Els vidres trencats de Francesc Mompó.

Hui entra per casa Francesc Mompó. Poeta i narrador que  fa de professor en un institut del poble.

 Té el costum de compartir  els seus poemes a través del blog, la qual cosa permet el diàleg i la interacció amb els i les lectores.

 Us presente -amb el seu permís, és clar- alguns dels  últims poemes publicats a la xarxa. Gaudiu.

M’HE PERMÉS TRENCAR ELS VIDRES

M’he permés trencar els vidres
de la finestra que dóna a la llar de les hores
per escarbotar amb tinta furtiva
el rebost dels teus secrets.
Aparte llibrells i flascons,
samarreta, setrill i pors,
fins que trobe entre els dies més íntims
aquelles llimes primaverals
que servaves en l’arbre dels somnis.
Em passege per la llar encesa
dels àtoms de la sang,
maride troncs i flames
en l’observació pura del foc.
Furte l’aigua i la sal
que hi havia a la lleixa més alta
dels prestatges de la pell
i em capbusse al gorg pregon
del misteri de les vocals.
M’he permés trencar els vidres,
ja sabràs perdonar-me.


Del poemari inèdit INSECTOSTOMIA

Jaume Bobet

XXXVII

No sent com les rantelles de la sang fan grafits als budells,

però patesc la coïssor a la matinada. Falsa absència.

L

Al cim de la llum s’enarbora l’adela australis bronzejant la crida
de la críptica explosió de l’alfabet. Sageta de foc.

.

Seguiu llegint escrits de Francesc Mompó al seu blog:

Uendos, Greixets i Maremortes