Cinema en valencià

Dimecres 16 de novembre  marxem al cinema  dins la campanya Cinema en valencià  posada en marxa per  l’Oficina de Promoció del Valencià de Burjassot i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

És una oportunit gairebé única de anar al cine per veure pel.lícules d'actualitat -recordeu que Pa negre, per exemple, ha guanyat diversos premis de cinema i és la pel.lícula que representarà l'Acadèmia de cinema  als Òscars.

Totes les sessions són gratuïtes i  tenen  lloc al Centre Cultural Tívoli, els dimecres, a les 20 hores. L'entrada es pot recollir a la taquilla del Tívoli a partir de les 19 hores.


Pa negre: 16 de novembre.
The Road : 23 de novembre (VOS) '
El discurs del rei (VOS). 30 de novembre.

Montserrat Roig: in memoriam.

Una vegada més, Victor Pàmies ens convida a retre un homenatge simultani  des de la  "catosfera" una gran escriptora, Montserrat Roig, morta ara fa 20 anys. I sembla un tòpic, però... com passa els temps!

De la seua obra ja hi ha de veus crítiques i ben sabudes que n'han parlat, també els diversos premis que va guanyar. A mi, dues novel.les em van agradar especialment, Ramona, adéu  -tot un clàssic, ja- i l'hora violeta. 

Hui, per recordar-la, us propose un fragment breu d'un dels seus contes breus, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

"Però sóc aquí per pregar-te, ara que m'he mort, que resis una mica per a la salvació de la meva ànima. No sé si es pot dir que al llarg de la meva vida he comès algun pecat greu, però, si de cas, no voldria presentar-me allà dalt sense ningú que m'ajudi aquí baix. També voldria estar una estona xerrant amb tu, perquè em temo que aviat faré malves del tot; has estat com una germana i, veuràs, allà dalt no sé ben bé el que m'espera." 

Jornades de Burjassot Violència de gènere i família

L'Ajuntament de Burjassot ens ha fet arribar la convocatòria d'unes JORNADES DE PORTES OBERTES: "VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMÍLIA",  oferides per els/les educadores de SEAFI (Servei d'Atenció a la Família i la Infància) els DIMARTS a partir de les  18 hores al  CENTRE SOCIAL MUNICIPAL ISAAC PERAL:
-  8 de novembre: "Prevenció de la violència de gènere entre adolescents: el rol de gènere"
- 15 de novembre: Conflictes amb adolescents: prevenció de la violència.
- 22 de novembre: Com afecta la violència de gènere als membres de la família.
Són unes jornades gratuïtes i interessants. Us hi apunteu?

Per tots Sants, les olives a les mans.

Abans que la festa anglosaxona de Halloween s'instal.lara  entre els nostres costums i canviaren les dites com  

Per Tots sants,   
els camps verds      

i els cims blancs. 

pel "truco o trato" -algú sap què vol dir-  l'1 de novembre es celebrava la festa deTots Sants una de les més antigues en el món cristià.    A  primeries del segle VII  el Papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma ( el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter) el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtins,  disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts (costum de visitar als difunts és d'origen romà). Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, que en molts llocs reben el nom de panellets.

.  
Si voleu saber més coses dels costums del dia de Tots Sants, podeu visitar aquesta pàgina:  trobareu informació, la recepta dels panellets i alguna cançó popular.

UN DIA QUALSEVOL. Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.