Una entrada breu per celebrar dilluns. Dues versions d'un mateix poema, i un text del poeta.
"Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar. QUELCOM MÉS QUE NO AIXÒ: la vocació mateixa. Nosaltres, per exemple, tenim ciselladors meravellosos emperò inútilment hem cercat el Poeta: aquest de més avall creu en Déu i no és místic, refusa un plebiscit perquè no s'acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en déus ni en plebiscits —ja s’acosta el Poeta—, però no és guerrer i tem el judicar dels homes renglerats per tal que són prudents. El Poeta serà, doncs, l'home entusiasta." D'Antologia, a escriptors.cat
Per llegir més de Joan Salvat Papasseit, aneu a MagPoesia
BLOC D'AJUDA PER ALS I LES ESTUDIANTS DE VALENCIÀ. en construcció
dilluns, 8 de desembre del 2014
dimarts, 2 de desembre del 2014
Dones que escriuen poesia: Teresa Pasqual
Després del silenci temporal d'aquest blog, reiniciem la publicació amb l'excusa de la presentació d'una nova editorial de poesia, Edicions del Buc, que s'estrena amb Teresa Pasqual i Begoña Mezquita.
Escriure:
la voluntat de ser
el clam
“Teresa Pascual treballa els versos com qui esmola el ganivet fins a aconseguirque tinguin un tall precís i ens siguin tan colpidors com els fets essencials de lavida. "
I què millor que reprendre també la sèrie de dones que escriuen poesia amb Teresa Pasqual. Aquesta vegada, a més, incorpore un text realitzat per Carla, alumna de 1r de Bat, a partir del poema de Teresa. Dones que escriuen!
Escriure:
la voluntat de ser
el clam
“Teresa Pascual treballa els versos com qui esmola el ganivet fins a aconseguirque tinguin un tall precís i ens siguin tan colpidors com els fets essencials de lavida. "
Una mateixa via
origen o destí,
anada o tornada.
Tan sols el que deixem
guarda la diferència.
Després de molts camins
caminats
em mira la llum i
crida.
Crida els noms
de tot el que he deixat
enrere.
Una mateixa via que una volta
caminàrem junts.
Tots junts lligats
discretament al nostre temps.
El que varem deixar
i el que agafem
fa del camí
la diferència entre el que ja no tornarà
i el que queda per vindre.
Serem pluja quan acabe el camí,
sobre els que ens estimaren plourà.
Cridarà la llum el nostre nom i
la via acabarà.
Aniré molt lentament a la llum que crida.
(Carla Morales, 1rBat)
Etiquetes de comentaris:
dones,
poesia de cada dia,
Teresa Pasqual
Subscriure's a:
Missatges (Atom)