dimecres, 28 de novembre del 2012

Un entre tants. Estellés sempre

Com ja sabeu, enguany l'AVC el dedica a Vicent Andrés Estellés pel 20è aniversari de la seua mort, i  ahir es van engegar  els actes oficials.

Nosaltres ens sumem a l'homenatge oficial amb diverses activitats que farem al llarg del curs  i que us anirem contant.

Que la veu del poeta s'escolte per tot arreu.

diumenge, 25 de novembre del 2012

25 de novembre: un cant d'esperança.


UN POEMA de Nadià Anjoman en el

Cap desig d’obrir la boca.
De què hauria de cantar jo...?
Jo, que sóc odiada per la vida.
Cap diferència entre cantar i no cantar.
Per què hauria de parlar de la dolçor, 
quan sent amargor?
Ai, el puny de l’opressor
colpeja la meua boca.
No tinc cap company a la vida
per qui puga ser dolça jo?
Cap diferència entre parlar, riure,
morir, ser.
Jo i la meua solitud cansada
Amb aflicció i tristesa.
He nascut per al no-res.
La meua boca hauria d’estar segellada.
Ai, cor meu, tu saps que és primavera
i hora de celebrar-lo.
Què hauria de fer amb una ala travada,
que no em deixa volar?
He estat en silencia molt de temps,
però no oblide mai la melodia,
perquè cada moment xiuxiuege
les cançons des del meu cor,
Que em recorden
El dia que reentaré aquesta gàbia
I volaré d’aquesta solitud i
cantaré com una malenconiosa.
No sóc pas pollancre feble
per a ser sacsat per qualsevol vent.
Sóc una dona afganesa,
cosa que només significa lamentar-se.

Del poemari Jo, que no he valgut més que els budells d'un gos, publicat per Edicions 96, a la col.lecció Razef. Versions de Josep Vicent Cabrera.

Del video:

Pepa Espasa, obra plàstica ‪http://www.pepaespasa.eu
Nadià Anjoman, poemes

Josep Vicent Cabrera, traducció i recitació ‪http://versostriats.blogspot.com
Maria Josep Escrivà, recitació ‪http://burreracomprimida.blogspot.com (bloc col.lectiu)
Marta Espinós, improvisació al piano ‪http://www.martaespinos.com
Edicions 96, publicació del poemari JO, QUE NO HE VALGUT ELS BUDELLS D'UN GOS ‪http://www.edicions96.com

dilluns, 19 de novembre del 2012

Diguem la o, amb veu de tro, ooo...

Fonètica de vocals tòniques.

Pràctica de la E, a EDU365
Pràctica de la O

I, per últim la sèrie d'activitats de QV


dimecres, 14 de novembre del 2012

Sobre la comunicació a la xarxa


Hui aprofite el magnífic treball de Babel (Centre de recursos de la Universitat de Girona) per plantejar l'ampliació del tema 3 sobre el correu electrònic i la llengua a internet. Per què, quan una cosa està ben feta, per què modificar-la?
Còmic tret de la revista El Jueves
"La comunicació mediatitzada per ordinador (és a dir, la comunicació entre internautes cibernautes) implica una nova manera de comunicar-se.
Què cal tenir en compte en la comunicació virtual:

dimarts, 13 de novembre del 2012

Les ratlles de la vida, II

Demà faré vaga. Aquest blog farà vaga, també. Però hui no.

Hui  us deixe un caramelet amb gust de paraules  amables i  dita amb veu dolça i justa. 
Abans d'escoltar-les, però, recordeu que continuem amb la tuit-lectura amb l'etiqueta #lesratllesdelavida, i que us heu de reservar dimecres dia 21 de novembre,  de 6 a 9, per vindre a l'institut a prendre un café i a gaudir de la presència de l'autora, Raquel Ricart. Serà el moment de compartir amb ella fragments de lectura, comentaris, dubtes, ...




dilluns, 12 de novembre del 2012

Olor mullada dels horts.

L'Horta és un paisatge fonamental a la nostra vida. La tenim -o la teníem- al nostre voltant (per alguna raó Burjassot pertany a la Comarca de l'Horta). Un paisatge que cal mantenir per la nostra supervivència, tant cultural com ecològica. 
Us invite a llegir el poema, a veure el documental de sota i, si teniu una mica de temps lliure, a visitar l'exposició al Museu de les Ciències (al Jardí dels Vivers de València)

Olor mullada dels horts.
Fotografia de Vicent Adell (Alboraia, València)

Olor mullada dels horts, 
tendre sospir de la terra! 
La riera i el canyar 
es van dient amoretes. 
Les paraules que s'han dit 
el bon llebeig les oreja, 
i va apagant la remor 
en el silenci del vespre. 
Només vola aquell sospir 
de goig que feia la terra: 
olor mullada dels horts! 

La riera va cantant 
i besa l'herba del marge. 
Amorosa, la segueix 
l'ombra fina de les canyes. 
Amb la fosca de la nit 
les canyes han fet marrada: 
entre els caminets dels horts 
ploren la seva enyorança. 
El seu plor silenciós 
munta com una alenada: 
olor mullada dels horts! 

Canyes altes del camí 
deixeu que es faci de dia. 
Fugiran el grill encès 
i l'estrelleta que brilla. 
Damunt les aigües del mar 
s'obriran alba i gavines 
i el camí us demanarà 
si ara la riera us crida. 
La riera us corferí. 
Quin alè de melangia: 
olor mullada dels horts! 
(Del poemari L'ombra del lledoner

Tomàs Garcés "... i se l'identifica amb la poesia neopluralista espanyola de García Lorca o Alberti. Creia en l'eternitat de la poesia i la seva temàtica: el destí, la felicitat, la mort, el pas del temps, l'amor i la infantesa. Considerava que la poesia ha de ser pura en el sentit més estricte. La idea de puresa presideix també les seves contribucions com a crític a la premsa. En la seva poesia la crítica distingeix tres períodes: l'inicial de tipus neopluralista; el segon, de caire simbolista; i el tercer, en què reflexiona més sobre el propi art. És una poesia feta de realitats íntimes, quotidianes, on reelabora temes del cançoner popular."
Per llegir més 


dissabte, 3 de novembre del 2012

Una abraçada de l'Alguer

Gràcies a les xarxes socials arriben a casa nostra aires de l'Alguer.  Una preciosa cançó guanyadora del primer premi del festival de la cançó en llengua minoritària SUNS Minority Languages 2012.
Escolteu-la i mireu després el vídeo sobre la llengua que es parla a l'Alguer. Ben interessant.

Qui trista que es la tarda
CLAUDIA CRABUZZA E CLAUDIO GABRIEL SANNA - català de l'Alguer
Alguer, mare de gran falda,
de quant t'he deixada;
la mia genia hi és nada:
Qui triste que és la tarda

La veu dels carrarols;
lo so del campanil;
lo cel de mil colors,
fanen l'animo gentil.

Aqueix meu sentiment
Diventa malaltia
Allunt de la mia gent
No viv en armonia.

Als braços de l'Alguer
Jo tenc de tornar:
la gent del meu pais
jo vull tota abraçar!

Als braços de l'Alguer
Jo tenc de tornar:
la gent del meu pais
jo vull tota abraçar!

Alguer, mare de gran falda,
de quant t'he deixada;
la mia genia hi ès nada :
qui triste que ès la tarde.
Qui triste...