dissabte, 30 de juliol del 2011

Dones que escriuen poesia: Maria Fullana

Amb Maria passa que de tan a prop quasi passa desapercebuda. Diuen que és tímida, que no vol massa romanços, però la podem veure recitant poemes allà on la inviten.
Nasqué a València  el 1958. Llicenciada en Filologia, és professora en excedència. La seua obra poètica s'aplega, de moment, en quatre reculls: "Cants mimètics" (Alcoi, 1985), "I escadussers" (La Forest d'Arana, 1987), "Blues" (Gregal, 1989) i "Ícara" (Amós Belinchón, 1990). També és autora de narrativa: Joc de dames (1992), Contes feiners. (1990) i de narrativa infantil infantil: Bon viatge fa la Cadornera (1995).Ha participat en les obres col·lectives Premis de poesia Senyoriu d'Ausiàs Marc, 1997, i Microsexe, 1998


Fuga en fa
Caixes de peix fresc,
freixura,
fre ferreny
de freda fenedura
faran feliç fortuna,
ferradura,
fotran falses flors
al fèretre fosc
d’un fúnebre final foll.

Ferirà el faig
la seua falç
de corfa fusta
al fang fixat
al ferro forjat
per força
forejant fers xalocs,
fermant fervors
i festes de fiscorns
quan fon la flama
d’un flascó
la forma fascinada
de la fletxa. 


Magpoesia
La paraula vola
Les hordes feixistes, recitat per Maria
concepte de poesia
poesia valenciana actual

dimecres, 27 de juliol del 2011

Homenatge blogaire a Enric Valor


Continuem amb les accions en homenatga al nostre estimat Enric Valor. Com no, des d'aquesta pàgina ens sumem a la proposta de l'homentge blogaire. Us transcric, a sota, l'apunt de la xarxa 1entretants
Enric Valor va nàixer a Castalla el 1911, el 22 d'agost. Enguany, doncs, en fa 100 anys. Les commemoracions de la figura de Valor i els homenatges a la immensa tasca d'aquest gran valencià han estat nombrosos. Ara, vos en proposem un altre: un homenatge blogaire el pròxim 22 d'agost. Per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l'obra i l'estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada un dels membres de la comunitat lingüística catalana que fem blog atresorem, hem llegit i ens estimem.

Aquesta celebració, que ve precedida per molts altres homenatges simultanis dedicats a grans figures de la cultura catalana, ens la va proposar Víctor Pàmies el passat 21 de maig a València, tot i que aplega la voluntat de molts altres (Josep Porcar, Josep Albinyana, Josep Daniel Climent, Vicent Brotons, Vicent Santamaria, 1entretants...) de fer-la endavant; i que ha d'aplegar encara la de tants i tantes com voldreu participar-hi!

Per continuar llegint, només cal que entreu a 1entretants, i hi trobaréu tota la informació necessària.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Dones que escriuen poesia: Encarna Sant-Celoni.

Ho tenia pendent, ho confesse, dedicar-li una entrada  He descobert un fum poetes a partir de la seua antologia Eròtiques i despentinades, i les he disfrutades, però a ella no li havia arribat el moment. Potser calia arribar a l'estiu, compartir  concert a la fresca  i  conversa sobre poesia de dones i estima per la llengua -propiciada per Rodamons- a les festes d'Alboraia, poble on viu Encarna. Com que només vull fer-vos una proposta -proposició-, un suggeriment, un tast perquè us vinga de gust llegir-la ia la xarxa hi ha molta informació sobre ella, només heu de seguir els enllaços.
Encarna Sant-Celoni i Verger (1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor). Treballa de traductora-correctora  des de 1992. Escriu narrativa i poesia, fa de recopiladora i de "dinamitzadora lingüística". També d'activista cultural i literària. 
Per saber més coses seues, pitgeu ací
Els seus llibres de poesia -fins ara:


Sénia de petits vicis (1989)
Arran de pantomima (1991):
el dia ja s'acosta
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança

aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment

deixa'm veure't plenament
trimil.lenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang

no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena

n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa

deixares en mi
ben endins
la teua empremta

Dèria i fal·lera (1996)

Sediments d'albaïna i maregassa (2002):
 GÈMINIS
Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina. 
Novel·les i narrativa breu:
Siamangorina. 1986. 
Al cor, la quimereta. 2002;
La primera misiva, mais ce n'est pas la dernière.  1984. 
Dotze contes i una nota necrològica.  1985. 
Guarda't dels jocs del destí.  2005
Avern i edén,  2006.

Podeu continuar mirant coses seues a:
Poesia de la proximitat.

Antologia de narrativa
Entrevista amb l'autora: "El feminisme és una manera de viure que completa l'humanisme; i sí, em considere feminista, i nacionalista i ecologista i d'esquerres".