Cinema en valencià

Dimecres 16 de novembre  marxem al cinema  dins la campanya Cinema en valencià  posada en marxa per  l’Oficina de Promoció del Valencià de Burjassot i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

És una oportunit gairebé única de anar al cine per veure pel.lícules d'actualitat -recordeu que Pa negre, per exemple, ha guanyat diversos premis de cinema i és la pel.lícula que representarà l'Acadèmia de cinema  als Òscars.

Totes les sessions són gratuïtes i  tenen  lloc al Centre Cultural Tívoli, els dimecres, a les 20 hores. L'entrada es pot recollir a la taquilla del Tívoli a partir de les 19 hores.


Pa negre: 16 de novembre.
The Road : 23 de novembre (VOS) '
El discurs del rei (VOS). 30 de novembre.

Montserrat Roig: in memoriam.

Una vegada més, Victor Pàmies ens convida a retre un homenatge simultani  des de la  "catosfera" una gran escriptora, Montserrat Roig, morta ara fa 20 anys. I sembla un tòpic, però... com passa els temps!

De la seua obra ja hi ha de veus crítiques i ben sabudes que n'han parlat, també els diversos premis que va guanyar. A mi, dues novel.les em van agradar especialment, Ramona, adéu  -tot un clàssic, ja- i l'hora violeta. 

Hui, per recordar-la, us propose un fragment breu d'un dels seus contes breus, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

"Però sóc aquí per pregar-te, ara que m'he mort, que resis una mica per a la salvació de la meva ànima. No sé si es pot dir que al llarg de la meva vida he comès algun pecat greu, però, si de cas, no voldria presentar-me allà dalt sense ningú que m'ajudi aquí baix. També voldria estar una estona xerrant amb tu, perquè em temo que aviat faré malves del tot; has estat com una germana i, veuràs, allà dalt no sé ben bé el que m'espera." 

Jornades de Burjassot Violència de gènere i família

L'Ajuntament de Burjassot ens ha fet arribar la convocatòria d'unes JORNADES DE PORTES OBERTES: "VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMÍLIA",  oferides per els/les educadores de SEAFI (Servei d'Atenció a la Família i la Infància) els DIMARTS a partir de les  18 hores al  CENTRE SOCIAL MUNICIPAL ISAAC PERAL:
-  8 de novembre: "Prevenció de la violència de gènere entre adolescents: el rol de gènere"
- 15 de novembre: Conflictes amb adolescents: prevenció de la violència.
- 22 de novembre: Com afecta la violència de gènere als membres de la família.
Són unes jornades gratuïtes i interessants. Us hi apunteu?

Per tots Sants, les olives a les mans.

Abans que la festa anglosaxona de Halloween s'instal.lara  entre els nostres costums i canviaren les dites com  

Per Tots sants,   
els camps verds      

i els cims blancs. 

pel "truco o trato" -algú sap què vol dir-  l'1 de novembre es celebrava la festa deTots Sants una de les més antigues en el món cristià.    A  primeries del segle VII  el Papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma ( el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter) el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtins,  disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts (costum de visitar als difunts és d'origen romà). Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, que en molts llocs reben el nom de panellets.

.  
Si voleu saber més coses dels costums del dia de Tots Sants, podeu visitar aquesta pàgina:  trobareu informació, la recepta dels panellets i alguna cançó popular.

UN DIA QUALSEVOL. Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

 Tard, quasi un mes després d'iniciat el curs, però en marxa.
El departament de valencià us desitja un bon curs, que estimeu la nostra llengua, que la useu el més feliçment possible, que la disfruteu, que la defenseu sempre.Us deixe un bell vell poema, una versió actual feta per Carles Duarte.


Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)

Hui fa cents anys del naixement de Manuel Sanchís Guarner.

I com hem fet amb Enric Valor i Estellés, el felicitem des d'ací. I el recordem, el nostre homenatge. "Sólo la Universitat recuerda hoy a Sanchis Guarner en el centenario de su nacimiento" diu hui la premsa. No, no és la Universitat l'única en recordar-lo. És cert que sense tant de ressó mediàtic, per a molts de nosaltres, persones que estimem la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua, Sanchis Guarner fou -és-, junt a l'Estellés, l'Enric Valor i Joan Fuster,  pilar bàsic en la construcció  -necessària, després de molts anys- d'aquesta identitat "cultural". Tots quatre, des de la poesia, la narrativa, l'assaig i la investigació forniren el corpus  a partir del qual noves generacions començaren -començàrem-  a treballar.  

És considerat, per molts, l’iniciador de la Filologia moderna al País Valencià.  Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.  Va publicar, també, Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983), La ciutat de València (1972) i Aproximació a la història de la llengua catalana (1980), entre molts d'altres. Al mateix temps col·labora en el Diccionari català-valencià-balear i en la Història del País Valencià. L'any 1974 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"Vares ser la veu d'un poble, professor Sanchis Guarner."

Sanchis Guarner a la Viquipèdia
Notícia al diari Levante
Xarxa Lluís Vives, sobre la tasca cívica de Sanchís Guarner  (3-8-2011)
La paraula vola

II Diada d'Estellés.

4 de setembre de 2011: Felicitats!

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta...

Així comença una de les biografies d'Estellés (escriptors.cat) que podeu trobar a la xarxa. I podeu seguir buscant i trobareu moltes més. Us contaran com fou la seua vida, totes les obres , tots els llibres que va publicar i els  que es quedaren alçats als calaixos de casa seua i després trobà la família.

Però hui celebrem de manera comuna el seu naixement. A una convocatòria de Josep Lozano un bon grapat de persones i entitats li dediquem aquests dies un bon homenatge. Per segon any, com una consigna de paper. Ens reunim a sopar, a fer festa, o quedem en la xarxa per parlar d'ell, llegir els seus poemes, cantar-los i continuar emocionat-nos amb la seua poesia.

 

Jo  us propose hui una revisió dels videòlits que feren els vostres companys i companues de 2n de Bat el curs 2009-2010, gràcies als quals podem aportar hui els nostre especial homenatge.




La rosa de paper