dilluns, 22 d’agost del 2011

Homenatge blogaire a Enric Valor. #100anysdevalor

Any Valor a l’IES Federica Montseny de Burjassot:
Amb motiu de la celebració de l’Any Valor el Departament de Valencià, juntament amb el Departament d’Anglés va acordar dedicar el primer trimestre del curs 2010-2011 al nostre autor.  Això suposava el disseny i execució d’activitats al voltant de la figura i l’obra de l’Enric Valor introduïdes al currículum ordinari dels grups. Un seguit d’activitats que abastien tots els grups de secundària i batxiller i en ambdues llengües.

El nostre Centre participa en un Projecte Comenius i és des d’aquest que  s’expliquen dues de les característiques que ha tingut el treball de Valor. La primera, la necessitat d’elaborar materials que foren visibles per als companys i companyes  dels altres països. Aquesta “necessitat” va ser decisiva a l’hora de plantejar-nos els productes finals. Així, haguérem d’aplicar tots els recursos TIC que teníem a l’abast: videos, enregistraments de veu,  power-points …  que havien de compartir-se i ho feren a través dels blocs del Departament i les wikis creades per aquest motiu. La segona era, com és previsible, la traducció a l’anglès d’aquesta producció. Calia “exportar” tot el treball per tal d’exposar-lo a l’encontre que es va realitzar a Copenhaguen sota el tema general de “les nostres cultures”. Això va plantejar la necessitat dels subtítols -en els vídeos- o el doblatge.

El Primer Cicle d’ESO va llegir algunes de  les RondallesMeravelloses per elaborar, posteriorment, Auques que exposaren a l’ institut i que podeu veure al bloc del Departament. Els grups de tercer van elaborar postcads -enregistraments pujats finalment a la xarxa- de  les mateixes Rondalles. Anaren, també, a realitzar els tallers de l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules.

Als quarts d’ESO el treball fou una mica més intensiu, ja que, a més, part de l’alumnat  havia d’explicar  a Copenhague qui era el nostre autor. Així, la lectura fou el llibre de narracions breus  Les Narracions perennes i les activitats posteriors foren l’elaboració de  dos curts – les Contalles de la boira i L'Experiment Strolowich. -i la visita a Mas de Planisses –Castalla–activitat plantejada també per  als grups de Batxiller- en companyia de Vicent Brotons, professor de la Universitat d’Alacant i especialista en la figura i obra d’Enric Valor.  
Els grups de Batxiller a més de les lectures -Narracions perennes i L'ambició d'Aleix-  treballaren Valor segons les pròpies necessitats curriculars. Així, al 1r. analitzaren, bàsicament, la figura de Valor com a lexicòleg i gramàtic i elaboraren ppts i a 2n elaboraren els materials necessaris per la prova de PAU de literatura, a més de col.laborar a la wiki.

"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses..." Nosaltres, uns quants anys després, -i una mica més còmodes- vam  refer el camí. No només el camí de la muntanys, el real. També el camí literari, el de la seua estima per la terra, per la llengua, per les paraules, pel paisatge, per la gent. Cal que li donem les gràcies. I ho fem, de nou, hui, 22 d'agost.

dissabte, 30 de juliol del 2011

Dones que escriuen poesia: Maria Fullana

Amb Maria passa que de tan a prop quasi passa desapercebuda. Diuen que és tímida, que no vol massa romanços, però la podem veure recitant poemes allà on la inviten.
Nasqué a València  el 1958. Llicenciada en Filologia, és professora en excedència. La seua obra poètica s'aplega, de moment, en quatre reculls: "Cants mimètics" (Alcoi, 1985), "I escadussers" (La Forest d'Arana, 1987), "Blues" (Gregal, 1989) i "Ícara" (Amós Belinchón, 1990). També és autora de narrativa: Joc de dames (1992), Contes feiners. (1990) i de narrativa infantil infantil: Bon viatge fa la Cadornera (1995).Ha participat en les obres col·lectives Premis de poesia Senyoriu d'Ausiàs Marc, 1997, i Microsexe, 1998


Fuga en fa
Caixes de peix fresc,
freixura,
fre ferreny
de freda fenedura
faran feliç fortuna,
ferradura,
fotran falses flors
al fèretre fosc
d’un fúnebre final foll.

Ferirà el faig
la seua falç
de corfa fusta
al fang fixat
al ferro forjat
per força
forejant fers xalocs,
fermant fervors
i festes de fiscorns
quan fon la flama
d’un flascó
la forma fascinada
de la fletxa. 


Magpoesia
La paraula vola
Les hordes feixistes, recitat per Maria
concepte de poesia
poesia valenciana actual

dimecres, 27 de juliol del 2011

Homenatge blogaire a Enric Valor


Continuem amb les accions en homenatga al nostre estimat Enric Valor. Com no, des d'aquesta pàgina ens sumem a la proposta de l'homentge blogaire. Us transcric, a sota, l'apunt de la xarxa 1entretants
Enric Valor va nàixer a Castalla el 1911, el 22 d'agost. Enguany, doncs, en fa 100 anys. Les commemoracions de la figura de Valor i els homenatges a la immensa tasca d'aquest gran valencià han estat nombrosos. Ara, vos en proposem un altre: un homenatge blogaire el pròxim 22 d'agost. Per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l'obra i l'estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada un dels membres de la comunitat lingüística catalana que fem blog atresorem, hem llegit i ens estimem.

Aquesta celebració, que ve precedida per molts altres homenatges simultanis dedicats a grans figures de la cultura catalana, ens la va proposar Víctor Pàmies el passat 21 de maig a València, tot i que aplega la voluntat de molts altres (Josep Porcar, Josep Albinyana, Josep Daniel Climent, Vicent Brotons, Vicent Santamaria, 1entretants...) de fer-la endavant; i que ha d'aplegar encara la de tants i tantes com voldreu participar-hi!

Per continuar llegint, només cal que entreu a 1entretants, i hi trobaréu tota la informació necessària.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Dones que escriuen poesia: Encarna Sant-Celoni.

Ho tenia pendent, ho confesse, dedicar-li una entrada  He descobert un fum poetes a partir de la seua antologia Eròtiques i despentinades, i les he disfrutades, però a ella no li havia arribat el moment. Potser calia arribar a l'estiu, compartir  concert a la fresca  i  conversa sobre poesia de dones i estima per la llengua -propiciada per Rodamons- a les festes d'Alboraia, poble on viu Encarna. Com que només vull fer-vos una proposta -proposició-, un suggeriment, un tast perquè us vinga de gust llegir-la ia la xarxa hi ha molta informació sobre ella, només heu de seguir els enllaços.
Encarna Sant-Celoni i Verger (1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor). Treballa de traductora-correctora  des de 1992. Escriu narrativa i poesia, fa de recopiladora i de "dinamitzadora lingüística". També d'activista cultural i literària. 
Per saber més coses seues, pitgeu ací
Els seus llibres de poesia -fins ara:


Sénia de petits vicis (1989)
Arran de pantomima (1991):
el dia ja s'acosta
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança

aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment

deixa'm veure't plenament
trimil.lenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang

no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena

n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa

deixares en mi
ben endins
la teua empremta

Dèria i fal·lera (1996)

Sediments d'albaïna i maregassa (2002):
 GÈMINIS
Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina. 
Novel·les i narrativa breu:
Siamangorina. 1986. 
Al cor, la quimereta. 2002;
La primera misiva, mais ce n'est pas la dernière.  1984. 
Dotze contes i una nota necrològica.  1985. 
Guarda't dels jocs del destí.  2005
Avern i edén,  2006.

Podeu continuar mirant coses seues a:
Poesia de la proximitat.

Antologia de narrativa
Entrevista amb l'autora: "El feminisme és una manera de viure que completa l'humanisme; i sí, em considere feminista, i nacionalista i ecologista i d'esquerres".

dimarts, 14 de juny del 2011

Sí al valencià: Assemblea d'alumnat.

Ahir dilluns es va realitzar una assemblea-debat entre l'alumnat de Secundària del Centre on es va aprovar, per majoria, donar suport al manteniment de les línies en Valencià. L'activitat, proposada pel departament i amb l'aprovació del Claustre, tenia diversos objectius, tant lingüístics -treball d'expressió oral, l'argumentació, ...- com transversals -exercicis d'escolta, participació, democratització, torns de paraula...- . El grup dinamitzador, 4C -grup PEV- va investigar, exposar i argumentar el projecte de decret de l'educació plurilingüe, i ho va plantejar a la resta de companys i companyes, que també pogueren exposar les seues opinions. Finalment, escoltades les idees, es va votar. 

dijous, 9 de juny del 2011

Dones que escriuen : Isabel Garcia Canet

L’OFICI DE VIURE
Viure és cercar el plaer de l’ofici
treballar les hores com l’artesà la forma,
l’ermità el silenci,
el vianant el trajecte,
l’amant la fosca.

Predir el vol llunyà de la tempesta com l’au,
emigrar amb l’agilitat de l’ull
que apadrina el paisatge
desposant-lo al calaix amb el desordre just
per vèncer la misèria.

Emfilem-nos a l’heura de ferro
i dibuixem el color del vi,
fermentats ens sabrem al moll de la paraula
tastarem el blanc, el negre, el rosat,
parlarem de l’ofici; si en calen més hores.

Isabel Garcia Canet va estar la guanyadora del XII Premi Vicent Andrés Estellés amb el poemari L'os de la Música, el llibre que es presentarà la setmana vinent.

Hem après amb el temps a saber esperar:
a garbellar el fruit
                          i destriar-ne la corfa,
i ara ens sorprèn l’art d’estimar:
gremi que s’extingeix a colps de colze tosc
damunt la taula coixa.

El poemari es presentarà dijous 16 de juny, a les 20 h, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10).    A més de l'autora, hi intervindrà l'escriptor, professor i assagista, Vicent Alonso.

 Per llegir alguns dels seus poemes, podeu anar a la pàgina de Magpoesia dedicada a l'autora.

divendres, 3 de juny del 2011

Sí al Valencià.

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.
El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.
L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.
Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat! 

Per adherir-vos a la campanya Sí al valencià, Manifest Escola Valenciana