Hui els nostres alumnes estan de vaga en defensa del seu dret a una educació pública digna i universal.
Tot i que cada dia de pèrdua de classes ens preocupa, va per ells i per elles.
Podeu llegir la lletra si HI cliqueu.
També hi trobareu el video de l'autor original, Joan Manuel Serrat.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Sobre xarxes i literatura
Les xarxes social tenen detractors. I defensors.
Algunes veus anuncien terribles mals amb l'ús de les tecnologies. Que s'acabaran els llibres, que són responsables que el nostre alumnat tinga faltes d'ortografia, que aïllen del món, que no estudien, que generen dependència... Potser sí un poc de tot. O potser no. No vull entrar en una polèmica que no em pertoca. Podeu, si us interessa, llegir l'anàlisi de pros i contres que us proposa Xarxes i educació
Però... existeixen. Hi són. I ja que els nostres joves -i no tan joves, no?- hi viuen, cal utilitzar-les per poder utilitzar-les d'una altra manera. I per això us deixe aquest video on Laura Borràs explica com es pot "vehicular la poesia a través de les xarxes socials". Ben interessant.
I un exemple. #lesratllesdelavida, de Raquel Ricart a Twitter. Us animeu???
Algunes veus anuncien terribles mals amb l'ús de les tecnologies. Que s'acabaran els llibres, que són responsables que el nostre alumnat tinga faltes d'ortografia, que aïllen del món, que no estudien, que generen dependència... Potser sí un poc de tot. O potser no. No vull entrar en una polèmica que no em pertoca. Podeu, si us interessa, llegir l'anàlisi de pros i contres que us proposa Xarxes i educació
Però... existeixen. Hi són. I ja que els nostres joves -i no tan joves, no?- hi viuen, cal utilitzar-les per poder utilitzar-les d'una altra manera. I per això us deixe aquest video on Laura Borràs explica com es pot "vehicular la poesia a través de les xarxes socials". Ben interessant.
I un exemple. #lesratllesdelavida, de Raquel Ricart a Twitter. Us animeu???
dissabte, 13 d’octubre del 2012
L'exili. A Vicent Andrés Estellés
Ja tocava.
Quasi un mes després reproduïsc el poema de Juamma que va guanyar al concurs de poesia escolar en homenatge a V. A. Estellés.
Li ho devia.
I podeu trobar més poemes d'ell al seu blog, Poemes per tu, que espere que no deixe!
Quasi un mes després reproduïsc el poema de Juamma que va guanyar al concurs de poesia escolar en homenatge a V. A. Estellés. Li ho devia.
I podeu trobar més poemes d'ell al seu blog, Poemes per tu, que espere que no deixe!
' EXILI
El teu puny i el meu puny, alçats mirant al cel
aquell cel guerrer, ple de vides i cors.
Vides i cors de gent, gent que lluità per "vos".
Se senten crits de ràbia, crits dels nostres companys.
Els rivals s'apropen, hem de fugir pel mar.
Deixem la nostra terra, el País Valencià.
Juanma Ruiz
El poema va dedicat a tots els comunistes i republicans que hagueren d'exiliarse a l'època de la dictadura i també als companys que pergueren la vida, lluitant per un futur millor. Gràcies !
El teu puny i el meu puny, alçats mirant al cel
aquell cel guerrer, ple de vides i cors.
Vides i cors de gent, gent que lluità per "vos".
Se senten crits de ràbia, crits dels nostres companys.
Els rivals s'apropen, hem de fugir pel mar.
Deixem la nostra terra, el País Valencià.
Juanma Ruiz
El poema va dedicat a tots els comunistes i republicans que hagueren d'exiliarse a l'època de la dictadura i també als companys que pergueren la vida, lluitant per un futur millor. Gràcies !
divendres, 12 d’octubre del 2012
Club de lectura
Hem iniciat un club de lectura!!
(Si visiteu el blog del projecte Federicaconviu us assabentareu qué és això)
I l'hem començat amb una novel.la ben actual, Les ratlles de la vida, d'una autora d'ací al costat, Raquel Ricart, que ens conta la vida d'una família -quatre generacions de dones com a protagonistes- i a través d'ella les coses que passen al poble.
(Si visiteu el blog del projecte Federicaconviu us assabentareu qué és això)
I l'hem començat amb una novel.la ben actual, Les ratlles de la vida, d'una autora d'ací al costat, Raquel Ricart, que ens conta la vida d'una família -quatre generacions de dones com a protagonistes- i a través d'ella les coses que passen al poble.
Què anem a fer?
Agenda octubre-novembre 2012
3 d’Octubre: presentació del projecte i del llibre triat. Les ratlles de la vida, de Raquel
Ricart. Ed. Tres i Quatre. A la biblioteca de l’IES es poden trobar diversos
exemplars.
Durant els mesos d’octubre i
novembre
● dinamitzarem la lectura a través de
la xarxa, amb l’usuari @federicaconviu,
amb el hastag #lesratllesdelavida, #raquelricart. Amb tots el textos
enviats, així com les imatges s’elaborarà un document que lliurarem a l’autora.
●
Elaborarem video-lectures. Totes
les persones que ho desitgen poden participar a la gravació col.lectiva. Els
fragments de lectura els gravarà Javier Romero al centre, en diversos horaris i dies que anirem anunciant.
La primera convocatòria, per als capítols 1 al 14 serà per al
dia 18 d’octubre, de 15’30 a 17 hs. Per participar només cal enviar un correu o
un tuit.
●
Café amb lectura. A finals de novembre. Cada lector o lectora
triarà un fragment de llibre que l’haja interessat, emocionat o “despistat”
especialment, i després de llegir-lo i amb l’ajuda de l’autora aprofundir en
les diverses lectures de la novel.la.
Podeu trobar més informació al Federicaconviu
Esperem que us resulte ben engrescadora la proposta!
dilluns, 8 d’octubre del 2012
Per al 9 d'octubre.
Més que un dia de festa.
Sonata per a Isabel
He aixecat, mentre escrivia, el cap
amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, amunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque
i et mire aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.
Sonata per a Isabel
He aixecat, mentre escrivia, el cap
amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, amunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque
i et mire aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.
Vocabulari i comentari: Estellés
Propostes didàctiques: Vadelletres
Video: Carles Hernàndez Coscolla
dijous, 13 de setembre del 2012
Diada Estellés
Com ja sabeu, Estellés va nàixer al poble, un 4 de setembre d'ara fa 88. I d'ell ja s'han dit moltes coses. Ara cal continuar llegint-lo i, per esclafar orelles, participar a la festa.
"Burjassot, celebra la III Festa Vicent Andrés Estellés
La III Festa Vicent Andrés Estellés tindrà lloc el 15 de setembre, dissabte. La jornada començarà a les 18h, amb un passeig estellesià que començarà en la Plaça d'El Pouet a través del qual, els passejants aniran recorrent els llocs de Burjassot que Estellés evocava en els versos que parlaven del seu poble.
A les 20h, en la seu de l'Associació Cultural Bassot (C/ Pablo Iglesias, 49), se celebrarà un recital de poesia a càrrec dels 2 guanyadors del premi de poesia, dels poetes Eduard Ramírez, Lorena Cayuela i Isabel García Canet, i a més, amb la participació del públic.
El sopar en honor al poeta de Burjassot, a base de productes típics i tradicionals de la comarca de l'Horta, serà a les 21:30h de la nit, en el carrer Pablo Iglesias, junt a la seu de Bassot. Per a assistir, amb un preu de 15 euros, és necessari confirmar assistència fins al 13 de setembre, en el correu electrònic cabassot@gmail.com.
La III Festa Vicent Andrés Estellés conclourà amb un íntim concert a càrrec del cantautor torrentí, Pau Alabajos. La III Festa Estellés està organitzada per l'Associació Cultural Bassot i compta amb la col•laboració de l'Ajuntament de Burjassot, l'IMCJB, la Fundació VAE i les associacions Els Socarrats, El Gat Negre i Bordissot."
dimecres, 25 de juliol del 2012
BOSC CREMANT
Som al juliol. Les classes fa un mes que acabaren, i amb elles l'excusa per escriure al blog. Aquests dies, però, han passat moltes coses. Les vacances. Bé! La "prima de risc", canvis en les proves de batxiller, rebaixa en les beques, pujada de l'iva al material escolar i als productes culturals... Sembla que millor no continue, no?
De totes les notícies d'actualitat, una em resulta particularment dura per les repercussions que té a llarg termini i pel que afecta al vostre futur. El foc.
De totes les notícies d'actualitat, una em resulta particularment dura per les repercussions que té a llarg termini i pel que afecta al vostre futur. El foc.
BOSC CREMAT
Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc?
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça,
collat a la terra que el plora, negrós i ofegat?
Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds
entre el plany d’agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,
si la comparo amb la nàusea del vostres passos furtius.
Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,
el vent remorós també us parla, i esment us demana
la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua
i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,
la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.
Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi,
en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop
han fruitat:què hi trobaríem si es tornen arena i desert?
Els boscos els guarden
i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,
i lluita la vil escomesa dels seus assassins.
I adéu, adéu, encara a l'au, als cims;
a la terra acerba, irreversible,
dels ciments i la cuirassa,
desnerida;
a la terra brava que ens tenia,
devastada, a tu i a mi,
que ens tenia,
a la terra pia que hem vist caure;
i a l'ermita, a l'aguilot:
al frau roí d'un temps
que ara hem vist esgavellar-se.
(dins "Perquè res no ha estat maleït", 2002)
Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc?
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça,
collat a la terra que el plora, negrós i ofegat?
Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds
entre el plany d’agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,
si la comparo amb la nàusea del vostres passos furtius.
Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,
el vent remorós també us parla, i esment us demana
la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua
i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,
la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.
Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi,
en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça,
collat a la terra que el plora, negrós i ofegat?
Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds
entre el plany d’agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,
si la comparo amb la nàusea del vostres passos furtius.
Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,
el vent remorós també us parla, i esment us demana
la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua
i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,
la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.
Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi,
en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop
han fruitat:què hi trobaríem si es tornen arena i desert?
Els boscos els guarden
i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,
i lluita la vil escomesa dels seus assassins.
Els boscos els guarden
i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,
i lluita la vil escomesa dels seus assassins.
I adéu, adéu, encara a l'au, als cims;
a la terra acerba, irreversible,
dels ciments i la cuirassa,
desnerida;
a la terra brava que ens tenia,
devastada, a tu i a mi,
que ens tenia,
a la terra pia que hem vist caure;
i a l'ermita, a l'aguilot:
al frau roí d'un temps
que ara hem vist esgavellar-se.
(dins "Perquè res no ha estat maleït", 2002)
I adéu, adéu, encara a l'au, als cims;
a la terra acerba, irreversible,
dels ciments i la cuirassa,
desnerida;
a la terra brava que ens tenia,
devastada, a tu i a mi,
que ens tenia,
a la terra pia que hem vist caure;
i a l'ermita, a l'aguilot:
al frau roí d'un temps
que ara hem vist esgavellar-se.
(dins "Perquè res no ha estat maleït", 2002)
a la terra brava que ens tenia,
devastada, a tu i a mi,
que ens tenia,
a la terra pia que hem vist caure;
i a l'ermita, a l'aguilot:
al frau roí d'un temps
que ara hem vist esgavellar-se.
(dins "Perquè res no ha estat maleït", 2002)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)