Enric Valor i la terra.

Us copie ací un fragment de text de  Vicent  Brotons, que podeu llegir complet si piqueu a sobre. 
"Enric Valor i Vives (1911-2000), escriptor castallut, narrador de mena –a més d’eficaç gramàtic i exemplar valencianista cívic- que al llarg de la seua obra de creació –novel·les i narracions curtes- i de recreació, és a dir, les 36 Rondalles Valencianes, basteix un monumental homenatge al territori mitjançant les descripcions i les referències paisatgístiques i toponímiques. Enric Valor, com ja hem explicat en altres treballs, situa les seues obres entre les comarques de la Vall d’Albaida, la Marina, l’Alacantí, el Vinalopó (Alt i Mitjà), l’Alcoià i el Comtat, prenent com a epicentre la seua Foia de Castalla nadiua. Viles, ciutats, camins, rius, barrancs, planes, valls i muntanyes d’aquestes terres del migjorn valencià tenen una presència exhaustiva en l’obra valoriana. I, lògicament, la serra de Mariola ocupa un lloc de privilegi en el microcosmos del rondallaire. Són precisament les rondalles les que donaran cabuda a totes les referències literàries que prenen la Mariola com a espai de l’acció narrada. Només en una breu història, “Contalles de la boira”, apareguda a Narracions perennes, trobem el cim de la serra: “Per damunt les serres de l’altra banda de la foia, si en hi giràvem, ja es veien pics que romanien amagats a les terres de baix: el poètic i remot Montcabrer, de la Mariola…” (Valor, E., 2000)."