Per comparar les diverses posicions i obertures, féu un "clic" a sobre les imatges per entrar a la pàgina del Laboratori de fonètica i reviseu totes les vocals.
 |
| la [i] |
 |
| [E] |
Després, féu les activitats 1 i 2 dels itineraris per l'aprenentatge
dilluns, 28 d’octubre del 2013
El vocalisme tònic.
Tot i que ja sembla molt treballat, encara en quart no ho veieu massa clar. Escolteu, per repassar, aquesta vídeo-classe dels Recursos per a l'aprenentatge la Universitat Politècnica de València
Per comparar les diverses posicions i obertures, féu un "clic" a sobre les imatges per entrar a la pàgina del Laboratori de fonètica i reviseu totes les vocals.
Per comparar les diverses posicions i obertures, féu un "clic" a sobre les imatges per entrar a la pàgina del Laboratori de fonètica i reviseu totes les vocals.
dimarts, 22 d’octubre del 2013
Els vidres trencats de Francesc Mompó.
Hui entra per casa Francesc Mompó. Poeta i narrador que fa de professor en un institut del poble.
M’HE PERMÉS TRENCAR ELS VIDRES
M’he permés trencar els vidres
de la finestra que dóna a la llar de les hores
per escarbotar amb tinta furtiva
el rebost dels teus secrets.
Aparte llibrells i flascons,
samarreta, setrill i pors,
fins que trobe entre els dies més íntims
aquelles llimes primaverals
que servaves en l’arbre dels somnis.
Em passege per la llar encesa
dels àtoms de la sang,
maride troncs i flames
en l’observació pura del foc.
Furte l’aigua i la sal
que hi havia a la lleixa més alta
dels prestatges de la pell
i em capbusse al gorg pregon
del misteri de les vocals.
M’he permés trencar els vidres,
ja sabràs perdonar-me.
Del poemari inèdit INSECTOSTOMIA
L
Al cim de la llum s’enarbora l’adela australis bronzejant la crida
de la críptica explosió de l’alfabet. Sageta de foc.
Té el costum de compartir els seus poemes a través del blog, la qual cosa permet el diàleg i la interacció amb els i les lectores.
Us presente -amb el seu permís, és clar- alguns dels últims poemes publicats a la xarxa. Gaudiu.
M’HE PERMÉS TRENCAR ELS VIDRES
M’he permés trencar els vidres
de la finestra que dóna a la llar de les hores
per escarbotar amb tinta furtiva
el rebost dels teus secrets.
Aparte llibrells i flascons,
samarreta, setrill i pors,
fins que trobe entre els dies més íntims
aquelles llimes primaverals
que servaves en l’arbre dels somnis.
Em passege per la llar encesa
dels àtoms de la sang,
maride troncs i flames
en l’observació pura del foc.
Furte l’aigua i la sal
que hi havia a la lleixa més alta
dels prestatges de la pell
i em capbusse al gorg pregon
del misteri de les vocals.
M’he permés trencar els vidres,
ja sabràs perdonar-me.
Del poemari inèdit INSECTOSTOMIA
 |
| Jaume Bobet |
XXXVII
No sent
com les rantelles de la sang fan grafits als budells,
però
patesc la coïssor a la matinada. Falsa absència.
L
Al cim de la llum s’enarbora l’adela australis bronzejant la crida
de la críptica explosió de l’alfabet. Sageta de foc.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Dones que escriuen poesia: Laia Noguera
Laia Noguera i Clofent (Calella, 4 de març de 1983)] és filòloga, poeta i música. Podeu trobar informació sobre ella burxant per la xarxa. o llegint el seu blog, El blog efímer de la Laia Noguera, cosa que us recomane.
Els poemes que us presente pertany al seu llibre CAURE, premi Ausiàs March de Gandia 2011.
"L'espai és el desert,
la muntanya, una pedra,
una mica de cactus, de matoll.
El temps és el capvespre:
uns núvols vermellosos,
l'aire molt net, la lluïsor.
L'horitzó des del cim
de la muntanya.
La casa és aquí."
Jo no camino
Jo no camino
Trobareu més informació i més poemes a
La poeta del mes
Daltabaix poètic
El blog efímer
Els poemes que us presente pertany al seu llibre CAURE, premi Ausiàs March de Gandia 2011.
"L'espai és el desert,
la muntanya, una pedra,una mica de cactus, de matoll.
El temps és el capvespre:
uns núvols vermellosos,
l'aire molt net, la lluïsor.
L'horitzó des del cim
de la muntanya.
La casa és aquí."
Jo no camino
Jo no camino
Jo no camino.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.
Em camina tot el cel sobre l’esquena,
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.
Jo no sóc res.
Sóc la fulla,
l’ombra petita de la fulla,
la mica d’airet que fimbreja
dintre l’ombra petita de la fulla.
Sóc la fulla,
l’ombra petita de la fulla,
la mica d’airet que fimbreja
dintre l’ombra petita de la fulla.
Jo no camino.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.
Trobareu més informació i més poemes a
La poeta del mes
Daltabaix poètic
El blog efímer
dijous, 10 d’octubre del 2013
Els textos expositius.
Hem fet un "avançament ràpid" del llibre de text. Dels textos orals preparats (tema 1) als textos expositius (tema 9).
és una qüestió de coherència didàctica: la majoria dels textos orals preparats que estem treballant són conferències o exposicions de temes acadèmics. Sobre eixes exposicions, heu d'elaborar un comentari. Al remat, textos expositius.
Ací us deixe una presentació que m'ha semblat escaient per completar els conceptes de hui d'una manera ben visual.
També podeu anar a l'enllaç de sota, que ho explica d'una manera prou resumida i clara.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/insmontserratroig/pautes-d-expressio-escrita-eso/text-expositiu
és una qüestió de coherència didàctica: la majoria dels textos orals preparats que estem treballant són conferències o exposicions de temes acadèmics. Sobre eixes exposicions, heu d'elaborar un comentari. Al remat, textos expositius.
Ací us deixe una presentació que m'ha semblat escaient per completar els conceptes de hui d'una manera ben visual.
També podeu anar a l'enllaç de sota, que ho explica d'una manera prou resumida i clara.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/insmontserratroig/pautes-d-expressio-escrita-eso/text-expositiu
dissabte, 5 d’octubre del 2013
L'exposició oral
Ací teniu tres propostes de conferència o exposicions orals.
Mireu-les, escolteu-les i parlem a classe.
Mireu-les, escolteu-les i parlem a classe.
Haikú d'octubre
 |
| Lluna, de Carles Duarte Montserrat |
Lluna d'octubre:
filagarses lletoses
s'alcen de l'aigua
Hattori Ransetsu (1654-1707)
(trad, Miquel Desclot, Per tot coixí les herbes)
divendres, 4 d’octubre del 2013
Per veure el món.
Un mes després de començat el curs, tornem amb el blog. I tornem amb un invitat de llengües enllà, amb un text que crec que és l'ideal per inaugurar el curs.
Ens veiem darrere els mots.
Una llengua és el lloc d´on es veu el Món i on
es tracen els límits del nostre pensar i sentir. Des de la meua
llengua es veu el mar. Des de la meua llengua se sent la seua remor,
com des de la d´altres se sentirà la del bosc o el silenci
del desert. Per això, la veu del mar fou la del nostre neguit.
Vérgílio Ferreira
Ens veiem darrere els mots.
Una llengua és el lloc d´on es veu el Món i on
es tracen els límits del nostre pensar i sentir. Des de la meua
llengua es veu el mar. Des de la meua llengua se sent la seua remor,
com des de la d´altres se sentirà la del bosc o el silenci
del desert. Per això, la veu del mar fou la del nostre neguit.
Uma língua é o lugar donde se vê o Mundo e em que
se traçam os limites do nosso pensar e sentir. Da minha
língua vê-se o mar. Da minha língua ouve-se o seu rumor,
como da de outros se ouvirá o da floresta ou o silêncio do
deserto. Por isso a voz do mar foi a da nossa inquietação.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)