Els poemes que us presente pertany al seu llibre CAURE, premi Ausiàs March de Gandia 2011.
"L'espai és el desert,
la muntanya, una pedra,una mica de cactus, de matoll.
El temps és el capvespre:
uns núvols vermellosos,
l'aire molt net, la lluïsor.
L'horitzó des del cim
de la muntanya.
La casa és aquí."
Jo no camino
Jo no camino
Jo no camino.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.
Em camina tot el cel sobre l’esquena,
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.
Jo no sóc res.
Sóc la fulla,
l’ombra petita de la fulla,
la mica d’airet que fimbreja
dintre l’ombra petita de la fulla.
Sóc la fulla,
l’ombra petita de la fulla,
la mica d’airet que fimbreja
dintre l’ombra petita de la fulla.
Jo no camino.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.
Trobareu més informació i més poemes a
La poeta del mes
Daltabaix poètic
El blog efímer
2 comentaris:
I a més de poeta, de músic (crec que, usat en aquest sentit, el substantiu no té femení, però ara ho dubte...), Laia és una activista de la poesia, ha muntat una petita editorial i és una comunicadora i divulgadora de la poesia oral que captiva quan se la veu actuar. Aquest llibre que tries em pareix una delícia, i el poema 'Jo no camino', molt especialment. Gràcies, Anna. Una abraçada!
Gràcies a tu. Vaig estar dubtant del femení de músic... què hi farem! consultaré i corregiré. Pel que fa al llibre, també em sembla deliciós, i alguns del poemes m'agraden especialment. Una abraçada poètica de retorn.
Publica un comentari a l'entrada