Cinema en valencià

Dimecres 16 de novembre  marxem al cinema  dins la campanya Cinema en valencià  posada en marxa per  l’Oficina de Promoció del Valencià de Burjassot i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

És una oportunit gairebé única de anar al cine per veure pel.lícules d'actualitat -recordeu que Pa negre, per exemple, ha guanyat diversos premis de cinema i és la pel.lícula que representarà l'Acadèmia de cinema  als Òscars.

Totes les sessions són gratuïtes i  tenen  lloc al Centre Cultural Tívoli, els dimecres, a les 20 hores. L'entrada es pot recollir a la taquilla del Tívoli a partir de les 19 hores.


Pa negre: 16 de novembre.
The Road : 23 de novembre (VOS) '
El discurs del rei (VOS). 30 de novembre.

Montserrat Roig: in memoriam.

Una vegada més, Victor Pàmies ens convida a retre un homenatge simultani  des de la  "catosfera" una gran escriptora, Montserrat Roig, morta ara fa 20 anys. I sembla un tòpic, però... com passa els temps!

De la seua obra ja hi ha de veus crítiques i ben sabudes que n'han parlat, també els diversos premis que va guanyar. A mi, dues novel.les em van agradar especialment, Ramona, adéu  -tot un clàssic, ja- i l'hora violeta. 

Hui, per recordar-la, us propose un fragment breu d'un dels seus contes breus, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

"Però sóc aquí per pregar-te, ara que m'he mort, que resis una mica per a la salvació de la meva ànima. No sé si es pot dir que al llarg de la meva vida he comès algun pecat greu, però, si de cas, no voldria presentar-me allà dalt sense ningú que m'ajudi aquí baix. També voldria estar una estona xerrant amb tu, perquè em temo que aviat faré malves del tot; has estat com una germana i, veuràs, allà dalt no sé ben bé el que m'espera." 

Jornades de Burjassot Violència de gènere i família

L'Ajuntament de Burjassot ens ha fet arribar la convocatòria d'unes JORNADES DE PORTES OBERTES: "VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMÍLIA",  oferides per els/les educadores de SEAFI (Servei d'Atenció a la Família i la Infància) els DIMARTS a partir de les  18 hores al  CENTRE SOCIAL MUNICIPAL ISAAC PERAL:
-  8 de novembre: "Prevenció de la violència de gènere entre adolescents: el rol de gènere"
- 15 de novembre: Conflictes amb adolescents: prevenció de la violència.
- 22 de novembre: Com afecta la violència de gènere als membres de la família.
Són unes jornades gratuïtes i interessants. Us hi apunteu?

Per tots Sants, les olives a les mans.

Abans que la festa anglosaxona de Halloween s'instal.lara  entre els nostres costums i canviaren les dites com  

Per Tots sants,   
els camps verds      

i els cims blancs. 

pel "truco o trato" -algú sap què vol dir-  l'1 de novembre es celebrava la festa deTots Sants una de les més antigues en el món cristià.    A  primeries del segle VII  el Papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma ( el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter) el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtins,  disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts (costum de visitar als difunts és d'origen romà). Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, que en molts llocs reben el nom de panellets.

.  
Si voleu saber més coses dels costums del dia de Tots Sants, podeu visitar aquesta pàgina:  trobareu informació, la recepta dels panellets i alguna cançó popular.

UN DIA QUALSEVOL. Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

 Tard, quasi un mes després d'iniciat el curs, però en marxa.
El departament de valencià us desitja un bon curs, que estimeu la nostra llengua, que la useu el més feliçment possible, que la disfruteu, que la defenseu sempre.Us deixe un bell vell poema, una versió actual feta per Carles Duarte.


Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)

Hui fa cents anys del naixement de Manuel Sanchís Guarner.

I com hem fet amb Enric Valor i Estellés, el felicitem des d'ací. I el recordem, el nostre homenatge. "Sólo la Universitat recuerda hoy a Sanchis Guarner en el centenario de su nacimiento" diu hui la premsa. No, no és la Universitat l'única en recordar-lo. És cert que sense tant de ressó mediàtic, per a molts de nosaltres, persones que estimem la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua, Sanchis Guarner fou -és-, junt a l'Estellés, l'Enric Valor i Joan Fuster,  pilar bàsic en la construcció  -necessària, després de molts anys- d'aquesta identitat "cultural". Tots quatre, des de la poesia, la narrativa, l'assaig i la investigació forniren el corpus  a partir del qual noves generacions començaren -començàrem-  a treballar.  

És considerat, per molts, l’iniciador de la Filologia moderna al País Valencià.  Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.  Va publicar, també, Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983), La ciutat de València (1972) i Aproximació a la història de la llengua catalana (1980), entre molts d'altres. Al mateix temps col·labora en el Diccionari català-valencià-balear i en la Història del País Valencià. L'any 1974 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"Vares ser la veu d'un poble, professor Sanchis Guarner."

Sanchis Guarner a la Viquipèdia
Notícia al diari Levante
Xarxa Lluís Vives, sobre la tasca cívica de Sanchís Guarner  (3-8-2011)
La paraula vola

II Diada d'Estellés.

4 de setembre de 2011: Felicitats!

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta...

Així comença una de les biografies d'Estellés (escriptors.cat) que podeu trobar a la xarxa. I podeu seguir buscant i trobareu moltes més. Us contaran com fou la seua vida, totes les obres , tots els llibres que va publicar i els  que es quedaren alçats als calaixos de casa seua i després trobà la família.

Però hui celebrem de manera comuna el seu naixement. A una convocatòria de Josep Lozano un bon grapat de persones i entitats li dediquem aquests dies un bon homenatge. Per segon any, com una consigna de paper. Ens reunim a sopar, a fer festa, o quedem en la xarxa per parlar d'ell, llegir els seus poemes, cantar-los i continuar emocionat-nos amb la seua poesia.

 

Jo  us propose hui una revisió dels videòlits que feren els vostres companys i companues de 2n de Bat el curs 2009-2010, gràcies als quals podem aportar hui els nostre especial homenatge.




La rosa de paper

Diada d'Estellés

 Us deixe la convocatòria de Ca Bassot, per si us animeu.

II FESTA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Enguany celebrem ja la II Festa Estellés, al seu poble natal.

Entre d'altres coses gaudirem d'un sopar (15 euros) que contarà de: pollastre amb ametlles, esgarraet, all i pebre, tomata amb tonyina i de postres orxata i fartons. (café i beguda també)
Amenitzat amb l'actuació de MIQUEL GIL, un passe de fotos del poeta, una exposició amb els seus poemes i també, com no, un recital dels seus poemes.
S'ha de reservar el sopar, per fer-ho dirigiu-vos al següent e-mail: estellesiburjassot@gmail.com
Moltes gràcies( més endavant direm més detalls)

 

I per si teniu ganes de més,  podeu començar la celebració a Alboraia,:

En el dia de l’aniversari del naixement del gran poeta de Burjassot l’homenatjarem amb un dinarot d’horta amanit amb un recital de poesies seues i d’altres. És un esdeveniment que enguany, en la seua primera edició, se celebrarà simultàniament al pobles d’Alginet, Burjassot, Benimodo, Manuel, Benicaró, Vinaròs, Elx, Guardamar, Benimaclet, Otos, Benaguasil, Vic, Montserrat i Vilamarxant.
Ens acompanyaran i recitaran els poetes Andreu Galan, Alfons Navarret i Ruben Luzon.

A les 14.00 h, al passeig d’Aragó, davant de Rosella.

Dinar 6€: Arròs amb fesols i naps, beure, amanida, fruita i mistela.

II Diada Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) és considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i una de les figures més destacades de les nostres lletres. Josep Lozano va tenir la pensada de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Es pretén que siga una festa que acabe arrelant i que s'hi facen ben diversos actes festius per homenatjar el nostre poeta.

 Carta de l’escriptor Josep Lozano per tal de difondre la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés:

El 14 de juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que dirigeix Eugeni S. Reig, una carta de convit adreçada a tothom, amb la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés (que nasqué a Burjassot el 4 de setembre de 1922).

La proposta suggeria fer-la en les primers divendres o dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos –des de fa ja més de dos-cents anys– cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que Primera Festa Estellés va celebrar-se –i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors– al llarg del mes de setembre proppassat, i en alguns pobles en octubre i fins i tot novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També van donar-li suport i van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com també músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

Hi van fer-se ressó de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.

Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo va participar la filla del poeta i a Burjassot el fill.

Festa que esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.

D’altra banda, també m’agradaria, si aneu a fer-la, que m’ho comunicareu (jlozanolerma@gmail.com), per tal de donar-li la més amplia difusió. Salutacions.

 Podeu veure la notícia i escoltar alguns poemes si hi cliqueu
De nou ens adherim a la convocatòria i us proposem que l'aneu escampant. A més, us invitem a participar tant virtualment -des dels vostres comptes a Tuenti, Facebbok, Twiter-, com en alguna de les propostes de carrer -Bassot convoca un sopar-literari.
Ens veiem.

Homenatge blogaire a Enric Valor. #100anysdevalor

Any Valor a l’IES Federica Montseny de Burjassot:

Amb motiu de la celebració de l’Any Valor el Departament de Valencià, juntament amb el Departament d’Anglés va acordar dedicar el primer trimestre del curs 2010-2011 al nostre autor.  Això suposava el disseny i execució d’activitats al voltant de la figura i l’obra de l’Enric Valor introduïdes al currículum ordinari dels grups. Un seguit d’activitats que abastien tots els grups de secundària i batxiller i en ambdues llengües.

El nostre Centre participa en un Projecte Comenius i és des d’aquest que  s’expliquen dues de les característiques que ha tingut el treball de Valor. La primera, la necessitat d’elaborar materials que foren visibles per als companys i companyes  dels altres països. Aquesta “necessitat” va ser decisiva a l’hora de plantejar-nos els productes finals. Així, haguérem d’aplicar tots els recursos TIC que teníem a l’abast: videos, enregistraments de veu,  power-points …  que havien de compartir-se i ho feren a través dels blocs del Departament i les wikis creades per aquest motiu. La segona era, com és previsible, la traducció a l’anglès d’aquesta producció. Calia “exportar” tot el treball per tal d’exposar-lo a l’encontre que es va realitzar a Copenhaguen sota el tema general de “les nostres cultures”. Això va plantejar la necessitat dels subtítols -en els vídeos- o el doblatge.

El Primer Cicle d’ESO va llegir algunes de  les RondallesMeravelloses per elaborar, posteriorment, Auques que exposaren a l’ institut i que podeu veure al bloc del Departament. Els grups de tercer van elaborar postcads -enregistraments pujats finalment a la xarxa- de  les mateixes Rondalles. Anaren, també, a realitzar els tallers de l’exposició “Enric Valor, el valor de les paraules.”
Als quarts d’ESO el treball fou una mica més intensiu, ja que, a més, part de l’alumnat  havia d’explicar  a Copenhague qui era el nostre autor. Així, la lectura fou el llibre de narracions breus  Les Narracions perennes i les activitats posteriors foren l’elaboració de  dos curts – les Contalles de la boira i L'Experiment Strolowich. -i la visita a Mas de Planisses –Castalla–activitat plantejada també per  als grups de Batxiller- en companyia de Vicent Brotons, professor de la Universitat d’Alacant i especialista en la figura i obra d’Enric Valor.  

Els grups de Batxiller a més de les lectures -Narracions perennes i L'ambició d'Aleix-  treballaren Valor segons les pròpies necessitats curriculars. Així, al 1r. analitzaren, bàsicament, la figura de Valor com a lexicòleg i gramàtic i elaboraren ppts i a 2n elaboraren els materials necessaris per la prova de PAU de literatura, a més de col.laborar a la wiki.

"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses..." Nosaltres, uns quants anys després, -i una mica més còmodes- vam  refer el camí. No només el camí de la muntanys, el real. També el camí literari, el de la seua estima per la terra, per la llengua, per les paraules, pel paisatge, per la gent. Cal que li donem les gràcies. I ho fem, de nou, hui, 22 d'agost.

Dones que escriuen poesia: Maria Fullana

Amb Maria passa que de tan a prop quasi passa desapercebuda. Diuen que és tímida, que no vol massa romanços, però la podem veure recitant poemes allà on la inviten.
Nasqué a València  el 1958. Llicenciada en Filologia, és professora en excedència. La seua obra poètica s'aplega, de moment, en quatre reculls: "Cants mimètics" (Alcoi, 1985), "I escadussers" (La Forest d'Arana, 1987), "Blues" (Gregal, 1989) i "Ícara" (Amós Belinchón, 1990). També és autora de narrativa: Joc de dames (1992), Contes feiners. (1990) i de narrativa infantil infantil: Bon viatge fa la Cadornera (1995).Ha participat en les obres col·lectives Premis de poesia Senyoriu d'Ausiàs Marc, 1997, i Microsexe, 1998

Fuga en fa Caixes de peix fresc, freixura, fre ferreny de freda fenedura faran feliç fortuna, ferradura, fotran falses flors al fèretre fosc d’un fúnebre final foll. Ferirà el faig la seua falç de corfa fusta al fang fixat al ferro forjat per força forejant fers xalocs, fermant fervors i festes de fiscorns quan fon la flama d’un flascó la forma fascinada de la fletxa.

Magpoesia
La paraula vola
Les hordes feixistes, recitat per Maria
concepte de poesia
poesia valenciana actual

Homenatge blogaire a Enric Valor

Continuem amb les accions en homenatga al nostre estimat Enric Valor. Com no, des d'aquesta pàgina ens sumem a la proposta de l'homentge blogaire. Us transcric, a sota, l'apunt de la xarxa 1entretants
Enric Valor va nàixer a Castalla el 1911, el 22 d'agost. Enguany, doncs, en fa 100 anys. Les commemoracions de la figura de Valor i els homenatges a la immensa tasca d'aquest gran valencià han estat nombrosos. Ara, vos en proposem un altre: un homenatge blogaire el pròxim 22 d'agost. Per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l'obra i l'estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada un dels membres de la comunitat lingüística catalana que fem blog atresorem, hem llegit i ens estimem.

Aquesta celebració, que ve precedida per molts altres homenatges simultanis dedicats a grans figures de la cultura catalana, ens la va proposar Víctor Pàmies el passat 21 de maig a València, tot i que aplega la voluntat de molts altres (Josep Porcar, Josep Albinyana, Josep Daniel Climent, Vicent Brotons, Vicent Santamaria, 1entretants...) de fer-la endavant; i que ha d'aplegar encara la de tants i tantes com voldreu participar-hi!

Per continuar llegint, només cal que entreu a 1entretants, i hi trobaréu tota la informació necessària.

Dones que escriuen poesia: Encarna Sant-Celoni.

Ho tenia pendent, ho confesse, dedicar-li una entrada  He descobert un fum poetes a partir de la seua antologia Eròtiques i despentinades, i les he disfrutades, però a ella no li havia arribat el moment. Potser calia arribar a l'estiu, compartir  concert a la fresca  i  conversa sobre poesia de dones i estima per la llengua -propiciada per Rodamons- a les festes d'Alboraia, poble on viu Encarna. Com que només vull fer-vos una proposta -proposició-, un suggeriment, un tast perquè us vinga de gust llegir-la ia la xarxa hi ha molta informació sobre ella, només heu de seguir els enllaços.

Encarna Sant-Celoni i Verger (1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor). Treballa de traductora-correctora  des de 1992. Escriu narrativa i poesia, fa de recopiladora i de "dinamitzadora lingüística". També d'activista cultural i literària. 

Per saber més coses seues, pitgeu ací
Els seus llibres de poesia -fins ara:


Sénia de petits vicis (1989)
Arran de pantomima (1991):

el dia ja s'acosta
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança

aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment

deixa'm veure't plenament
trimil.lenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang

no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena

n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa

deixares en mi
ben endins

la teua empremta

Dèria i fal·lera (1996) i 

Sediments d'albaïna i maregassa (2002):

 GÈMINIS

Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina. 

Novel·les i narrativa breu:
Siamangorina. 1986. 
Al cor, la quimereta. 2002;
La primera misiva, mais ce n'est pas la dernière.  1984. 
Dotze contes i una nota necrològica.  1985. 
Guarda't dels jocs del destí.  2005
Avern i edén,  2006.

Podeu continuar mirant coses seues a:
Poesia de la proximitat.

Antologia de narrativa
Entrevista amb l'autora: "El feminisme és una manera de viure que completa l'humanisme; i sí, em considere feminista, i nacionalista i ecologista i d'esquerres".

Sí al valencià: Assemblea d'alumnat.

Ahir dilluns es va realitzar una assemblea-debat entre l'alumnat de Secundària del Centre on es va aprovar, per majoria, donar suport al manteniment de les línies en Valencià. L'activitat, proposada pel departament i amb l'aprovació del Claustre, tenia diversos objectius, tant lingüístics -treball d'expressió oral, l'argumentació, ...- com transversals -exercicis d'escolta, participació, democratització, torns de paraula...- . El grup dinamitzador, 4C -grup PEV- va investigar, exposar i argumentar el projecte de decret de l'educació plurilingüe, i ho va plantejar a la resta de companys i companyes, que també pogueren exposar les seues opinions. Finalment, escoltades les idees, es va votar. 

Dones que escriuen : Isabel Garcia Canet

L’OFICI DE VIURE

Viure és cercar el plaer de l’ofici
treballar les hores com l’artesà la forma,
l’ermità el silenci,
el vianant el trajecte,
l’amant la fosca.

Predir el vol llunyà de la tempesta com l’au,
emigrar amb l’agilitat de l’ull
que apadrina el paisatge
desposant-lo al calaix amb el desordre just
per vèncer la misèria.

Emfilem-nos a l’heura de ferro
i dibuixem el color del vi,
fermentats ens sabrem al moll de la paraula
tastarem el blanc, el negre, el rosat,
parlarem de l’ofici; si en calen més hores.

Isabel Garcia Canet va estar la guanyadora del XII Premi Vicent Andrés Estellés amb el poemari L'os de la Música, el llibre que es presentarà la setmana vinent.

Hem après amb el temps a saber esperar:

a garbellar el fruit

                          i destriar-ne la corfa,
i ara ens sorprèn l’art d’estimar:
gremi que s’extingeix a colps de colze tosc
damunt la taula coixa.

El poemari es presentarà dijous 16 de juny, a les 20 h, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10).    A més de l'autora, hi intervindrà l'escriptor, professor i assagista, Vicent Alonso.

 Per llegir alguns dels seus poemes, podeu anar a la pàgina de Magpoesia dedicada a l'autora.

Sí al Valencià.

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat! 

Per adherir-vos a la campanya Sí al valencià, Manifest Escola Valenciana

Criatura dolcíssima, que fores

 Un regalet, per ser hui el dia que és. I per Victòria, la nostra companya, a qui tant li agrada aquest poema.




CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!

Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!

Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...

Trobareu tot el text si cliqueu al títol.

Les fotos de la Trobada!

A punt i hora, hores després,  ací teniu les fotos de la Trobada d'enguany. Com sempre, hi ha un fum. si us voleu trobar, paciència!

I de regal, una cançó de Pasqua!

Música en valencià: Pinka.

Ahir vam descobrir PINKA, un grup que canta en valencià i fa rock. Cosa rara, no?
Us conte. Dins les activitats programades per la CAPPEV al voltant de la Trobada hi ha propostes per a escoles i instituts. Ahir ens va tocar a nosaltres. En principi, estàvem convocats els tres Centres de Burjassot al Teatre Tívoliper assitir a un concert i a una obra de teatre. Però en arribar-hi, sorprenentment, només hi érem nosaltres. Tota la secundària obligatòria del Federica. Amb un cert retard -ja se sap, la qüestió tècnica- vam poder disfrutar de la Rondalla "El dimoni fumador" que ens havía preparat un grup d'alumnes de l'Estellés i després, del concert dels PINKA. Torne a dir, una sorpresa. És un grup de la Marina (comarca del sud) que porta un fum d'anys treballant -i nosaltres sense conéixer-los!- i que, malgrat els contratemps, va aconseguir de fer-nos ballar i participar. Des d'ací, gràcies  per continuar en la lluita i la defensa de la nostra llengua, malgrat la invisibilització dels nostres mitjans de comunicació, per als qui la música en valencià més ennlà de determinat "floclore"no existeix. No parem!

Trobades 2011. El Valor del Valencià.

La Trobada de l'Horta Nord serà a Burjassot el 10 d'abril

La Trobada d'Escoles en Valencià de l'Horta Nord se celebrarà enguany a Burjassot, el pròxim 10 d'abril. La convocatòria té com a lema El valor del Valencià, en honor del narrador i gramàtic Enric Valor, el centenari del qual se celebra precisament en 2011.
Com ja sabeu, el nostre Institut participarà,  com cada any, a la Trobada. Tot i que enguany s'hi han afegit els tallers de Cicles Formatius de Sanitària, Electrònica i Manteniment.

Us esperem diumenge 10 a les 10 del matí a la porta de l'Institut -avinguda 1r. de Maig- per fer tots i totes plegades  la cercavila

Si  voleu informació sobre el Cercavila, els tallers o alguna altra cosa, pitgeu ací i consulteu Tornallom  el periòdic de la Coordinadora de l'Horta Nord-en PDF
Per més informació, sobre les Trobades i les activitats programades, podeu anar a Escola Valenciana

Dones que escriuen poesia: Coloma Lleal

Dels dels sons
Hauria pogut tenir
una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels segles dels segles
els encants
d'una filla com cal

però estimo massa
la meva petita i pobra llibertat
i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi respirar
l'aire que em plau

hauria pogut tenir una d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu cos
i la tebior dels teus llavis
i el calfred de les teves mans
color de mel

i malgrat tota la comoditat
que em profetitzen
vells assenyats
sé del cert
que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
aquesta petita lluita
sense ni crits ni plors
i aquesta espurna
de rebel·lia
a la punta de la sang.

(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 15-16). 

Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1965 guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Plany a quatre veus i com a poeta ha publicat les obres Poemes (1967), Dels dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). Té poemes traduïts al portuguès, al francès, al castellà i al rus i obra dispersa en antologies poètiques com Antología poética de la lengua catalana (puesta en versos castellanos) (1965) o Poesia Catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència (1969). -Tret d'Escriptors.cat-

Dones que escriuen: Anna Aguilar-Amat

Sobre la poesia: La poesia és un art infinit que es fa per tal de superar les limitacions del llenguatge i del pensament convencional i consensuat . (...) Jo diria que és l'art de la combinatòria i el reciclatge: l'habilitat de relacionar coses que existeixen per separat i que juntes formen molt més que dos.(...)
de

DIRAN

A la manera de Maram al-Masri

Diran que tu m’estimes només

perquè et dono el meu llit i

també les estances del meu cor.

Però jo sé que m’estimes perquè

allà endins, res no és teu, res meu.

Diran que jo t’estimo només

perquè tinc por de la soledat,

però tu saps que són molts els ocells

que visiten els meus dies

i marxen plorant

perquè t’escullo a tu.

Diran que tu m’estimes només

pels luxes que trobes en la meva

companyia, però jo sé com

et criden les cireres de bosc

des del fons del jardí,

vermelles com rubís,

demanant que les miris i les toquis.

Diran que tu i jo som diferents en tot,

mentre els nens que érem

juguen a la xarranca,

s’amaguen rere roques de suro,

fan rius de paper de plata

en un pessebre,

llancen pedres planes que boten damunt l’aigua

...

i riuen.

Podeu visitar la pàgina de l'autora su cliqueu ací i trobar la seua biografia al corpus literari de Joan Ducros.
A Barcelona review hi trobareu més poemes. Més informació de l'ultim llibre publicat, a La república Poètica

Dia mundial de la poesia



Imatge trobada al bloc creure en el demà

HE HERETAT L'ESPERANÇA

He heretat l'esperança del avis

 i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer

girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci

i cada vespre escolto el cant de les sirenes

des del terrat de casa.

Martí i Pol, Miquel. Obra poètica/1. 1948-1971



Dones que escriuen: Anna Montero

BUSQUE PARAULES

busque paraules per dir
la teua absència,
aquest estiu que un vent sense nom crema.

busque paraules i et dic infinita,
infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle
i en llum que la nit amaga. 

busque paraules per dir el teu cos,
cristalls de llum
al fons d´una argila sense final.

busque paraules per dir-te i el temps
calla i és el buit del teu pas
murmuri o penombra.

busque paraules i et dic flama i terra,
vent i lluna, dic aire i amor dic.
i dic l´aigua antiga del teu somriure.

busque paraules per dir-te
i creix el nom de la tristesa
al llindar d´una tardor
que estranyament apunta.
 
"És possible que ja haja dit tot el que havia de dir". Amb aquestes paraules s'bri l'entrevista que publica hui  el Quadern (El País), on ens explica algunes coses del seu últim poemari : Telarinyes és el llibre que més s'acosta al que jo volia expressar". Així, de la manera d'escriure poesia, diu
"Em passa molt que em vénen al cap versos solts. I, és curiós, cada vegada se m'esborren menys. Continue funcionant per amalgama:elements visuals, poètics o de l'experiència em porten d'un poema a l'altre"
Per alguna raó, potser per algunes de les paraules que hi diu, el nostre homenatge des d'ací.

Anna Montero (València, 1954):Professora, poeta i traductora . Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna (Ed. Víctor Orenga, 1983), Arbres de l’exili (Gregal, 1988), Traç 45 (Plaqueta, 1990), La meitat fosca (Edicions Alfons el Magnànim, 1994), Com si tornés d’enlloc (Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).

Anna Montero i Isabel Clara Simó, premisliteraris Ciutat de Gandia 2010 

.Podeu continuar buscant i trobant poemes d'Anna Montero als diversos enllaços:
Quadern El Pais: article a propòsit de la publicació del llibre Telarinyes
terra i foc
poemes a Daltabaix poètic
a Poesia catalana d'ahir i de hui
a Barcelona review
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/anna-montero

 Homenatge a María-Mercè Marçal Empuries 1998 ISBN84-7596-625-X

Amb l'Isidre Crespo

Ahir vingué Isidre Crespo al nostre institut a fer una xerrada a 2n de Bat.sobre Joan Fuster.
De la llarga  trajectòria professional del mestre,- professor  jubilat  de secundària, escriptor de llibres de text, treballador incansable per la nostra llengua i la nostra cultura...- destaquen  els seus treballs d'investigació sobre  Fuster, recollits en diversos llibres, com ara  RAONS I PARAULES, De Fuster a Pla amb camí de tornada, Aforismes de  J.Fuster(pròleg i propostes didàctiques)..

Vull remarcar, però, l'aspecte personal, didàctic, de l'Isidre,  pel que fa a la transmissió dels coneixements i la generositat amb què ho fa. A propòsit d'ell, Enric Sòria va dir:"(...) Isidre Crespo, qualsevol dia, ens redimirà a Fuster via emocional, rescatant escrits que mostren la seua gran afecció a la música que esdevé argamassa configuradora i aglutinadora en la construcció de les identitats nacionals". I diu bé. Quan Isidre parla de Fuster des de la seua admiració i estima, des del profund coneixent, es converteix ell mateix en objecte d'estimació. Parla, conta, a vegades fins i tot no sabem ben bé qui és qui. Quan diu Fuster i quan diu Isidre Crespo

Començà la conferència-xarrada amb un petit homenatge a Josep Iborra,  la mort del qual li havia estat comunicada minuts abans i va continuar en un diàleg gairebé continuat amb l'alumnat. Va anar i vindre entre anècdotes personals -la passió per la música, els néts, la seua vida a Riola, l'estima per la nostra llengua-, complicitats amb els seus oients i revisions de l'obra -i la vida- de Fuster. Aforismes -"quan dic sí, a què dic no?", filosofia -"La filosofia és agafar la vaca pels collons"- consciència de poble, identitat nacional, ofici d'escriptor "Fuster va nàixer per la lectura i l'escriptura"
.Tot plegat, el temps passà volant. Acabà gairebé com havia començat, llegint uns versos propis dedicats a la mort de Fuster. I, de nou, ens emocionà.
Per acabar, un petit fragment de "13 consells per la vida"

No plores perquè alguna cosa s'acabà, sinó somriu perquè va succeir."
Ai, els pessimistes! Sempre amb el rotllo que "Cualquiera tiempo pasado fue mejor". Un mínim de sentit comú ens fa veure, si no volen jugar a ser cecs, que cada segle les persones, en el seu conjunt, vivim millor. Cada època ens regala noves possibilitats de ser feliços i d'alleugerir les penalitats pròpies de l'aventura humana. Tampoc és tan difícil apanyar-se-les per trobar la medecina en cada moment que el mal pressiona.
Ser estudiant "fou" bonic, però ser mestre ho és més. Ser fill és preciós (per als pares), però ser pare és inigualable: I ser avi... que te'n podria dir jo?

21 de febrer: Dia Internacional de les Llengües Maternes.

Hui és el Dia Internacional de les llengües maternes.  

L'any 1999, la UNESCO va establir el 21 de febrer de cada any com a Dia Internacional de les llengües maternes. Recorda els estudiants morts el 1952 en defensa del bangla, llengua dels bengalís.

Es va instaurar en un intent de protegir les sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural.Es  reconeix, així, el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer element constituent de la identitat cultural.
 
 En el món van arribar a existir  entre 7.000 i 8.000 idiomes diferents. Hui, les llengües estan "de capa caiguda" i els lingüistes s'enfronten a la urgència de poder-les documentar totes per a la posteritat. Segons estimacions recents, la majoria de les 6.000 llengües que es parlen actualment arreu del món compten amb molts pocs parlants. La meitat en té menys de 10.000 i una quarta part del total menys de 1.000 parlants. 

La nostra llengua, que tant estimem, necessita una ferm suport, tant a nivell institucional com a nivell privat. Cadascun de nosaltres hem de ser coneixedors del nostre paper en la salut lingüística del valencià.

Per més informació, podeu visitar vilaweb, on podeu trobar d'altres enllaços interessants.
Declaració Drets Humans

Dia Internacional de les Llengües Maternes

View more presentations from biblioiesebre.

Dones que escriuen: Marta Pessarrodona

1941). PMarta Pessarrodona i Artigues (1941) poetessa i crítica literària. Diuen els crítics que la  seva poesia és realista,   sense massa artifici, i sovint sembla nàixer  del record, però amb compromís feminista. Escriu articles a Avui i El Temps, i últimanent ha publicat L'exili violeta, un assaig al voltant de l'exili de les dones artístes quan va acabar la guerra civil. Si cliqueu ACÍ podeu veure el video de la presentació del llibre.

Ací us deixe un parell dels seus poemes.

Coses que m’estimo

Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,

d'uns poemes poc assequibles;

o la imatge d'escuma benigna

de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia. Antologia. Editorial Meteora 2007


PER MARIA ANTÒNIA, CATERINA I CLEMENTINA I TANTES -NO MOLTES-D’ALTRES
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.

Sabia que vosaltres sabíeu

molt més del que vau escriure;

que vau ser més agosarades

que la valentia que us calia.

Sabia que hi havia,

rere tants frens, tantes traves,

tantes portes doctes i tancades,

una deu on apaivagar set i gana.

Sabia que teníeu bocins del tot

(ho he sabut gairebé sempre,

més enllà de silencis burletes)

que m’estalviaven mots de massa.

Sabia que calia cercar-vos

(furgar per edicions no gens assequibles)

llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,

precedents de la nostra mala vida.

Per saber més, seguiu aquests enllaços:

Marta Pessarrodona LletrA

Antologia de textos a Magpoesia

Fragment l'altre exili, narrativa

Corpus Literari. Marta Pessarrodona