"Escriu, balla, cuina, cus, viatja, somia, blogueja, estudia i treballa com a professora de secundària(...) Ha publicat El mateix silenci (1995), Raïm de vent (1996), Cendres volades (2000) i El cercle de les ànimes (2005). Actualment viu a Vilanova i la Geltrú i dóna forma a un nou poemari mentre comença a treballar en un projecte de narrativa.Us deixe un parell de poemes, el primer tret de l'antologia de poesia valenciana actual Tibar l'arc . El segon (un fragment, només) del bloc d'Ernest Ferrés.
Gaudiu-los!
V
"yo tuve el placer de arder, es decir,
de llenar mi destino"
Si alguna vegada perds la teua fe en misabràs que hem arribat al final del camí, al final d'aquest buit.
Dibuixaria un mapa mut i em perdria pels carrers de Babilònia
a la recerca d'una planta màgica que em cure les ferides de la incredulitat.
Les dones no ploren però jo ja he jugat la meua vida
a una sola carta que encara no he gosat destapar.
[El cercle de les ànimes]
"Els amors no són mai impossibles.
Impossible és el càntic africà de les sirenes,
criatures de mística llàgrima i mítica llegenda
que animen la dansa insomne i les albades de sal.
Impossibles són les llunes de Júpiter al voltant del coll de la Princesa
Dormida.
Impossible respirar l’absència cristal·lina de les teues paraules.
Però els amors no són mai impossibles.
..."
Continua llegint a La República Poètica de l'Ernest Farrés. A més, hi ha més poemes de l'autora a
Daltabaix poètic
Blog personal: Casa amb jardí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada