I què millor que reprendre també la sèrie de dones que escriuen poesia amb Teresa Pasqual. Aquesta vegada, a més, incorpore un text realitzat per Carla, alumna de 1r de Bat, a partir del poema de Teresa. Dones que escriuen!
Escriure:
la voluntat de ser
el clam
“Teresa Pascual treballa els versos com qui esmola el ganivet fins a aconseguirque tinguin un tall precís i ens siguin tan colpidors com els fets essencials de lavida. "
Una mateixa via
origen o destí,
anada o tornada.
Tan sols el que deixem
guarda la diferència.
Després de molts camins
caminats
em mira la llum i
crida.
Crida els noms
de tot el que he deixat
enrere.
Una mateixa via que una volta
caminàrem junts.
Tots junts lligats
discretament al nostre temps.
El que varem deixar
i el que agafem
fa del camí
la diferència entre el que ja no tornarà
i el que queda per vindre.
Serem pluja quan acabe el camí,
sobre els que ens estimaren plourà.
Cridarà la llum el nostre nom i
la via acabarà.
Aniré molt lentament a la llum que crida.
(Carla Morales, 1rBat)
1 comentari:
gràcies Anna
Publica un comentari a l'entrada