Ha mort Benetetti!

Descansa en pau.

TALANTES
Un hombre
alegre
es uno más
en el coro
de hombre
alegres

un hombre
triste
no se parece
a ningún otro
hombre
triste
Pagina de poesies de Benedetti: http://www.sololiteratura.com/ben/benedettiprincipal.htm
Especial a la mort del poeta de El País. Interessant.

Cadena de poesia por Benedetti.

Vosaltres direu què fa Benedetti al bloc de valencià. Ha arribat al correu una proposta que no podem deixar de banda. Sembla que Benedetti s'ha posat malalt i que una amiga ha proposat des del bloc de Saramago fer una cadena de poesia per la seua salud. I ací estem, amb un gran poeta, formant part de la cadena, "rodeando" Benedetti.

El mail que circula diu senzillament:
"Mario Benedetti está pasando horas malas. Hemos pensado que podíamos ponernos a leer sus poemas por todo el mundo y así ayudarlo en este momento. Un poema, por si no tenéis algún libro suyo a mano. Y por si queréis pasarlo a otros amigos.

HASTA MAÑANA
Voy a cerrar los ojos en voz baja voy a meterme a tientas en

el sueño.

En este instante el odio no trabaja

para la muerte, que es su pobre dueño la voluntad suspende

su latidoy yo me siento lejos, tan pequeño que a Dios invoco,

pero no le pido nada, con tal de

compartir apenas este universo que hemos conseguido por las

malas y a veces por las buenas.

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo que este mundo de

muerte

a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:

me duermo débil, sueño que soy fuerte, pero el futuro

aguarda. Es

un abismo.

No me lo digan cuando me despierte.

Per continuar, podeu picar ací (un millón de amigos) o al quadern de José Saramago

Selectivitat!!!

A una setmana d'acabar les classes, una petita nota d'humor que he trobat al bloc Tota pedra fa paret

Trencaclosques al Federica.

El dia 29 d'abril, després de la vaga i per continuar amb les activitats del dia del llibre, el grup Trencaclosques va ser al nostre Centre. L'activitat va ser organitzada pel programa PROA i el nostre departament i va comptar amb el recolzament econòmic de l'AMPA.

Un altre tema, per favor!

No a Nespresso (De la revista digital PICA'M)
16 abril de 2009 a Medi Ambient, vida

per Martí R. Electrique

Fa dies que li pegue voltes a una qüestió completament intranscendent i absurda, però que em serveix per deixar de banda la feina i els detalls de RasoirHouse: he de comprar-me una cafetera Nespresso?
A priori podria semblar que el fet de tindre una Nespresso a casa és una necessitat vital: les anuncia George Clooney, són boniques i esnobs i, sobretot, fan bon café.
Però si no la vaig comprar en el seu moment (i ja avance que tampoc ho faré ara) és perquè la llista d’objeccions que faig a este sistema de Nestlé és més llarga que la dels pros. I de bon tros.
En general, el sistema d’esta mena de cafeteres no només és antieconòmic: el preu de la màquina és massa car i el sistema de càpsules incompatibles amb altres marques t’obliga a estar lligat a Nestlé mentre tingues la cafetera i a consumir només el seu café (entre 0,33 i 0,37 euros per càpsula), sinó terriblement insostenible: genera gran quantitat de residus que no són ni reciclables ni retornables allà on no se’n produïen abans.
Però per si no hi haguera prou amb els inconvenients econòmics i mediambientals que planteja Nespresso i el fet que Nestlé no és precisament una multinacional compromesa (per no dir directament que explota els treballadors i els territoris allà on produeix el café), les maleïdes càpsules només es poden comprar a dos o tres botigues i no es distribueixen als supermercats, la qual cosa, a més de resultar incòmoda, obliga el client a gastar-se els quartos comprant-les per Internet.
Entenc que molts es puguen sorprendre, ja que no és propi d’una persona com jo renunciar a alguna cosa només perquè és cara, insostenible, esnob i incòmoda, qualitats que ben bé fan que qualsevol producte em resulte irresistible, però, i ja ho sent, la Nespresso no.

El vídeo mostra com un jove de braços atractius reompli les càpsules. Cutre, cutre, cutre.

R. Electrique és l’autor de Busca qui t’ha pegat

Castellanisme radical. Comentari 2n Bat

Fa uns quants dies que TV3 emet una sèrie d’anuncis de la Generalitat Valenciana, que sembla que tenen la intenció de promocionar el turisme i estimular que les persones que resideixen a Catalunya viatgen a terres valencianes. Es tracta, per tant, d’una campanya publicitària, que es paga amb uns diners que són públics, i que —per això mateix— hauria d’estar encaminada a assolir la màxima eficàcia.

No cal ser un gran publicista per a saber que una de les normes bàsiques de la publicitat efectiva és acostar, tant com siga possible, el producte al consumidor. Si fem una ullada a l’oferta televisiva en català i en castellà, podrem constatar que hi ha moltes més emissores que emeten en aquesta segona llengua. Això vol dir que, molt probablement, una gran quantitat dels televidents de TV3 trien aquesta cadena precisament perquè emet en català. Això, unit al fet que la llengua d’aquesta cadena és precisament el català, fa pensar que la millor manera d’acostar el producte a aquesta clientela seria presentar-lo en la llengua del canal de TV que han seleccionat.

I això és completament independent de si la llengua de TV3 és la mateixa que la de Canal 9 o no. El Govern basc, per exemple, s’anuncia en català a TV3, i ningú no diu que l’èuscar i el català siguen la mateixa llengua. Es tracta només de pragmatisme, o si ho voleu, de fer un ús efectiu i racional dels diners públics, per obtenir-ne tot el rendiment que puguen donar.

En comptes d’això, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta d’una campanya comercial, sinó d’una campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, l’opció pragmàtica, la que aconsegueix l’objectiu d’aproximar el producte al seu client potencial, és la d’anunciar-se en la llengua de l’emissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu d’allunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical. Potser algú pensarà que n’hauria de dir espanyolisme. Crec que no. Hem de suposar que un posicionament espanyolista implicaria considerar que els catalans són plenament espanyols. Si això és així, aleshores la llengua dels catalans també hauria de ser una llengua espanyola —tal com les anomena la Constitució vigent— i, per tant, des d’un plantejament espanyolista, s’hauria d’usar aquesta llengua, també espanyola, en uns anuncis emesos per un canal català i —conseqüentment, i seguint la mateixa lògica— també espanyol, i destinats a publicitar el turisme en un altre territori, el valencià, també —segons aquest postulat— plenament espanyol.

Evidentment no és aquest el plantejament que mou la Generalitat Valenciana a anunciar-se en castellà a TV3. No és que consideren que tots, catalans i valencians, som espanyols i que per tant la nostra llengua també ho és. És, més aïna, una altra cosa que podem anomenar, amb tota propietat, castellanisme radical, i que consisteix a utilitzar sempre el castellà, per damunt de qualsevol consideració comercial de caràcter pragmàtic, com ara la de traure el màxim benefici d’una inversió feta amb diners públics, o la d’aconseguir una major afluència de turistes catalans, en benefici del sector turístic valencià.

És així com, més enllà de les proclames (generalment fetes, no cal dir-ho, en castellà) sobre l’amor que senten per l’ idioma dels valencians, els governants del Partit Popular ens diuen, amb claredat meridiana, quina és la llengua que s’estimen, i que estan disposats a promocionar, pagant-ho —això sí— amb els diners de tots. És veritat que no era cap secret per a qualsevol amb dos ulls a la cara: és la mateixa llengua que utilitzen a les Corts Valencianes i en els discursos institucionals, la mateixa que gasten per fer negocis amb els seus amics i la mateixa que transmeten als seus fills. I la que usen —dilapidant diners públics— per a la seua croada d’extirpació de la llengua que ens identifica com a valencians. Si això no és castellanisme radical i fanàtic, agrairia una explicació més benèvola.

*Ferran Suay. Professor de psicobiologia. Universitat de València. LEVANTE, 23 d'abril 2009

Memòria

Va fer-nos un dia espectacular, quasi estiuenc. Arribàrem als Vivers amb el tramvia -quina sort tenir-lo tan prop. Gairebé cent persones l'omplírem. Encara no havien obert ni les casetes de llibres quan vam arribar. Distribuïts per grups, anàrem passejant, esmorzant, descansant en la gespa... fins que ens tocava entrar a la sessió de conta contes. Susú Benítez i Domingo Chinchilla ens varen contar algunes de les històries que ells coneixen tan bé, ens varen fer riure i en algun moment sentir un esglai. Passaren les històries africanes,màgiques, de dones nanes que eren deesses fins que..., les anècdotes urbanes, els contes gòtics, Mula Nasrudim... I, com era eixa història de l'ascensor?
Després, visita a les casetes, llibres que s'obrin, que es fullegen, compres... "Mestra, que bé es llig ací entre els arbres". I tornada.
i per si alguna persona de les que llegiu no vos ho cregueu, feu una mirada a les fotos...


Però no s'ha acabat. La setmana vinent Trencaclosques hi vindrà. L'esperem amb els Kamishibai