Ens veiem darrere els mots.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjosi-3aNKlJH1Rs6uuTT77H3iQc-EhonVVJgL1hba4bIeQ1dSKcl_EJ3BVMQEOvvZpYXyQFVOLdWAjk1lq8_3ziMEBkwpM-UWDPBN3XWnBynEaIeK7KTRZWFQADcSKh2enA9uzCAoxiA9Q/s400/mar+blog.jpg)
Una llengua és el lloc d´on es veu el Món i on
es tracen els límits del nostre pensar i sentir. Des de la meua
llengua es veu el mar. Des de la meua llengua se sent la seua remor,
com des de la d´altres se sentirà la del bosc o el silenci
del desert. Per això, la veu del mar fou la del nostre neguit.
Uma língua é o lugar donde se vê o Mundo e em que
se traçam os limites do nosso pensar e sentir. Da minha
língua vê-se o mar. Da minha língua ouve-se o seu rumor,
como da de outros se ouvirá o da floresta ou o silêncio do
deserto. Por isso a voz do mar foi a da nossa inquietação.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada