Vertigen

Durant el mes de maig  l'alumnat de 3r, 1r de Batxiller i  1r dels CCFF de Dietètica i Infermeria des de l'àrea de Formació i Orientació Laboral (FOL) ens hem dedicat a compartir l'experiència de lectura de la novel·la Vertígen utilitzant la metodologia de la "lectura dialògica". Aquesta tècnica consisteix en la lectura de cada setmana d'una part del llibre  per part de l'alumnat. Cadascun d'ells i elles seleccionen un fragment del text que els ha emocionat, o els ha fet pensar, o no han acabat d'entendre. En la trobada col·lectiva es comparteixen els fragments de text i les reflexions, la qual cosa permet aprofundir en el text i compartir matisos i emocions.

"La lectura dialògica és el procés intersubjectiu, és a dir, de construcció compartida, de llegir i de comprendre un text, en el qual les persones aprofundeixen en la interpretació, fan reflexions crítiques sobre el text però també sobre el context, i intensifiquen la seva comprensió lectora gràcies a la interacció amb altres persones. D’aquesta manera, la interacció entre persona i text es deixa de banda per donar lloc a una interacció que ja no es produeix de manera intrasubjectiva sinó que s’esdevé entre diverses persones en relació al text (Valls, Soler, & Flecha, 2008).  (Tret de Maleta de Fortuny)

Aquesta tècnica és utilitzada per les "Comunitats d'Aprenentatge", encara que aquest plantejament educatiu  reduïx   la lectura d'allò que anomenen "obres clàssiques". A nosaltres ens ha semblat una metodologia adequada per acostar-nos a Vertígen.

Per l'alumnat de CCFF ha estat significatiu en la lectura tot el procediment laboral i jurídic: EROs, Comité d'empresa, sindicat vertical... Per l'alumnat més menut, ha estat la part afectiva, la de les relacions amoroses, i han qüestionat la "moralitat" d'alguns comportaments. A Batxiller, per contra, la tertúlia va anar girant al voltant de les qüestions més sòcio-polítiques. A la fi, diverses lectures, diversos interessos, diverses construccions de coneixement.

Vertigen: primer capítol

24 de maig. Naixen primaveres

Naixen primaveres 

Aspencat

Quan sembla esgotada tota possibilitat
Totes les vies tancades al pas
Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat
Perden les paraules tot el seu significat
Quan el vent no bufa de cara
Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l'horitzó de hui

A la cerca d'un oasi en un país de nits fredes
Per establir allí el nostre punt de trobada
Agafar impuls i preparar noves eines
Per reviscolar una freqüència oblidada
Quan el vent no bufa de cara

Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.

Predir l'impredictible
Unir el cor i la raó
Fer una pasta indestructible
És el "kit" de la qüestió
Apuntar ben alt i donar el salt
Donar totes les passes i completar les fases
El nostre somriure……
Combustible essencial per a viure
Redirigir el dirigible
Fer un cop en el timó
Fer una pasta indestructible
És el quid de la qüestió

Més lletres  d'Aspencat a Viasona

Incís

Oceà, Espiral

Èxit, Espiral

Escala, Espiral

Ulls, Espiral

Canícula

Inseparables

DEUTE. Espiral

Vaig compartint amb vosaltres les videolectures  de l'alumnat de 3R d'ESO del llibre Espiral, el llibre que ja us he presentat en l'entrada anterior,

Lot, d'Espiral

Us deixe ací una entrada del blog de lectura Nosaltres llegim perquè us en feu una idea :

Espiral
14-06-2010 publicat per Cèsar

Títol: Espiral
Autor: Manuel Baixauli
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 125
ISBN: 978-84-8256-102-8
Preu: 17 €
Aquesta setmana va arribar com a novetat a la biblioteca on treballo aquest llibre de relats, Espiral, de l’escriptor i pintor valencià Manuel Baixauli. El vaig agafar perquè fa un parell d’anys vaig llegir la seva novel·la L’home manuscrit i em va agradar molt, és d’aquelles lectures en les que has d’estar atent, que conviden a una reflexió.
I en certa mesura, Espiral també és una lectura d’aquest tipus. És un recull de relats molt breus rescrits per l’autor -va ser la seva òpera prima amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona l’any 1998- que té com a fil conductor, però no l’únic, la mort vista des de diferents perspectives i els miralls, o espills, com a joc o recurs per mostrar records i reflexions.
Trobareu a Espiral relats onírics, altres de fantàstics, altres amb un final que us sorprendran. N’hi ha d’altres, els més breus, que dóna la sensació que estiguis llegint petits poemes en prosa. Tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tan bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast us recomano a continuació l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:
Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.
Meravellós, oi? No em vull oblidar de fer una última menció a l’epíleg del llibre. Consisteix en un diàleg entre l’autor que va escriure l’òpera prima i l’autor que ha reescrit els relats, un joc de miralls fantàstic! No us ho perdeu.
Us deixem amb un vídeo on l’escriptor Manuel Baixauli llegeix un fragment del seu llibre Espiral.

Vertigen... comencem

Us presente hui el primer dels videolits del grup de 1r de Batxiller del llibre Vertígen.

Espiral al Clara Campoamor

Les companyes i els companys de l'IES Clara Campoamor han treballat el llibre Espiral, de Manuel Baixauli, el llibre que estem treballant també a 3rESO.
Mireu al seu blog quines coses més xules!
De mostra, us inserisc el  videolit d'un conte que coneixeu bé.

Trobada d'Escoles en valencià: l'escola que volem

I com cada primavera, també enguany hem anat de trobades!
Gràcies a l'alumnat i les famílies que participen i hi col·laboren. Sense elles, no seria possible.

Sant Jordi 2015

Últimament al bloc li dedique poc de temps, tot i que no parem de fer coses!

El dia 22 d'abril, vespre del Dia del Llibre, quasi inauguràrem la Fira del Llibre  amb els grups de tercer. Vam escoltar, a més, el narrador Domingo Chinchilla, que ens contà històries de viatges d'arreu del món.
Com sabeu, enguany la Fira fa 50 edicions, 50 anys! i està carregada d'activitats, presentacions, actuacions musicals, signatura de llibres... Mireu, mireu el programa

Si jo governara. 8 de març

Si jo governara

Si jo governara,

em governaria a mi mateixa primer

I després,

no governaria als altres,

els deixaria governar-se a ells mateixos

tindria cura dels boscos,

sense governar-los

Si jo ho fóra,

si ells volgueren,

si ells foren.

Si nosaltres fórem i volguérem

Si jo governara

governaria la meua respiració

I, a més,

subjectaria el món de puntetes.

Deixaria governar

per a contemplar com es governa la resta,

per evolucionar.

Si jo governara aquest trist món

Si jo governara no hi hauria injustícia

Si jo governara, però no ho faig...

Fes-ho per canviar-te, per canviar el món.

Poema col·laboratiu del grup de teatre Amoraescena

8 de març

8 de març poètic,  amb haikús  de la Joana Raspall embolicats en lila.



A la classe de primer de batxiller, a més, s'han atrevit a escriure'n:

Amor i tristesa

també dolor és a dintre

d'un mateix cor.  

(Maria, Katherine, Cristina i Noelia)

Em mirí a l'espill

amb la mirada fosca

de qui m'odia.

JCMMárquez

Vius i moriràs

deixant una llarga estela

però pols seràs

(Maria, Carla, Anna i Belén)

Al teatre!

Foto del grup, amb l'equip actoral de la companyia Horta Teatre, després de gaudir amb l'espectacle Cyrano de Bergerac. Gràcies!

Totes mereixem ballar.

Videolit creat per Alba Cavaller, de 2n de batxiller, a propòsit dels Aforismes de Fuster.
Qui va dir poesia???

Desaforismes

Divendres vam treballar a classe de 1r de Batxiller els aforismes de Fuster. Carla va dir: "Això és com un tuit" i heus ací que la tasca del cap de setmana és tuitejar "desaforismes"

I ací teniu els primers de la classe:
"El problema resideix en què ni estan dormint, ni estan desperts"
"Tenim temps, però, el temps tambè ens té a nosaltres"
"Abans d'estimar a algú, estimat a tu mateix. "
"Estimar és l'ajuda mútua entre dues persones per tal que cadascú siga el que vulga ser."
Regirant per la xarxa, també he trobar al Calidoscòpic filosòfic. Llegiu-ne alguns, que estan molt a prop de la poesia.

"La #llibertat és l'excusa perfecta per fer el que et done la gana... O no fer-ho."

"La #tristor és un capvespre que no acaba d'apagar-se"
"La #felicitat son uns peus tebis sobre la teua pell
"Les #lletres són les sabates de la #paraula, la protegeixen de fred i ferides, però li furten el dolç salvatgisme de caminar descalç"

Concursos de narrativa

Dues convocatòries, per a qui us agrada escriure:
Els microrelats del Federica




  

i el V CONCURS DE NARRATIVA BREU AMB ENFOCAMENT DE GÈNERE ISABEL DE VILLENA, promogut per l'ESPAI DONA de l'Ajuntament de Burjassot.

Si cliques damunt el cartell podràs llegir les bases.








A escriure!!

Joana Raspall, de nou.

A poc a poc van arribant les produccions de l'alumnat de 1r de batxiller.
Hui, un parell de tankes de la Joana Raspall.

1000 grulles per la PAU

 El nostre institut s'ha omplert de grulles de papiroflèxia per celebrar el Dia Internacional per la PAU (DENIP)

El DENIP es celebra  el dia 30 de gener, el dia de l’aniversari de Gandhi, com símbol de persona que rebutjava qualsevol violència. 

SADAKO va nàixer a 1943 a Hiroshima.Tenia 2 anys quan va caure una bomba atòmica a la seua ciutat.

Tot va quedar destrossat i ella es va espantar molt. Poc a poc tot es va reconstruir però temps després, quan tenia 11 anys, li va eixir una malaltia incurable. Una amiga li va dir que si feia 1000 grulles de paper (千羽鶴 Senbazuru) podria demanar el desig que volguera, tal i com conta l'antiga llegenda japonesa. 

Ella va demanar que mai tornara a haver guerra. Que sempre més hi haguera pau. La Sadako va morir sense haver acabat de fer les 1000 grulles, però les seves amigues la van ajudar fins acabar- les.

Des d’aquell dia d’arreu del món arriben a Hiroshima paquets de 1000 grulles fetes per escolars que també demanen la PAU. 

Totes les cançons parlen de tu. Els records.

Totes les cançons parlen de tu. 1

Tu, beus o veus?

És molt senzill, voler tenir una llengua plena, viva i correcta. També amb humor.

Au, poetes!

Tot i que amb retard, comencem la sèrie dels videolits de 3rESO, a partir d'una sessió d'escriptura col·lectiva i certament surrealista. Que us agraden!

Els immortals. Carles Duarte

Compartisc amb vosaltres el videolit de Carla i Maria (1r de batxiller) sobre el poema de Carles Duarte Els immortals.

Carles Duarte a Ca Revolta,València hivern de 2013

"La poesia és una manera commoguda de mirar el món i d'expressar-lo. I també és una forma de coneixement, la construcció d'un mirall fet de paraules amb què ens interroguem sobre l'alè que mou el món, sobre el batec últim de l'univers, i amb què intentem de comprendre i d'interpretar el que hem viscut, el present, l'impuls de persistir."

Fragment de l'autor a LletrA.