Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.
Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.
Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.
Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.
Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.
Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.
Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.
2 comentaris:
Molt bonic el poema.
Molt bonic el poema. :)
Publica un comentari a l'entrada