dimarts, 1 de novembre del 2011

Per tots Sants, les olives a les mans.


Abans que la festa anglosaxona de Halloween s'instal.lara  entre els nostres costums i canviaren les dites com  
Per Tots sants,   
els camps verds      
i els cims blancs. 

pel "truco o trato" -algú sap què vol dir-  l'1 de novembre es celebrava la festa deTots Sants una de les més antigues en el món cristià.    A  primeries del segle VII  el Papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma ( el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter) el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtins,  disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts (costum de visitar als difunts és d'origen romà). Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, que en molts llocs reben el nom de panellets.
.  
Si voleu saber més coses dels costums del dia de Tots Sants, podeu visitar aquesta pàgina:  trobareu informació, la recepta dels panellets i alguna cançó popular.
UN DIA QUALSEVOL. Miquel Martí i Pol
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.