Dels dels sons
Hauria pogut tenir
una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels segles dels segles
els encants
d'una filla com cal
però estimo massa
la meva petita i pobra llibertat
i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi respirar
l'aire que em plau
hauria pogut tenir una d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu cos
i la tebior dels teus llavis
i el calfred de les teves mans
color de mel
i malgrat tota la comoditat
que em profetitzen
vells assenyats
sé del cert
que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
aquesta petita lluita
sense ni crits ni plors
i aquesta espurna
de rebel·lia
a la punta de la sang.
(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 15-16).
Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1965 guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Plany a quatre veus i com a poeta ha publicat les obres Poemes (1967), Dels dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). Té poemes traduïts al portuguès, al francès, al castellà i al rus i obra dispersa en antologies poètiques com Antología poética de la lengua catalana (puesta en versos castellanos) (1965) o Poesia Catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència (1969). -Tret d'Escriptors.cat-
dimecres, 30 de març del 2011
dijous, 24 de març del 2011
Dones que escriuen: Anna Aguilar-Amat
Sobre la poesia: La poesia és un art infinit que es fa per tal de superar les limitacions del llenguatge i del pensament convencional i consensuat . (...) Jo diria que és l'art de la combinatòria i el reciclatge: l'habilitat de relacionar coses que existeixen per separat i que juntes formen molt més que dos.(...)
de
Podeu visitar la pàgina de l'autora su cliqueu ací i trobar la seua biografia al corpus literari de Joan Ducros.
A Barcelona review hi trobareu més poemes. Més informació de l'ultim llibre publicat, a La república Poètica
de
DIRAN
A la manera de Maram al-Masri
Diran que tu m’estimes només
perquè et dono el meu llit i
també les estances del meu cor.
Però jo sé que m’estimes perquè
allà endins, res no és teu, res meu.
Diran que jo t’estimo només
perquè tinc por de la soledat,
però tu saps que són molts els ocells
que visiten els meus dies
i marxen plorant
perquè t’escullo a tu.
Diran que tu m’estimes només
pels luxes que trobes en la meva
companyia, però jo sé com
et criden les cireres de bosc
des del fons del jardí,
vermelles com rubís,
demanant que les miris i les toquis.
Diran que tu i jo som diferents en tot,
mentre els nens que érem
juguen a la xarranca,
s’amaguen rere roques de suro,
fan rius de paper de plata
en un pessebre,
llancen pedres planes que boten damunt l’aigua
...
i riuen.
Podeu visitar la pàgina de l'autora su cliqueu ací i trobar la seua biografia al corpus literari de Joan Ducros.
A Barcelona review hi trobareu més poemes. Més informació de l'ultim llibre publicat, a La república Poètica
dilluns, 21 de març del 2011
Dia mundial de la poesia
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
 |
| Imatge trobada al bloc creure en el demà |
HE HERETAT L'ESPERANÇA
He heretat l'esperança del avis
i la paciència dels pares.I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Martí i Pol, Miquel. Obra poètica/1. 1948-1971
dijous, 10 de març del 2011
Dones que escriuen: Anna Montero
BUSQUE PARAULES
busque paraules per dir
la teua absència,
aquest estiu que un vent sense nom crema.
busque paraules i et dic infinita,
infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle
i en llum que la nit amaga.
busque paraules per dir el teu cos,
cristalls de llum
al fons d´una argila sense final.
busque paraules per dir-te i el temps
calla i és el buit del teu pas
murmuri o penombra.
i creix el nom de la tristesa
al llindar d´una tardor
que estranyament apunta.
"És possible que ja haja dit tot el que havia de dir". Amb aquestes paraules s'bri l'entrevista que publica hui el Quadern (El País), on ens explica algunes coses del seu últim poemari : Telarinyes és el llibre que més s'acosta al que jo volia expressar". Així, de la manera d'escriure poesia, diu
"Em passa molt que em vénen al cap versos solts. I, és curiós, cada vegada se m'esborren menys. Continue funcionant per amalgama:elements visuals, poètics o de l'experiència em porten d'un poema a l'altre"
Per alguna raó, potser per algunes de les paraules que hi diu, el nostre homenatge des d'ací.
Anna Montero (València, 1954):Professora, poeta i traductora . Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna (Ed. Víctor Orenga, 1983), Arbres de l’exili (Gregal, 1988), Traç 45 (Plaqueta, 1990), La meitat fosca (Edicions Alfons el Magnànim, 1994), Com si tornés d’enlloc (Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).
.Podeu continuar buscant i trobant poemes d'Anna Montero als diversos enllaços:
Quadern El Pais: article a propòsit de la publicació del llibre Telarinyes
terra i foc
poemes a Daltabaix poètic
a Poesia catalana d'ahir i de hui
a Barcelona review
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/anna-montero
busque paraules per dir la teua absència,
aquest estiu que un vent sense nom crema.
busque paraules i et dic infinita,
infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle
i en llum que la nit amaga.
busque paraules per dir el teu cos,
cristalls de llum
al fons d´una argila sense final.
busque paraules per dir-te i el temps
calla i és el buit del teu pas
murmuri o penombra.
busque paraules i et dic flama i terra,
vent i lluna, dic aire i amor dic.
i dic l´aigua antiga del teu somriure.
busque paraules per dir-te vent i lluna, dic aire i amor dic.
i dic l´aigua antiga del teu somriure.
i creix el nom de la tristesa
al llindar d´una tardor
que estranyament apunta.
"És possible que ja haja dit tot el que havia de dir". Amb aquestes paraules s'bri l'entrevista que publica hui el Quadern (El País), on ens explica algunes coses del seu últim poemari : Telarinyes és el llibre que més s'acosta al que jo volia expressar". Així, de la manera d'escriure poesia, diu
"Em passa molt que em vénen al cap versos solts. I, és curiós, cada vegada se m'esborren menys. Continue funcionant per amalgama:elements visuals, poètics o de l'experiència em porten d'un poema a l'altre"
Per alguna raó, potser per algunes de les paraules que hi diu, el nostre homenatge des d'ací.
Anna Montero (València, 1954):Professora, poeta i traductora . Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna (Ed. Víctor Orenga, 1983), Arbres de l’exili (Gregal, 1988), Traç 45 (Plaqueta, 1990), La meitat fosca (Edicions Alfons el Magnànim, 1994), Com si tornés d’enlloc (Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).
 |
| Anna Montero i Isabel Clara Simó, premisliteraris Ciutat de Gandia 2010 |
Quadern El Pais: article a propòsit de la publicació del llibre Telarinyes
terra i foc
poemes a Daltabaix poètic
a Poesia catalana d'ahir i de hui
a Barcelona review
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/anna-montero
Homenatge a María-Mercè Marçal Empuries 1998 ISBN84-7596-625-X
divendres, 25 de febrer del 2011
Amb l'Isidre Crespo
Ahir vingué Isidre Crespo al nostre institut a fer una xerrada a 2n de Bat.sobre Joan Fuster.De la llarga trajectòria professional del mestre,- professor jubilat de secundària, escriptor de llibres de text, treballador incansable per la nostra llengua i la nostra cultura...- destaquen els seus treballs d'investigació sobre Fuster, recollits en diversos llibres, com ara RAONS I PARAULES, De Fuster a Pla amb camí de tornada, Aforismes de J.Fuster(pròleg i propostes didàctiques)..
Vull remarcar, però, l'aspecte personal, didàctic, de l'Isidre, pel que fa a la transmissió dels coneixements i la generositat amb què ho fa. A propòsit d'ell, Enric Sòria va dir:"(...) Isidre Crespo, qualsevol dia, ens redimirà a Fuster via emocional, rescatant escrits que mostren la seua gran afecció a la música que esdevé argamassa configuradora i aglutinadora en la construcció de les identitats nacionals". I diu bé. Quan Isidre parla de Fuster des de la seua admiració i estima, des del profund coneixent, es converteix ell mateix en objecte d'estimació. Parla, conta, a vegades fins i tot no sabem ben bé qui és qui. Quan diu Fuster i quan diu Isidre Crespo
.Tot plegat, el temps passà volant. Acabà gairebé com havia començat, llegint uns versos propis dedicats a la mort de Fuster. I, de nou, ens emocionà.
Per acabar, un petit fragment de "13 consells per la vida"
No plores perquè alguna cosa s'acabà, sinó somriu perquè va succeir."
Ai, els pessimistes! Sempre amb el rotllo que "Cualquiera tiempo pasado fue mejor". Un mínim de sentit comú ens fa veure, si no volen jugar a ser cecs, que cada segle les persones, en el seu conjunt, vivim millor. Cada època ens regala noves possibilitats de ser feliços i d'alleugerir les penalitats pròpies de l'aventura humana. Tampoc és tan difícil apanyar-se-les per trobar la medecina en cada moment que el mal pressiona.
Ser estudiant "fou" bonic, però ser mestre ho és més. Ser fill és preciós (per als pares), però ser pare és inigualable: I ser avi... que te'n podria dir jo?
dilluns, 21 de febrer del 2011
21 de febrer: Dia Internacional de les Llengües Maternes.
Hui és el Dia Internacional de les llengües maternes.
L'any 1999, la UNESCO va establir el 21 de febrer de cada any com a Dia Internacional de les llengües maternes. Recorda els estudiants morts el 1952 en defensa del bangla, llengua dels bengalís.
Es va instaurar en un intent de protegir les sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural.Es reconeix, així, el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer element constituent de la identitat cultural.
En el món van arribar a existir entre 7.000 i 8.000 idiomes diferents. Hui, les llengües estan "de capa caiguda" i els lingüistes s'enfronten a la urgència de poder-les documentar totes per a la posteritat. Segons estimacions recents, la majoria de les 6.000 llengües que es parlen actualment arreu del món compten amb molts pocs parlants. La meitat en té menys de 10.000 i una quarta part del total menys de 1.000 parlants.
Es va instaurar en un intent de protegir les sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural.Es reconeix, així, el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer element constituent de la identitat cultural.
En el món van arribar a existir entre 7.000 i 8.000 idiomes diferents. Hui, les llengües estan "de capa caiguda" i els lingüistes s'enfronten a la urgència de poder-les documentar totes per a la posteritat. Segons estimacions recents, la majoria de les 6.000 llengües que es parlen actualment arreu del món compten amb molts pocs parlants. La meitat en té menys de 10.000 i una quarta part del total menys de 1.000 parlants.
La nostra llengua, que tant estimem, necessita una ferm suport, tant a nivell institucional com a nivell privat. Cadascun de nosaltres hem de ser coneixedors del nostre paper en la salut lingüística del valencià.
Declaració Drets Humans
dilluns, 7 de febrer del 2011
Dones que escriuen: Marta Pessarrodona
1941).
PMarta Pessarrodona i Artigues (1941) poetessa i crítica literària. Diuen els crítics que la seva poesia és realista, sense massa artifici, i sovint sembla nàixer del record, però amb compromís feminista. Escriu articles a Avui i El Temps, i últimanent ha publicat L'exili violeta, un assaig al voltant de l'exili de les dones artístes quan va acabar la guerra civil. Si cliqueu ACÍ podeu veure el video de la presentació del llibre.
El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia. Antologia. Editorial Meteora 2007
PER MARIA ANTÒNIA, CATERINA I CLEMENTINA I TANTES -NO MOLTES-D’ALTRES
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.
PMarta Pessarrodona i Artigues (1941) poetessa i crítica literària. Diuen els crítics que la seva poesia és realista, sense massa artifici, i sovint sembla nàixer del record, però amb compromís feminista. Escriu articles a Avui i El Temps, i últimanent ha publicat L'exili violeta, un assaig al voltant de l'exili de les dones artístes quan va acabar la guerra civil. Si cliqueu ACÍ podeu veure el video de la presentació del llibre.Ací us deixe un parell dels seus poemes.
Coses que m’estimo
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.
El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia. Antologia. Editorial Meteora 2007
PER MARIA ANTÒNIA, CATERINA I CLEMENTINA I TANTES -NO MOLTES-D’ALTRES
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.
Sabia que vosaltres sabíeu
molt més del que vau escriure;
que vau ser més agosarades
que la valentia que us calia.
Sabia que hi havia,
rere tants frens, tantes traves,
tantes portes doctes i tancades,
una deu on apaivagar set i gana.
Sabia que teníeu bocins del tot
(ho he sabut gairebé sempre,
més enllà de silencis burletes)
que m’estalviaven mots de massa.
Sabia que calia cercar-vos
(furgar per edicions no gens assequibles)
llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,
precedents de la nostra mala vida.
Per saber més, seguiu aquests enllaços:
Marta Pessarrodona LletrA
Fragment l'altre exili, narrativa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)