Per veure el món.

Un mes després de començat el curs, tornem amb el blog. I tornem amb un invitat de llengües enllà, amb un text que crec que és l'ideal per inaugurar el curs. 
                                                                                     Ens veiem darrere els mots.


Una llengua és el lloc d´on es veu el Món i on
es tracen els límits del nostre pensar i sentir. Des de la meua
 llengua es veu el mar. Des de la meua llengua se sent la seua remor, 
com des de la d´altres se sentirà la del bosc o el silenci
del desert. Per això, la  veu del mar fou la del nostre neguit.

Uma língua é o lugar donde se vê o Mundo e em que

se traçam os limites do nosso pensar e sentir. Da minha

língua vê-se o mar. Da minha língua ouve-se o seu rumor,

como da de outros se ouvirá o da floresta ou o silêncio do

deserto. Por isso a voz do mar foi a da nossa inquietação.

Vérgílio Ferreira