Penyora d'amor

Una entrada breu per celebrar dilluns. Dues versions d'un mateix poema, i un text del poeta.


"Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar. QUELCOM MÉS QUE NO AIXÒ: la vocació mateixa. Nosaltres, per exemple, tenim ciselladors meravellosos emperò inútilment hem cercat el Poeta: aquest de més avall creu en Déu i no és místic, refusa un plebiscit perquè no s'acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en déus ni en plebiscits —ja s’acosta el Poeta—, però no és guerrer i tem el judicar dels homes renglerats per tal que són prudents. El Poeta serà, doncs, l'home entusiasta." D'Antologia, a escriptors.cat



Per llegir més de Joan Salvat Papasseit, aneu a MagPoesia

Dones que escriuen poesia: Teresa Pasqual

Després del silenci temporal d'aquest blog, reiniciem la publicació amb l'excusa de la presentació  d'una nova editorial de poesia, Edicions del Buc, que s'estrena amb Teresa Pasqual i Begoña Mezquita.

I què millor que reprendre també la sèrie de  dones que escriuen poesia amb Teresa Pasqual. Aquesta vegada, a més, incorpore un text realitzat per Carla, alumna de 1r de Bat, a partir del poema de Teresa. Dones que escriuen!

Escriure:
la voluntat de ser
el clam

“Teresa Pascual treballa els versos com qui esmola el ganivet fins a aconseguirque tinguin un tall precís i ens siguin tan colpidors com els fets essencials de lavida. "

 (Ricard Garcia, sobre València Nord)

Una mateixa via

origen o destí,

anada o tornada.

Tan sols el que deixem

guarda la diferència.

Després de molts camins 

caminats

em mira la llum i 

crida. 

Crida els noms

de tot el que he deixat 

enrere. 

Una mateixa via que una volta 

caminàrem junts.

Tots junts lligats 

discretament al nostre temps. 

El que varem deixar 

i el que agafem 

fa del camí

la diferència entre el que ja no tornarà 

i el que queda per vindre. 

Serem pluja quan acabe el camí, 

sobre els que ens estimaren plourà.

Cridarà la llum el nostre nom i 

la via acabarà. 

Aniré molt lentament a la llum que crida.

(Carla Morales, 1rBat)

Tot passejant Estellés

Taller de doblatge

Moment de memòries. La rosa de paper.

Taller de doblatge

Tot i que una mica tard, ací teniu les imatges promeses del taller.

ACÍ EM PARIREN I ACÍ ESTIC.

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses, 
ací les cante, ací les dic.

Watashi wa koko deumane, watashi wa koko ni iruta,
Ací treballe i done besos. 
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites. 
Deu veritats i quatre mites.

Watashi wa koko deumane, watashi wa koko ni iruta,

pobre de béns i ric de dies, 
pobre de versos, d'afanys ric.

Cante l'amor i les parelles 
que viuen, beuen i se'n van. 
Cante un amor de contraban.

Cante l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
 tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.